13.10
2014
2014
Celebrem la dimissió de Cotino i exigim responsabilitats
Avui s’ha fet efectiva una notícia que venia anunciant-se feia dies: Juan Cotino, president de les Corts Valencianes, ha presentat la seua dimissió i deixa el càrrec, l’escó i la política als 64 anys, per a dedicar-se a l’agricultura, segons ell mateix.
Després de més de 20 anys en la primera línia política, el líder del sector ultracatòlic del PP deixa la vida pública. Juan Cotino fou Director General de la Policia amb els governs d’Aznar, gràcies a la bona sintonia amb el sector més catòlic del PP, en concret amb Jaime Mayor Oreja. Amb Rajoy de Ministre de l’Interior fou Delegat del Govern al País Valencià fins la victòria del PSOE en 2004. A partir d’aquell moment ha ocupat les conselleries d’Agricultura, Pesca i Alimentació; Medi Ambient (ferm defensor i impulsor del Pla Hidrològic Nacional i la campanya Agua para Todos) i Benestar Social als governs de Francisco Camps, fins que en 2011 accedí a la Presidència de les Corts Valencianes.
La dimissió de Cotino és un nou símptoma de l’enfonsament del règim del PP al País Valencià. Se’n va esguitat per tots els casos de corrupció que afecten al PP valencià: el seu nom apareix al cas Emarsa, al Gürtel, als papers de Bárcenas, a més de ser el gran responsable de la visita del Papa el 2006. També va ser qui adjudicà, com a Conseller de Benestar Social, en 2009 una concessió de 15 milions d’euros a una empresa de la que la empresa de la seua família, Sedesa, controlava el 40% de les accions.
Però si una actuació de Juan Cotino ha quedat en la memòria de la societat valenciana és la indignitat d’haver anat casa per casa de les famílies de les víctimes del terrible accident de metro de València, tractant de comprar el seu silenci amb llocs de treball. Aquesta dimissió és la prèvia del canvi polític al País Valencià, de la manera de fer política inquisitorial i autoritària dels darrers 20 anys del PP, el senyal definitiu que l’ultracatolocisme antiavortista, l’anticatalanisme i el conservadurisme més ranci estan de retirada.
Les Joventuts d’Esquerra Republicana no podem més que celebrar la dimissió d’un personatge tan fosc i nociu per als interessos dels valencians i valencianes. No obstant, cal assenyalar que la seua dimissió arriba tard i que, encara que abandone la política, no deixarem de exigir la seua responsabilitat pels anys de saqueig de la Generalitat Valenciana, dels que ha estat protagonista principal.
Cotino se’n va, però el PP encara ocupa la Generalitat Valenciana, cal continuar fent força fins que tot el govern d’Alberto Fabra faça com ell i ens deixe desenvolupar l’autèntic canvi polític que necessita aquest País!
La dimissió de Cotino és un nou símptoma de l’enfonsament del règim del PP al País Valencià. Se’n va esguitat per tots els casos de corrupció que afecten al PP valencià: el seu nom apareix al cas Emarsa, al Gürtel, als papers de Bárcenas, a més de ser el gran responsable de la visita del Papa el 2006. També va ser qui adjudicà, com a Conseller de Benestar Social, en 2009 una concessió de 15 milions d’euros a una empresa de la que la empresa de la seua família, Sedesa, controlava el 40% de les accions.
Però si una actuació de Juan Cotino ha quedat en la memòria de la societat valenciana és la indignitat d’haver anat casa per casa de les famílies de les víctimes del terrible accident de metro de València, tractant de comprar el seu silenci amb llocs de treball. Aquesta dimissió és la prèvia del canvi polític al País Valencià, de la manera de fer política inquisitorial i autoritària dels darrers 20 anys del PP, el senyal definitiu que l’ultracatolocisme antiavortista, l’anticatalanisme i el conservadurisme més ranci estan de retirada.
Les Joventuts d’Esquerra Republicana no podem més que celebrar la dimissió d’un personatge tan fosc i nociu per als interessos dels valencians i valencianes. No obstant, cal assenyalar que la seua dimissió arriba tard i que, encara que abandone la política, no deixarem de exigir la seua responsabilitat pels anys de saqueig de la Generalitat Valenciana, dels que ha estat protagonista principal.
Cotino se’n va, però el PP encara ocupa la Generalitat Valenciana, cal continuar fent força fins que tot el govern d’Alberto Fabra faça com ell i ens deixe desenvolupar l’autèntic canvi polític que necessita aquest País!
Juan Cotino