2011
Bon dia a tothom,
Avui ens trobem en motiu de la commemoració de la Diada Nacional de Catalunya, el nostre país, a Cerdanyola, la nostra ciutat.
Realment els catalans som un poble, com a poc, curiós, i és que no hi ha gaires pobles al món que facin d'una derrota la seva diada. Si seguim avui aquí, dempeus, és per la nostra voluntat d'existir, de recordar que fa poc menys de 300 anys teníem les mateixes llibertats i capacitats que qualsevol altre país europeu, de mantenir vives les aspiracions nacionals a les exigim que treballin pel benestar de la nostra societat, no el nacionalisme buit que pregona el nostre govern.
Recuperar la nostra llibertat és recuperar el compromís de treballar per a nosaltres mateixos, de prendre les nostres pròpies decisions. Som un poble treballador, intel•ligent, amb empenta i iniciativa, i no necessitem que ens guiïn o ens tutelin des de l'exterior. Ja hem vist com ens ha anat quan els altres han decidit per nosaltres. És el moment de plantar-nos, de passar pàgina dels models caducs que representa l'Estat espanyol i prendre les regnes del nostre futur, afrontant de forma valenta un canvi de sistema que acabi amb les desigualtats del lliure comerç i el sistema capitalista. Només si ens comprometem amb la nostra comunitat, el nostre país, només si prenem partit de forma cívica i fem valer, ara més que mai, la nostra condició de ciutadans, podrem pitjar les tecles adequades que ens portin a una llibertat plena.
Val a dir que la vigència d'aquesta diada és un mèrit compartit amb l'Estat, que ens demostra, any rere any, la seva incapacitat per assolir un estat modern i plural. Un estat incapaç de superar una perspectiva que no sigui únicament l'òptica d'aquell vell imperi que es resisteix a perdre l'enèsima de les seves colònies. L'any passat va ser l'Estatut amb el Tribunal Constitucional, aquest any veiem un altre atac a la convivència i la cultura del nostre país amb el model d'immersió lingüística o la cacicada constitucional que PP i PSOE han acordat, demostrant que cada dia que passa costa més diferenciar l'un de l'altre.
Tot i els anys que dura aquesta situació, i els moments foscos que hem passat, els catalans seguim aquí, plantats, defensant la nostra cultura i la nostra llengua, la nostra manera d'entendre el món; i no només això, sinó que hem estat capaços de projectar-nos a l'exterior, sent reconeguts arreu per ser un poble culte, divers i obert. Voler existir com un poble més dels que formen aquest món no és res més que la normalitat que se'ns nega.
Definitivament, cal donar un pas endavant, cal canviar les coses, i per a fer-ho hem de disposar de les eines que un estat ens proporciona. No podem viure en un estat al que servir, no podem patir l'asfixia de l'espoli econòmic per part l'Estat espanyol. Hem d'assolir la llibertat per construir un estat al nostre servei, els ciutadans, i no a l'inrevés. Hem de trencar amb el passat i acabar amb la monarquia i el que representa: sexisme, autoritarisme i classisme. No som al segle XV, hem de deixar-ho enrere i construir un estat social, just i solidari, respectuós amb el medi ambient i amb la resta de pobles que l'envolten, un país que no pagui amb el nostres impostos ni l'avarícia dels bancs ni les guerres dels delirants.
Parlant clar, no hem d'escollir entre aquells diuen que ens defensen i a l'hora de veritat ens traicionen a Madrid, o aquells que diuen que ens hem
estrènyer el cinturó per què no se l’hagin d'estrènyer ells. No volem promeses buides al nostre Parlament ni el doble joc de Zapatero o de Duran
al Congreso de los Diputados.
Podem canviar les coses. És el moment. Ara més que mai, independència!
Veïns i veïnes de Cerdanyola, un any més, visca la terra!! Lliure!!