ACTUALITAT: NOTÍCIES

Les JERC, en motiu del Dia Internacional de l’Aigua, reclamem altra vegada una millor qualitat de la nostra aigua i dels rius dels Països Catalans. Per això, s’han dut a terme diversos actes a diferents rius, però principalment al Ter, al llarg del qual s’han penjat pancartes i també s’ha fet un acte central al Parc de les Ribes del Ter, a Girona, on un ambientòleg ha dirigit una visita per la llera del riu, per a avaluar-ne l’estat. En l’acte, també ens han acompanyat Arseni Armengou (cap de llista de JERC a les eleccions europees) i Marta Rovira (Secretària de Política Internacional d’ERC). Finalment s’ha llegit el manifest que s’adjunta tot seguit.

LLUITEM PEL TERRITORI 

Espanya és crisi, crisi de molts tipus; i també crisi ambiental. Durant les últimes dècades s'han agreujat aspectes com la destrucció del territori causada per una especulació urbanística sense aturador, la potenciació de les energies brutes i contaminants, o la política d'abandó i maltractament que han sofert molts dels nostres espais naturals. Se'ns imposen obres com la MAT o el IV cinturó, s'augmenten les emissions de CO2 -incomplint el Protocol de Kyoto- o es destina l'aigua del gran riu del Principat, l'Ebre, per a convertir estepes en arrossars enmig d'ambients pràcticament desèrtics, aniquilant els preciosos secans. Ja n'hi ha prou. Espanya és crisi i l'únic que volem saber, d'Espanya, és com podem marxar-ne d'ella i de les crisis que ens causa.

És per això que avui les JERC sortim a defensar el territori i, com a símbol del territori, hem agafat aquest riu on ens trobem avui. El Ter ha vertebrat les comarques del nord del Principat i el seu paisatge. Des de Setcases fins a Torroella de Montgrí, ens ha portat històricament progrés econòmic, ha fet circular la vida pels recs, canals, camps, arrossars i hortes. Fins al Pasteral, aquest curs presenta problemes relacionats amb la manca de qualitat de l'aigua, i l'artificialització ocasionada pels múltiples talls que provoquen les minicentrals elèctriques. A les comarques gironines, tenim principalment dos problemes greus amb el nostre riu. El primer és que un riu d’aquesta mida sigui la principal font d’abastament de la Catalunya desenvolupada. L’altre, que aquest greuge no hagi estat capaç de fer reflexionar i mobilitzar unitàriament –si més no, fins fa ben poc- tots els sectors de la societat. La Llei que estableix el cabal que hauria de dur aquest riu (la Llei d'època franquista, 15/1959), s'incompleix sistemàticament, de la mateixa manera que tampoc s’acostuma a respectar el Pla Sectorial de Cabals de Manteniment de 2006 aprovat per la mateixa Agència Catalana de l’Aigua (ACA): durant bona part del temps, tres quartes parts del riu es transvasen cap a la xarxa d’ATLL (Aigües Ter-Llobregat), mentre que el quart restant té l’oportunitat de seguir el seu curs natural. Si un riu, “per ser riu”, el primer que ha de fer és dur aigua, el maltractat riu Ter són les sobralles d’un curs transvasat; és el sobreeixidor, és l’excedent –concessional, que no pas ecològic!- que gaudim quan les canonades del Pasteral cap a Cardedeu van saturades i deixen circular l’aigua pel seu curs natural. Això comporta, com hem anat veient, conseqüències molt greus al Baix Ter, i és que si la xarxa d’ATLL abasta més de 5 milions de catalans (no només Barcelona, sinó més de mig país, fins a l’Anoia o el Garraf), el que perilla no és només l'abastament d'aquestes àrees, tan precari, sinó directament la supervivència del riu.

Durant molt anys hi hagut un error de diagnòstic; es pensava que amb mesures d’estalvi i amb les infraestructures existents no hi hauria cap problema a Catalunya. Així, en períodes de sequera es retenia encara més aigua del que és habitual, tot esperant la salvació de les pluges següents. Ara cal canviar el paradigma. Per reduir la pressió sobre el Ter cal una barreja de solucions, les que ja s'estan aplicant i probablement altres de molt més imaginatives. Les receptes clàssiques debatudes en les taules sobre la nova cultura de l’aigua, però també les que permetin compartir l’esforç de subministrament d’aigua a l’àrea urbana de Barcelona. Enguany, que l'aigua no escasseja i es pot dur a terme un debat pausat i profund, cal cercar les solucions dels problemes que, ben segur, tornaran un dia o altre. Ningú a les JERC vol tancar cap aixeta: només volem reduir la magnitud d'aquest transvasament perquè deixi de significar la sagnia que representa actualment. Tal com digué Francesc Ferrer i Gironès, en la seva lluita d’anys i panys per la defensa d’aquest riu i de tot el que significa, “he viscut la lluita pel Ter durant molt anys, políticament i personalment. Per això faig una crida: salvem tots plegats el Ter”.

Visca el Ter!