11.11
2011
2011
Els corredors del vent
Les eleccions generals s’acosten a pas atlètic i la meta del 20-N està cada cop a menys kilòmetres. Només de sentir el tret de sortida del 5 de novembre els reflexos dels corredors més ràpids van donar lloc als primers moviments de la cursa electoral. El PP va arribar al seu primer punt de control a l’Hospitalet. Unes dècimes de segon més tard va sortir el corredor socialista, aturant-se al cap immediatament al Pavelló de Alcalá de Henares. L’atleta convergent i el d’Unió (són dos atletes que corren junts però no per això van més ràpid) van fer la primera aturada reglamentària a Vilafranca. El corredor d’iniciativa va arrencar des de Lleida la seva cursa electoral... i així ho van fer molts altres corredors de la política des de punts de partida diferents. El que ningú preveia era que només de començar la cursa hi hagués una tempesta com la que hi ha hagut.
No em refereixo al fenomen atmosfèric de la pluja, (que curiosament també s’ha donat aquests dies) sinó que invoco el sentit metafòric del “mal temps”. Els núvols són també atletes, però molt més àgils perquè es deixen portar pel vent, en canvi els polítics que volen córrer sempre semblen anar de cara al vent. Per sant Jordi seria bo regalar-los una rosa dels vents. Com dèiem, el que tenen els núvols és que s’escampen ràpidament. El núvol que ha fet ploure tant aquests dies ve d’Estats Units i s’ha escampat per tot Europa. A diferència dels planetes o les estrelles, als núvols no se’ls hi posa nom perquè ara hi són i ara no hi són, però el núvol que ens està fent ombra ja se l’ha batejat (amb la seva pròpia aigua) perquè fa molt que està present: des de 2010 que ens té pendents del cel. Es diu Grècia. La nova debacle econòmica grega ha fet replantejar el futur de l’euro i a més ha provocat que Espanya torni estar sota sospita quan feia poc semblava donar símptomes de recuperació. Tot això en plena Campanya!
Però que tenen a veure els núvols, el vent i el “mal temps” amb els corredors d’una cursa electoral que té lloc cada 4 anys? Doncs té a veure que els espectadors de la cursa 20-N veiem que amb una mica de vent els polítics ja canvien de direcció i que amb una mica d’aigua ja s’arruguen. Que ara fa mal temps? Doncs toquen retallades! Que la situació és insostenible? Doncs independència! Que no es pot? Doncs Pacte Fiscal... però... i si tot va bé? Doncs ja estem bé dins Espanya! Això no hauria de ser així! ...Tothom es pensa que guanyarà aquesta cursa electoral qui arribi primer a la meta (un llençol blanc amb un 20-N al mig). I no és així. Aquesta cursa la guanya qui ha corregut més Kilòmetres i per tant qui va començar a córrer primer té moltes més possibilitats de guanyar. Per què no he parlat d’ERC fins ara? Doncs perquè Esquerra Republicana de Catalunya és aquest atleta que va començar a córrer l’any 1931 amb un objectiu molt clar i que continua corrent avui, al 2011 amb el mateix propòsit. Aquest atleta ideològic ha passat per molts cops de vent i per molta pluja, però res no l’ha fet canviar de direcció. ERC no és un partit que canvia de programa electoral segons la meteorologia! Precisament perquè té uns fonaments tant forts com les arrels d’un arbre que la tempesta no pot tombar!
Aquests dies veiem molts partits polítics (atletes per a nosaltres) que s’afanyen a fer l’esprint final, com si tot depengués d’aquests 15 dies de Campanya... La majoria de partits corren en cercles sense saber-ho: cada 4 anys, passades les eleccions, si les coses no han anat bé es corden les sabates i comencen a córrer de nou, en una altra direcció, però acaben tornat al mateix punt de partida. Per això el país no evoluciona! Companys, recordeu això: La meta no és el 20-N, la meta és la independència!
Però que tenen a veure els núvols, el vent i el “mal temps” amb els corredors d’una cursa electoral que té lloc cada 4 anys? Doncs té a veure que els espectadors de la cursa 20-N veiem que amb una mica de vent els polítics ja canvien de direcció i que amb una mica d’aigua ja s’arruguen. Que ara fa mal temps? Doncs toquen retallades! Que la situació és insostenible? Doncs independència! Que no es pot? Doncs Pacte Fiscal... però... i si tot va bé? Doncs ja estem bé dins Espanya! Això no hauria de ser així! ...Tothom es pensa que guanyarà aquesta cursa electoral qui arribi primer a la meta (un llençol blanc amb un 20-N al mig). I no és així. Aquesta cursa la guanya qui ha corregut més Kilòmetres i per tant qui va començar a córrer primer té moltes més possibilitats de guanyar. Per què no he parlat d’ERC fins ara? Doncs perquè Esquerra Republicana de Catalunya és aquest atleta que va començar a córrer l’any 1931 amb un objectiu molt clar i que continua corrent avui, al 2011 amb el mateix propòsit. Aquest atleta ideològic ha passat per molts cops de vent i per molta pluja, però res no l’ha fet canviar de direcció. ERC no és un partit que canvia de programa electoral segons la meteorologia! Precisament perquè té uns fonaments tant forts com les arrels d’un arbre que la tempesta no pot tombar!
Aquests dies veiem molts partits polítics (atletes per a nosaltres) que s’afanyen a fer l’esprint final, com si tot depengués d’aquests 15 dies de Campanya... La majoria de partits corren en cercles sense saber-ho: cada 4 anys, passades les eleccions, si les coses no han anat bé es corden les sabates i comencen a córrer de nou, en una altra direcció, però acaben tornat al mateix punt de partida. Per això el país no evoluciona! Companys, recordeu això: La meta no és el 20-N, la meta és la independència!
