12.11
2010
2010
Les JERC: al carrer i a les institucions
La història de les JERC és molt llarga i molt fructífera al servei del país. Les Jerc hem lluitat a les trinxeres i hem enganxat cartells. Hem convençut molta gent que l'independència és el millor per Catalunya i ens hem mobilitzat al costat del territori pels seus interessos. Però durant els últims anys les JERC també hem impulsat les polítiques de joventut des del govern del nostre país. Hem pogut fer realitat el que durant molt de temps només haviem pogut predicar.
Així, quan Esquerra forma part del govern i la secretaria de joventut queda en mans de militància de les JERC hi ha un canvi en les prioritats. Fins llavors, durant tota l'etapa convergent a la Generalitat, s'havia fomentat el lleure i l'associacionisme juvenil. És i era molt important. Cal continuar-ho fent. Però hi ha més coses a fer. Els joves avui a Catalunya tenim problemes per emancipar-nos, que vol dir fer la nostra pròpia vida. Estudiar, treballar, trobar un habitatge digne, en definitiva guanyanr-nos la vida.
I això és el que hem fet. Posar els instruments per a fer més accessible tot això als joves de Catalunya. I ho hem fet amb els pocs recursos que tenim des de la Generalitat. Espanya ens roba i ho notem en totes les polítiques, també amb les de joventut.
A l'hora de posar-nos a pensar què voliem fer no ho hem fet sols. Hem impulsat un procés participatiu per dissenyar el pla nacional de joventut com mai s'havia fet. Per tant no és el pla del govern, sinó que hem intentat que fos el pla del jovent de Catalunya. Ens ho creiem i si estem al govern farem que el govern faci el que els joves volen. El pla nacional de joventut és un pla ambiciós per desplegar en els propers deu anys. Creiem que h seguirem fent-ho i fent-ho bé.
I això és el que hem fet. Posar els instruments per a fer més accessible tot això als joves de Catalunya. I ho hem fet amb els pocs recursos que tenim des de la Generalitat. Espanya ens roba i ho notem en totes les polítiques, també amb les de joventut.
A l'hora de posar-nos a pensar què voliem fer no ho hem fet sols. Hem impulsat un procés participatiu per dissenyar el pla nacional de joventut com mai s'havia fet. Per tant no és el pla del govern, sinó que hem intentat que fos el pla del jovent de Catalunya. Ens ho creiem i si estem al govern farem que el govern faci el que els joves volen. El pla nacional de joventut és un pla ambiciós per desplegar en els propers deu anys. Creiem que h seguirem fent-ho i fent-ho bé.
També hem aprovat la llei de polítiques de joventut. Una llei que regula les competències exclusives de la Generalitat. Hem intentat buscar el consens amb tothom, però no ha estat possible. CiU va intentar que no s'aprovés portant-la al consell de garanties estatutàries, que per unanimitat els va dir que no tenien raó. I malgrat això, hi van votar en contra. Tothom fa el que creu que és
millor, però ens agradaria que posessin els joves de Catalunya per davant d'altres interessos.
També hem ajudar a internacionalitzar la nostra causa. Quan vam intentar entrar a formar part de la xarxa europea de carnets joves (i a Catalunya és on més n'hi ha d'Europa!!) Esapnya ens va vetar. No van tenir cap escrúpol per fer-ho barroerament. Vol dir que anem en la bona direcció. No pararem, seguirem intentant portar Catalunya al mòn.
Podria resseguir moltes més polítiques, com la xarxa d'oficines d'emancipació juvenil, on comarcalment donem servei a tot el territori de Catalunya ajudant a trobar habitatge, treball, itineraris de formacio, etc..., i tantes i tantes coses. I moltes més que en seguirem fent, al Govern de la Generalitat i des dels ajuntaments, on arreu del país regidores i regidors defensen els nostres ideals
i alhora treballen dia a dia per millorar la vida dels joves del seu poble.
No ens aturaran. El jovent independentista seguirem estant al carrer i a les institucions, convencent, avançant, fent polítiques, escoltant tothom. Les JERC, la millor eina de lluita que tenim els joves de Catalunya. Per fer-la encara més útil i poder avançar molt més necessitem que t'hi sumis. No som prou, et necessitem. Com més serem, més a prop serem de la llibertat.