2013
Per un món més just
La dona al llarg de la historia ha estat menystinguda per a la societat i no ha estat considerada com un subjecte intel•ligent ni útil.
L’any 1931, a la II República, es fan grans avenços envers la dona a la societat. Es concedeix el dret a vot, que mai no havien tingut; el divorci i el dret a l’avortament, és a dir la decisió lliure a la seva maternitat. Malauradament, amb el franquisme, es va retrocedir i se’ls hi van retirar tots els drets i llibertats aconseguit en els darrers anys. Es va crear la Sección Femenina, sota la direcció de Pilar Primo de Rivera, que s’encarregava de l’educació de les noies amb l’objectiu d’aconseguir una bona preparació per a les futures mares i esposes de la nova Espanya. A les classes populars les dones tenien doble feina: la familiar i la laboral. Així el paper de la dona es va reduir a les feines de la llar, a la dependència total del marit, l’educació dels fills i això va suposar la seva exclusió social.
Finalitzat el franquisme i amb la restauració de la democràcia, la dona ha aconseguit llibertats que mai se l’hi havien atorgat: l’aparició dels anticonceptius, que l’alliberen de la maternitat no desitjada; el divorci, que li dóna llibertat sentimental; el dret a l’avortament, tot i que condicionat; i, sobretot, el ple accés a la feina professional que dóna independència econòmica.
Tot i haver millorat, avui en dia les dones encara pateixen desigualtats envers els homes. És cert, que la igualtat legal entre sexes està gairebé assolida però encara veiem diferències que no podem obviar.
A nivell laboral, si ens fixem en els salaris d’homes i dones, ens adonem que hi ha una diferència del 22,55%. Les dones cobren actualment 5.744€ menys anualment; si aprofundim en certs àmbits com el científic les diferències creixen i els homes cobren gairebé set mil euros més (37.753€/any envers 30.784€/any); però el contrast encara és més gran si ens fixem en els alts càrrecs, directors i gerents, on els homes cobren prop de quinze mil euros més (65.486€/any envers 50.762€/any), a part d’ocupar la major part de les direccions empresarials.
El problema no s’acaba aquí, a l’hora d’analitzar el tipus de contracte que reben els homes i les dones encara existeixen diferències. Un 79,29% dels homes disposen d’un contracte indefinit, mentre que en les dones, aquest tipus de contracte, suposa un 74,60%; o sigui, gairebé un 5% menys. En els contractes temporals, que priven de molts més drets i no asseguren una estabilitat econòmica, veiem que la diferència és menor però tot i així els homes hi surten beneficiats envers les dones. Un 18,29% dels homes disposa d’aquest contracte, per un 21,60% de les dones. Així doncs podem veure que a nivell laboral existeixen desigualtats, tan econòmiques com d’estabilitat, on les dones sempre hi surten perjudicades. Si unim aquest dues dades, podríem trobar l’explicació de per què les dones són el 70% de la pobresa mundial.
Cal destacar, el concepte conegut com a sostre de vidre, que és aquella barrera professional que les dones encara no han superat. És un límit no perceptible que es traspassa poques vegades. Aquest és un dels motius pels quals les dones no han assolit encara la plena igualtat laboral, tant salarial com d’accessibilitat a certs càrrecs.
A nivell polític, la Llei de Paritat ha obligat a que les dones tinguin més presència parlamentària. Aquesta llei estableix que els grups parlamentaris han de tenir entre un 40-60% de cada sexe, així doncs no es pot ni superar el màxim ni que la representació, masculina o femenina, sigui inferior al 40%.
A nivell de districte, Sarrià Sant-Gervasi, tenim les següents dades sobre el ple municipal: dels dinou consellers municipals vuit són dones i els altres onze són homes, que si sumem al Regidor President serien dotze. Així doncs podem veure com en el cas dels consellers es compleix la Llei de Paritat amb un 60% d’homes i un 40% de dones, però que tot just s’arriba al mínim establert.
A nivell familiar, el pes de la maternitat encara recau, majoritàriament, a les dones. Les empreses i la societat no han resolt, com si ho han fet els països nòrdics, l’acollida dels fills i el repartiment igualitari de paternitat i maternitat per tal d’assolir la igualtat definitiva.
Així doncs, com hem anat veient, la posició de la dona a nivell econòmic i polític ha anat millorant des de la restauració de la democràcia. Tanmateix encara queda molt a fer, ja que encara existeix una certa desigualtat entre ambdós gèneres. Actualment, tot i gaudir de les mateixes oportunitats a nivell estudiantil, veiem que la direcció de les empreses és habitualment ocupada per homes. Les dones solen ocupar càrrecs mitjans i amb sous inferiors.
Tot i l’aparició de la Llei de Paritat, aquesta no deixa de ser una obligació i, per tant, això no és equiparable a la resta de la societat. A part, des de les JERC Sarrià – Sant Gervasi, ens agradaria fer èmfasi en que hem hagut d’arribar a aquesta situació mitjançant una llei i no per voluntat pròpia, així doncs en una situació idònia no haurien de ser necessàris aquest tipus de recurs.
Des de les JERC Sarrià – Sant Gervasi lluitarem i reivindicarem que no existeixin diferències entre gèneres, per tal de crear consciencia sobre el paper de la dona. Només amb la plena igualtat entre dones i homes el món serà més equilibrat, més ric, més plural i, sobretot, més just.
