ACTUALITAT: NOTÍCIES

El 8 de març és un dia que, pel que sembla, està destinat a reivindicar la igualtat entre homes i dones, a acabar amb la violència de gènere i, en definitiva, a reivindicar d’una vegada per a totes els drets de les dones dins una societat opressiva que ens ofega, ens trepitja i no ens deixa actuar plenament amb tota llibertat.

 

Però, realment la situació és tan agre i insostenible? El cert és que, malauradament, a moltes regions del món, per no anomenar països sencers, el patriarcat encara és a l’ordre del dia, un fet aparentment normal si tenim en compte que fa més d’un segle, aproximadament, la majoria (o tots) els països occidentals, els quals avui dia gaudeixen d’una situació més privilegiada respecte altres indrets, vivien dins aquesta jerarquia.

 

I això només seria un petit apunt a nivell general per fer una ullada al que s’ha deixat enrere. S’han aconseguit grans victòries gràcies a l’aflorament d’una consciència feminista que es va estendre dins dels diferents àmbits socioculturals i que va arrossegar i aglutinar multituds de dones, i d’homes també, que, poc a poc, van deixar el terreny preparat per a les noves generacions, actualment quasi desencantades del que van haver de viure les besàvies i del que potser mai trobaran a faltar. 

 

És per aquest motiu que aquest dia no només ha de servir per demanar i exigir el que encara falta per fer, sinó que també sigui un acte de celebració per recordar noms, dates i actes que van portar-nos al que ara coneixem: una convivència una mica més igual per a tothom.

 

Mireia Rovira

secretària d'Igualtat i de la Dona de JERC - Sant Cugat