07.03
2012
2012
8 de Març, Dia de la Dona
Aprofitant que som 8 de març, Dia de la Dona i que justament avui fa 101 anys des de la primera vegada que es va fixar aquesta data per a reivindicar la igualtat de dret de les dones, vull aprofundir en temes importants dels que s’està parlant últimament.
Com totes i tots sabem, estem davant una ferotge reforma laboral proposada pel Partit Popular, aplaudida per la dreta nacional –CiU-, pels mercats especuladors i per la patronal. En el fons hi tenim una profunda crisi. La més ferotge dels darrers temps i que s’encarnissa únicament amb les classes mitjanes i les més febles.
Això és el que hi ha: una crisi a la que sols s’atreveixen a fer front eliminant drets dels més desafavorits. Drets que van costar molt de guanyar: drets a la sanitat, a l’educació, al benestar social ...
I convé recordar que un dels darrers als quals hem arribat, tot i amb dificultats, és el dret a la dona a treballar. Ni que sigui , en molts casos, amb condicions inferiors a l’home.
Per això vull posar èmfasi en el tema d’igualtat laboral, puix tot i estar en ple segle XXI, les dones segueixen patint una discriminació salarial del 22% per realitzar la mateixa tasca que un home i per tant hem de seguir lluitant i posant esforç per aconseguir eradicar totalment amb aquesta situació. I ara més que mai, ja que amb les noves mesures de promoció del treball assalariat a temps parcial, la disminució de despesa social, la manca de polítiques adreçades a afavorir la conciliació personal, laboral i familiar conjuntament amb la poca capacitat de l’estat per a distribuir de manera igual les feines de la llar entre homes i dones, provocarà un augment de divisió del treball. És en situacions com aquesta on es reafirmen els esquemes tradicionals patriarcals encara vigents a la nostra societat.
Convé tenir molt present tot això. En aquests moments difícils el poder sols s’atreveix amb les retallades i amb els efectes que aquestes tenen sobre les classes mitjanes.
Ha costat molt arribar on érem en drets socials i ara pretendran que, quan sortim d’aquesta crisi, aquests drets hagin retrocedit al punt on es trobaven fa quaranta anys.
I recordem que un dels darrers drets assolits és el dret a un treball digne per a les dones, per tant que haurem de lluitar molt per a evitar que ens el treguin. Podeu estar segurs i segures que ja el tenen en el seu punt de mira.
Per tot això hem de reclamar ara més que mai que no es pot fer ni un pas enrere en els drets aconseguits aquest segle i estic segura que amb l’esforç de totes i tots podem aconseguir evitar-ho.
Això és el que hi ha: una crisi a la que sols s’atreveixen a fer front eliminant drets dels més desafavorits. Drets que van costar molt de guanyar: drets a la sanitat, a l’educació, al benestar social ...
I convé recordar que un dels darrers als quals hem arribat, tot i amb dificultats, és el dret a la dona a treballar. Ni que sigui , en molts casos, amb condicions inferiors a l’home.
Per això vull posar èmfasi en el tema d’igualtat laboral, puix tot i estar en ple segle XXI, les dones segueixen patint una discriminació salarial del 22% per realitzar la mateixa tasca que un home i per tant hem de seguir lluitant i posant esforç per aconseguir eradicar totalment amb aquesta situació. I ara més que mai, ja que amb les noves mesures de promoció del treball assalariat a temps parcial, la disminució de despesa social, la manca de polítiques adreçades a afavorir la conciliació personal, laboral i familiar conjuntament amb la poca capacitat de l’estat per a distribuir de manera igual les feines de la llar entre homes i dones, provocarà un augment de divisió del treball. És en situacions com aquesta on es reafirmen els esquemes tradicionals patriarcals encara vigents a la nostra societat.
Convé tenir molt present tot això. En aquests moments difícils el poder sols s’atreveix amb les retallades i amb els efectes que aquestes tenen sobre les classes mitjanes.
Ha costat molt arribar on érem en drets socials i ara pretendran que, quan sortim d’aquesta crisi, aquests drets hagin retrocedit al punt on es trobaven fa quaranta anys.
I recordem que un dels darrers drets assolits és el dret a un treball digne per a les dones, per tant que haurem de lluitar molt per a evitar que ens el treguin. Podeu estar segurs i segures que ja el tenen en el seu punt de mira.
Per tot això hem de reclamar ara més que mai que no es pot fer ni un pas enrere en els drets aconseguits aquest segle i estic segura que amb l’esforç de totes i tots podem aconseguir evitar-ho.
