22.05
2014
2014
Polítiques Socials a nivell europeu
Pot semblar un acudit, però molts estudiosos consideren que la Unió Europa és un OPNI, un Objecte Polític No Identificat. És així en el moment que no la podem identificar com una organització internacional normal, com podrien ser les Nacions Unides ni com una unió federal normal, com podrien ser els Estats Units d'Amèrica o el Brasil. Això es plasma en com funcionen les polítiques públiques que es desenvolupen des de la UE, com n'és el cas de les polítiques socials.
De fet, a diferència de les administracions públiques a les que estem habituats, la Unió genera programes on es poden adherir les ja existents administracions com les de la Generalitat però alhora entitats i empreses privades. És a dir, qui desenvolupa les polítiques de la UE, normalment, no és la mateixa UE sinó aquestes altres administracions o entitats. Entenent això, podem analitzar doncs el principal programa social estructurat al voltant del “fons social europeu”. I és que com acostuma a passar amb Europa, el nom no fa la cosa. Si bé la vocació d'aquest fons és donar suport a les polítiques de caire social, en definitiva es tracta d'un fons per promoure l'empleabilitat de la ciutadania, això és, la nostra capacitat de ser atractius per a ser contractats. De fet, gran part de les polítiques de reforma dels serveis d'ocupació, entre d'elles la important reforma que cal fer al Servei d'Ocupació de Catalunya, són finançats i reben el suport d'aquest programa. És per això que estant a Europa n'haurem de fer bon ús i canalitzar-ne els fons cap a casa nostra, però, com acostuma a ser habitual, l'aplicació d'aquest programa l'acaben fixant els governs dels diferents estats membres, en el nostre cas l'estat espanyol i, com també és habitual, ho fa contra els nostres interessos.
Concretament, a nivell espanyol, aquest fons ha estat emprat per fer bonificacions a la nova contractació de joves, política que pot semblar positiva a primer cop d'ull però que ha generat un treball no lligat a la producció si no a la subvenció estatal que es plasma en contractes temporals que desapareixen passats 6 mesos. És a dir, l'estat espanyol, com sempre, acaba usant els fons europeus no per treure'ns de la crisi on som, sinó enfortint l'espiral de precarietat del mercat de treball.
D'altres fons, com els estructurals o els de cooperació transfronterera son més coneguts, però si bé poden ser fons entesos com a instrument per anivellar les diferents capacitats adquisitives al conjunt de la Unió, en cap cas tenen una lògica o destinació concreta. La veritat, i n'hem de ser conscients per canviar-ho és que la capacitat financera de la UE és molt magre, tots els seus fons venen directament dels estats i s'empren en programes que els mateixos governs dels estats defineixen i apliquen. És aquest l'element central de la nostra vocació de canvi a Europa, una voluntat de portar la revolució democràtica que vivim a Catalunya al Parlament Europeu i fer-lo un parlament normal.
Ens cal doncs un Parlament capaç de decidir què fer amb els diners i, sobretot, generar ingressos propis al marge dels estats com intentarem fer la propera legislatura amb la taxa a les transaccions financeres.
Concretament, a nivell espanyol, aquest fons ha estat emprat per fer bonificacions a la nova contractació de joves, política que pot semblar positiva a primer cop d'ull però que ha generat un treball no lligat a la producció si no a la subvenció estatal que es plasma en contractes temporals que desapareixen passats 6 mesos. És a dir, l'estat espanyol, com sempre, acaba usant els fons europeus no per treure'ns de la crisi on som, sinó enfortint l'espiral de precarietat del mercat de treball.
D'altres fons, com els estructurals o els de cooperació transfronterera son més coneguts, però si bé poden ser fons entesos com a instrument per anivellar les diferents capacitats adquisitives al conjunt de la Unió, en cap cas tenen una lògica o destinació concreta. La veritat, i n'hem de ser conscients per canviar-ho és que la capacitat financera de la UE és molt magre, tots els seus fons venen directament dels estats i s'empren en programes que els mateixos governs dels estats defineixen i apliquen. És aquest l'element central de la nostra vocació de canvi a Europa, una voluntat de portar la revolució democràtica que vivim a Catalunya al Parlament Europeu i fer-lo un parlament normal.
Ens cal doncs un Parlament capaç de decidir què fer amb els diners i, sobretot, generar ingressos propis al marge dels estats com intentarem fer la propera legislatura amb la taxa a les transaccions financeres.
