2011
Davant de l’acord que van arribar ahir representants del govern de l’Estat, dels principals sindicats (CCOO i UGT) i de la CEOE sobre la reforma del sistema de pensions públics de l’Estat Espanyol, les JERC manifestem el següent:
Entenem la reforma com a plenament regressiva en l’àmbit de l’Estat del benestar i un míssil de flotació al manteniment a la dignitat i l’autonomia personals de les generacions de joves dels Països Catalans quan envelleixin. En aquest sentit, l’augment de l’edat de cotització per cobrar el 100% de la pensió de 35 anys a 38,5 per tal de jubilar-se als 65 anys i de 37 si es jubila als 67, suposa una rebaixa de facto de les pensions que empobreix encara més les classes populars d’aquest país.
Creiem que aquesta reforma fa pagar als més dèbils les conseqüències del col·lapse del model productiu de baixos costos que ha primat a l’Estat Espanyol amb la connivència del Govern espanyol, on l’especulació financera i l’aposta pels sectors econòmics que generaven beneficis curt-terministes i per uns pocs han estat la tònica general.
Els Països Catalans, a més, patim les conseqüències d’un espoli fiscal de gairebé el 10% del PIB anual que accentua encara més la injustícia d’aquesta mesura pels ciutadans i ciutadanes del nostre país. Creiem que amb l’assoliment de la independència i la fi d’aquesta sagnia econòmica, la gestió dels nostres propis recursos faria augmentar de manera significativa el nostre nivell de vida.
Un altre motiu de total injustícia d’aquesta mesura és el fet que no s’ha atacat el problema real que existeix amb les pensions, sinó el més fàcil on es podia actuar. D’aquesta manera, en comptes de limitar les prejubilacions massives que efectuen les empreses per no haver de carregar amb els costos dels acomiadaments (i que suposen, a més, una descapitalització intel·lectual de les empreses a canvi d’una rebaixa de costos a curt termini) s’opta per fer més difícil la jubilació a aquells que menys han contribuït a crear aquesta situació.
Davant d’aquesta situació, entenem que el pactisme a la baixa dels sindicats espanyols, CCOO i UGT, que suposa una nova mostra de la seva incapacitat per fer front als interessos del capital tot fent perdre, de retruc la confiança de la gent treballadora en el sindicalisme en general. A més, cal sumar el fet que als Països Catalans els sindicats nacionals propis no tenen encara la solidesa suficient, a diferència de que passa a Euskal Herria i Galícia, fet que produeix que no es tinguin en compte els interessos propis de la nostra nació. Per tot això, fem una crida al reforçament del sindicalisme nacional i de classe per tal que es puguin articular respostes i noves propostes en els camps econòmic, laboral i social des d’un punt de vista de país.
Per últim, fem una crida a la lluita, la mobilització i la persistència del jovent dels Països Catalans per fer front a l’onada de retallades socials i nacionals per les quals ha de fer front el nostre país. Només l’esforç i la constància poden apropar-nos a l’assoliment dels nostres objectius, una República Catalana en el marc de l’Europa Social i de les Nacions.
