14.11
2012
2012
Per una República justa i igualitària
Encara que sigui una paradoxa, ens trobem al Segle XXI i una part de la nostra societat es troba o està en risc d’exclusió social. Ser ciutadans d’un lloc significa tenir uns deures i uns drets que ens fan o ens haurien de fer iguals davant tothom, sigui quin sigui l’origen, el sexe o les particularitats de cadascuna o cadascú.
Actualment, submergits en una gran crisi econòmica, social, ambiental i fins i tot de valors, fa que alguns i algunes utilitzin aquest fet com excusa per retallar els drets bàsics que ens pertanyen en comptes de garantir-los i ampliar-los. No ens podem permetre que una societat que es considera moderna retrocedeixi segons el color del partit polític de torn. Cal que la igualtat, la qualitat i la solidaritat regeixi en el com construïm el nostre país per tal d’assolir la justícia social.
Els Països Catalans, al llarg de la història, ens hem caracteritzat com un país receptor i acollidor de persones de diferents orígens. Atènyer una convivència basada en el respecte de les diferents creences o trets culturals de la gent provinent d’altres països i generar espais on entre totes i tots ho compartim, ens permetrà gaudir d’una societat més plural i rica culturalment.
Per altra banda, és una obligació denunciar l’augment del risc d’exclusió social que pateixen aquelles persones amb alguna discapacitat física o psíquica. L’eliminació de les seves prestacions o la manca de generar polítiques favorables per la seva inclusió social allunya aquest col·lectiu d’accedir als diferents àmbits que conformen el nostre estat del benestar, com l’educació, la sanitat o l’accés al món laboral. Garantir-los-hi una vida digne i de qualitat ha d’entrar en els objectius del país que volem.
Per desgràcia, encara la nostra societat està sotmesa i coaccionada pel model patriarcal. Trencar-lo i combatre’l és una de les fites que els diversos agents actius de la nostra població hem d’assolir. A partir d’una educació de qualitat i a través de la implantació de la mirada de gènere i la transversalitat en les polítiques que es realitzen, serà possible homogeneïtzar els drets de manera justa i igual, i al mateix temps podrem trencar amb els diferents estereotips i prejudicis que malgrat tot encara prevalen en certs àmbits.
Tot i haver avançat força pel que fa la igualtat de gènere en el marc legal, encara podem trobar certes desigualtats segons la raó de sexe en el dia a dia de la nostra vida quotidiana. Moltes vegades ens podem qüestionar si les diferents polítiques de discriminació positiva són les adequades, com per exemple l’actual llei de la paritat. La reflexió que ens cal fer és que aquestes polítiques no han de ser permanents sinó que de moment són les millors eines que tenim per tal d’assolir la igualtat d’oportunitats entre els homes i les dones i la no discriminació per raons de sexe. Diferents estudis han demostrat que són efectives per trencar amb l’anomenat “Sostre de vidre”. Per tant, incloure una mirada de gènere ens els diferents àmbits de la societat, lluitar contra la violència masclista i les desigualtats laborals i defensar el dret del propi cos són uns dels altres reptes essencials que hem d’obtenir.
Per últim, els ciutadans i les ciutadanes no hem de permetre el retrocés de tots els avenços que s’han aconseguit pel col·lectiu LGTB, sinó que hem continuar endavant ja que no podem permetre que qualsevol persona es senti discriminada segons la seva orientació sexual.
Com a joves i membres actius de la nostra societat hem de treballar per ajudar els col·lectius menys afavorits. La igualtat i la justícia entre tota la ciutadania són els valors necessaris i els que ens permetran crear i viure en una República Catalana Independent.
Els Països Catalans, al llarg de la història, ens hem caracteritzat com un país receptor i acollidor de persones de diferents orígens. Atènyer una convivència basada en el respecte de les diferents creences o trets culturals de la gent provinent d’altres països i generar espais on entre totes i tots ho compartim, ens permetrà gaudir d’una societat més plural i rica culturalment.
Per altra banda, és una obligació denunciar l’augment del risc d’exclusió social que pateixen aquelles persones amb alguna discapacitat física o psíquica. L’eliminació de les seves prestacions o la manca de generar polítiques favorables per la seva inclusió social allunya aquest col·lectiu d’accedir als diferents àmbits que conformen el nostre estat del benestar, com l’educació, la sanitat o l’accés al món laboral. Garantir-los-hi una vida digne i de qualitat ha d’entrar en els objectius del país que volem.
Per desgràcia, encara la nostra societat està sotmesa i coaccionada pel model patriarcal. Trencar-lo i combatre’l és una de les fites que els diversos agents actius de la nostra població hem d’assolir. A partir d’una educació de qualitat i a través de la implantació de la mirada de gènere i la transversalitat en les polítiques que es realitzen, serà possible homogeneïtzar els drets de manera justa i igual, i al mateix temps podrem trencar amb els diferents estereotips i prejudicis que malgrat tot encara prevalen en certs àmbits.
Tot i haver avançat força pel que fa la igualtat de gènere en el marc legal, encara podem trobar certes desigualtats segons la raó de sexe en el dia a dia de la nostra vida quotidiana. Moltes vegades ens podem qüestionar si les diferents polítiques de discriminació positiva són les adequades, com per exemple l’actual llei de la paritat. La reflexió que ens cal fer és que aquestes polítiques no han de ser permanents sinó que de moment són les millors eines que tenim per tal d’assolir la igualtat d’oportunitats entre els homes i les dones i la no discriminació per raons de sexe. Diferents estudis han demostrat que són efectives per trencar amb l’anomenat “Sostre de vidre”. Per tant, incloure una mirada de gènere ens els diferents àmbits de la societat, lluitar contra la violència masclista i les desigualtats laborals i defensar el dret del propi cos són uns dels altres reptes essencials que hem d’obtenir.
Per últim, els ciutadans i les ciutadanes no hem de permetre el retrocés de tots els avenços que s’han aconseguit pel col·lectiu LGTB, sinó que hem continuar endavant ja que no podem permetre que qualsevol persona es senti discriminada segons la seva orientació sexual.
Com a joves i membres actius de la nostra societat hem de treballar per ajudar els col·lectius menys afavorits. La igualtat i la justícia entre tota la ciutadania són els valors necessaris i els que ens permetran crear i viure en una República Catalana Independent.
