2011
Ha plogut molt des d'aleshores, i la majoria del temps que ha transcorregut des d'aquell moment fins ara ha estat a l'ombra d'una dictadura, que no només va reprimir les generacions que van haver de patir-la, sinó que va sumir l'estat espanyol, i per extensió Catalunya, en les pàgines més ràncies de l'Europa occidental del moment, al costat de figures funestes com Mussolini o Hitler durant ben bé 40 anys. 40 anys de decadència i d'aïllament, 40 anys d'immobilisme i de feixisme, en definitiva, 40 anys mirant enrere i no endavant.
Però el més greu és que el jovent avui dia encara haguem de pagar-ne les conseqüències, que veiem una Espanya que no vol avançar, intolerant, una Espanya que impedeix els referèndums, que manté dins la legalitat partits feixistes, un cap d'estat que no hem escollit, una constitució que no hem votat i que, a sobre, censura les nostres lleis sorgides de les urnes.
No volem viure amb l'herència del franquisme, no volem que mai més la intolerància de l'Espanya reaccionària, ni la de qualsevol altre estat, hipotequi el nostre futur, ni el nostre ni el de cap poble lliure del planeta.
