15.11
2010
2010
Amb esquerra la cultura catalana juga a primera divisió
Per desgràcia, actualment en aquest país per poder anar al cinema a veure una pel·lícula amb català has de fer malabars.
Quants cops un diumenge a la tarda amb la família o els amics hem volgut anar a veure una pel·lícula i no l’hem pogut veure amb la nostra pròpia llengua? Crec que per desgràcia en aquesta situació ens hi hem trobat diferents cops. I és que les dades ens indiquen que l’any 2009 el 97% de les pel·lícules que es van projectar a Catalunya eren doblades o subtitulades en castellà, només el 3% ho feien en català.
I parlant clar, aquest fet de no poder gaudir d’una estona amb el català d’acompanyant fa que les ganes que una pot tenir d’anar al cinema desapareguin.
Però el 30 de Juny del 2010, és una data que ens va obrir una mica la porta a anar al cinema, ja que és quan el Parlament de Catalunya va aprovar la llei del Cinema. Una llei necessària i al servei de la nostra cultura, on es demostra que el català és una llenfua tan digne com les altres. Llei que té tres objectius principals: millorar l’oferta i la diversitat cultural, enfortir la indústria cinematogràfica i garantir l’equilibri lingüístic al cinema.
Les males boques ens informaven de que aquesta llei no anava en lloc, ja que el cinema en català no tenia mercat. Però jo em pregunto, de quin mercat estem parlant si mai ha existit?
Esquerra a impulsat i s’ha mullat en tot moment per que aquesta llei tiri endavant.
Malgrat tot, la porta del cinema en català encara no està del tot oberta. La clau està en mans de que a la propera legislatura, aquesta llei ha d’estar defensada per un govern valent que tingui clar quins són els seus objectius.
De moment, Esquerra ho té clar, un dels seus objectiu és arribar al 50% de pel·lícules doblades o subtitulades en català.
Les JERC el 28 de novembre volem guanyar el futur amb Esquerra, ja que volem que la nostra cultura jugui a primera divisió.
I parlant clar, aquest fet de no poder gaudir d’una estona amb el català d’acompanyant fa que les ganes que una pot tenir d’anar al cinema desapareguin.
Però el 30 de Juny del 2010, és una data que ens va obrir una mica la porta a anar al cinema, ja que és quan el Parlament de Catalunya va aprovar la llei del Cinema. Una llei necessària i al servei de la nostra cultura, on es demostra que el català és una llenfua tan digne com les altres. Llei que té tres objectius principals: millorar l’oferta i la diversitat cultural, enfortir la indústria cinematogràfica i garantir l’equilibri lingüístic al cinema.
Les males boques ens informaven de que aquesta llei no anava en lloc, ja que el cinema en català no tenia mercat. Però jo em pregunto, de quin mercat estem parlant si mai ha existit?
Esquerra a impulsat i s’ha mullat en tot moment per que aquesta llei tiri endavant.
Malgrat tot, la porta del cinema en català encara no està del tot oberta. La clau està en mans de que a la propera legislatura, aquesta llei ha d’estar defensada per un govern valent que tingui clar quins són els seus objectius.
De moment, Esquerra ho té clar, un dels seus objectiu és arribar al 50% de pel·lícules doblades o subtitulades en català.
Les JERC el 28 de novembre volem guanyar el futur amb Esquerra, ja que volem que la nostra cultura jugui a primera divisió.
