25.11
2012
2012
25N Totes i tots contra la violència de gènere
Avui és un dia decisiu per a Catalunya. És el dia de les eleccions que segurament marcaran el futur del nostre país però, tot i això, cal no oblidar que també és un dia molt important per un altre motiu: és el dia contra la violència envers les dones.
Per molt que sembli que la societat va avançant cada vegada més, hi ha temes com el que recordem i denunciem avui , que segueixen igual o fins i tot pitjor degut a la crisi i a certes polítiques de retallades que afecten especialment la continuïtat de programes de benestar social i prevenció ja que en el que portem d’any són més de 48 les dones assassinades en mans de les seves parelles. A part d’aquestes dones assassinades però, cal afegir-hi centenars més que pateixen violència de gènere, alguns casos denunciats, però molts d’altres que segueixen en silenci. Un exemple clar d’aquesta violència que no acaba amb la mort, és el cas d’una dona d’Orihuela que fa menys de dues setmanes el seu marit va intentar cremar viva.
Tots aquests casos obeeixen una causa comuna: la discriminació històrica que han sofert les dones pel simple fet de ser-ho i que segueixen patint a dia d’avui. I a part de la violència, s’ha de tenir en compte altres discriminacions que patim les dones en el nostra dia a dia com ara el 20% de mitjana que cobrem menys que els homes. És cert que els assassinats són l’expressió més evident de la violència masclista, però la discriminació envers les dones també es palpa en aspectes tan diversos com l’escàs percentatge de dones en càrrecs directius, la publicitat i el llenguatge sexista, la falta de correponsabilitat en les feines de casa...
En tot això, des de fa dos anys, cal sumar-hi les retallades a l’estat del benestar que han fet empitjorar, com ja he dit, cada vegada més la situació de tots els ciutadans però en especial la de les dones ja que per una part, els serveis socials és un sector empleat en gran part per dones i, a més, ajuden a les tasques de cura, a les que solen dedicar-se elles majoritàriament. Aquestes retallades a l’estat del benestar han ocasionat problemes molt greus dels quals no es parla, però hi són. Un molt important és que el Ministeri de Sanitat hagi deixat sense pressupost les campanyes contra la violència masclista i hagi reduït la partida destinada a l’assistència social a les víctimes. A tot això cal sumar-hi la reforma laboral portada a terme per el Partit Popular i a la qual Convergència va donar tot el suport. Una reforma que ha ocasionat una major dificultat per conciliar vida familiar i treball en moltes dones degut a la disminució de les garanties i proteccions en el treball.
Òbviament als atacs d’aquestes polítiques portades a terme per el PP cal sumar-hi una proposta de llei que es troba a anys lluny de la igualtat. Aquesta reforma és de la Llei de l’avortament que limita clarament el dret de la dona a decidir sobre el seu propi cos.
Per tot això cal no oblidar dies importants com el d’avui però sobretot cal seguir lluitant dia a dia per aconseguir que cap dona es senti sola davant d’un fet violent o davant una desigualtat. S’ha de lluitar perquè cap cas quedi silenciat. S’ha d’evitar que ens desmantellin tot allò que tants anys ha costat aconseguir.
Una Catalunya lliure és possible i per això , ara més que mai, hem lluitar per eradicar tot tipus de violència i discriminació perquè el nou país es construeixi i creixi sobre uns fonaments d’igualtat plena entre dones i homes. I solament està a les mans de totes i tots fer-ho possible.
Tots aquests casos obeeixen una causa comuna: la discriminació històrica que han sofert les dones pel simple fet de ser-ho i que segueixen patint a dia d’avui. I a part de la violència, s’ha de tenir en compte altres discriminacions que patim les dones en el nostra dia a dia com ara el 20% de mitjana que cobrem menys que els homes. És cert que els assassinats són l’expressió més evident de la violència masclista, però la discriminació envers les dones també es palpa en aspectes tan diversos com l’escàs percentatge de dones en càrrecs directius, la publicitat i el llenguatge sexista, la falta de correponsabilitat en les feines de casa...
En tot això, des de fa dos anys, cal sumar-hi les retallades a l’estat del benestar que han fet empitjorar, com ja he dit, cada vegada més la situació de tots els ciutadans però en especial la de les dones ja que per una part, els serveis socials és un sector empleat en gran part per dones i, a més, ajuden a les tasques de cura, a les que solen dedicar-se elles majoritàriament. Aquestes retallades a l’estat del benestar han ocasionat problemes molt greus dels quals no es parla, però hi són. Un molt important és que el Ministeri de Sanitat hagi deixat sense pressupost les campanyes contra la violència masclista i hagi reduït la partida destinada a l’assistència social a les víctimes. A tot això cal sumar-hi la reforma laboral portada a terme per el Partit Popular i a la qual Convergència va donar tot el suport. Una reforma que ha ocasionat una major dificultat per conciliar vida familiar i treball en moltes dones degut a la disminució de les garanties i proteccions en el treball.
Òbviament als atacs d’aquestes polítiques portades a terme per el PP cal sumar-hi una proposta de llei que es troba a anys lluny de la igualtat. Aquesta reforma és de la Llei de l’avortament que limita clarament el dret de la dona a decidir sobre el seu propi cos.
Per tot això cal no oblidar dies importants com el d’avui però sobretot cal seguir lluitant dia a dia per aconseguir que cap dona es senti sola davant d’un fet violent o davant una desigualtat. S’ha de lluitar perquè cap cas quedi silenciat. S’ha d’evitar que ens desmantellin tot allò que tants anys ha costat aconseguir.
Una Catalunya lliure és possible i per això , ara més que mai, hem lluitar per eradicar tot tipus de violència i discriminació perquè el nou país es construeixi i creixi sobre uns fonaments d’igualtat plena entre dones i homes. I solament està a les mans de totes i tots fer-ho possible.