ACTUALITAT: NOTÍCIES

Els cercles de poder de la dreta volen donar una imatge centrista, però no han pogut controlar el monstre que porten dins.

En els últims dies hem vist esdeveniments esfereïdors al País Valencià. L’institut de secundària Lluís Vives, a València, s’ha convertit en el símbol de les reivindicacions socials, en defensa d’una educació pública de qualitat.

La retallada en educació que fa un mes aprovava el govern d’Alberto Fabra, va generar protestes per part de tota la comunitat educativa però, a més, al Lluís Vives els motivava un altre fet: l’impagament de la Generalitat Valenciana els obligava a fer classe sense calefacció.

Policia redueix un estudiant / EFE.

És per això que els estudiants de 12 a 17 anys d’aquest centre van començar a manifestar-se a les seves portes setmanalment, i des del 13 de febrer, cada dia. El primer incident arriba amb un noi de 17 anys detingut per la policia. A partir d’aquell dia els estudiants surten als carrers i el nombre de detinguts i ferits és un degoteig constant.

Però, un moment… Detinguts i ferits? Menors d’edat? Per protestar per un servei que mereixen? No voldria posar-me demagògic i catastrofista, però la situació que han viscut aquells estudiants, les imatges que hem vist i que ben segur conservem en les nostres retines, ens han d’induir a una profunda reflexió.

Intentem desposseir-nos de totes les complicacions que han caracteritzat el desenvolupament dels esdeveniments en la darrera setmana. En un principi, crec poder dir que només es tractava d’uns joves d’institut protestant pacíficament en contra de les retallades. Res més que això.

Però precisament aquest és el problema. En el conjunt de l’Estat espanyol, i sobretot al País Valencià, el poder ens té acostumats a espectacles realment vergonyants. Els senyors del PP, suposadament legitimats per un ampli suport a les urnes, han dilapidat fortunes dels impostos dels valencians en macroprojectes innecessaris per marcar paquet. I per tapar aquest enorme forat a les arques públiques, no se’ls acudeix altra cosa que retallar allò que sí que és essencial, omplint-se la boca amb paraules com austeritat, responsabilitat, contenció, sacrifici… Jo més aviat utilitzaria la paraula cinisme.

Amb tot, crec que com a mínim fora del País Valencià es tenia la idea que allà hi imperava un pensament monolític d’aprovació i connivència cap als seus governants, ja malgastessin els recursos públics en projectes faraònics, inútils i superflus, ja fossin imputats i després absolts en casos de corrupció.

I s’ha demostrat que no és així. El poble valencià s’ha afartat de ser una peça en el joc del monopoli del PP i ha sortit el carrer amb contundència. I a més s’han revelat els joves, cosa que encara té més mèrit atenent els tòpics que circulen actualment sobre el jovent. Això els cercles de poder de la dreta, que ara tenen més accés a l’administració espanyola que mai, no s’ho esperaven.

Volen donar una imatge centrista, però no han pogut controlar el monstre que porten dins i els ha faltat temps per enviar la policia a estomacar joves menors d’edat, o qualsevol que passés per allà. Una actuació policial com la que hem observat els darrers dies als carrers de València és intolerable en qualsevol democràcia avançada, no s’entén si un desconeix la història recent d’Espanya. Perquè precisament les imatges que hem vist són pròpies d’èpoques fosques i no gaire llunyanes.

Cal exigir, no ja responsabilitats, sinó dimissions. Exigim la dimissió de la delegada del Govern al País Valencià, Paula Sánchez de León, i la del cap de la Policia Nacional, que en una roda de premsa va tractar els manifestants de ‘el enemigo’ (tota una declaració d’intencions). A més, hem demanat la compareixença del ministre de l’Interior al Congrés perquè doni explicacions.