2012
Avui divendres 16 de març, les JERC Terrassa hem protestat davant d'un dels centres comercials de Terrassa denunciant l'etiquetatge dels productes que no estan en la nostra llengua, el català. D'aquesta manera també denunciarem tots els establiments que no respectin el dret a l'etiquetatge en català, amb la col·locació d'un adhesiu a l'exterior, que adverteixi al consumidor de la discriminació que està patint.
MANIFEST DE L'ETIQUETATGE EN CATALÀ
Des de les JERC demanem que les etiquetes de tots els productes de qualsevol establiment i marca estiguin en català, respectant així els drets dels consumidors catalans així com la oficialitat d’aquesta llengua amenaçada. De la mateixa manera demanem que es potenciï la venda de productes de la terra.
Creiem que aquesta mesura, si es portés a terme, repercutiria positivament en el renom de la marca; animem d’aquesta manera a tot consumidor a prioritzar la compra dels productes respectuosos amb els drets lingüístics del poble català i tanmateix manifestem que seria un bon pas de cara a la normalització entre nouvinguts i castellanoparlants.
Cal recordar que l’Estatut del Consumidor, aprovat per Parlament de Catalunya, recull el dret a l’etiquetatge en català. S’obliga, des de el 2011, a etiquetar com a mínim en català tots els productes, ja que els consumidors tenen dret a rebre les informacions pertinents en la llengua autòctona. No obstant, com que encara no s’han imposat sancions per aquelles marques que no etiquetin en català, moltes empreses ho ignoren, algunes d’elles fins i tot catalanes(com el cas de marques de renom i de mercat majoritari català com Casa Tarradellas, Font Vella, Bimbo etc.).
En tots els països democràtics i desenvolupats amb comunitats lingüístiques similars al cas del territori català i sovint amb menys pes demogràfic i econòmic que ho justifiqui, s’etiqueten tots els productes com a mínim en la llengua pròpia. No fer-ho en català és un tracte diferencial respecte la comunitat castellanoparlant i un atac a la realitat nacional que no hem de tolerar.
El consumidor català té els mateixos drets i no pas menys que qualsevol altre. A més, cal tenir en compte que el pes econòmic que representa el mercat català entre els productes de consum habitual produïts al territori és majoritari, aquesta situació hauria d’ésser més que suficient a l’hora d’encarar l’etiquetatge.
Etiquetar en català no representa un cost afegit inassolible ni de bon tros per una casa que ho fes en qualsevol altra llengua. Si es pot fer una inversió per etiquetar en castellà també es pot fer per etiquetar en català, una inversió que segur que seria recompensada, pel que cal tenir en compte que sempre comprarà més de gust un consumidor respectat i amb un producte que li és proper.
Per tot això i més, des d’aquí demanem:
- Més oferta i protagonisme de productes catalans
- Etiquetatge de tots els productes en català
- Evitar qualsevol marginació de la llengua i dels seus parlants
