10.11
2010
2010
El monitor de lleure; cara i creu d'una mateixa moneda
Sant Joan de les Abadesses, a diferència de molts altres municipis d’arreu, es caracteritza per disposar d’un motor social molt potent basat, principalment, en l’associacionisme. Fet que respon a la necessitat inherent que tenen les persones per tal d’unir-se i constituir entitats i associacions, buscant punts d’unió a través d’afinitats o aficions comunes a fi de compartir-les, gaudir-les i desenvolupar activitats de caire molt divers per a la resta de la població.
Durant més de tretze anys he format part i continuo col·laborant amb dues grans entitats que, al meu entendre, aporten un gran dinamisme, principalment en els àmbits del lleure i de l’excursionisme, al meu municipi; el grup Esplai Somnis, adreçat a joves i infants, i la Unió Excursionista de Sant Joan, adreçada als amants de la muntanya. Ara bé, de les múltiples activitats que han organitzat i tirat endavant ambdues entitats al llarg de la seva història, són dues les que em mereixen major consideració; els camps de treball i l’acampada infantil al pla d’Estràngol.
Els camps de treball corresponen a estades de quinze dies per nois i noies adoles
cents que tenen la finalitat de recuperar determinats elements, sovint d’una gran vàlua històrica,
cultural o natural pel municipi, a fi de conèixer les primeres pinzellades de l’etapa laboral, tot adquirint hàbits, costums i responsabilitats a través de les tasques a realitzar. A l’hora que s’organitzen activitats de lleure, per tal d’amenitzar les jornades laborals i, sobretot, conèixer l’entorn proper al qual duen a terme l’estada; Sant Joan.
Per altra banda, l’acampada al pla d’Estràngol, correspon a una activitat de quatre dies de durada i adreçada a nens i nenes d’edats compreses entre els 9 i els 14 anys, on la seva principal finalitat és la coneixença de l’entorn muntanyenc i l’aprenentatge dels hàbits de l’excursionisme, acompanyada de la realització de tallers i d’activitats.
Tant els camps de treball com l’acampada al pla d’Estràngol tenen un element en comú; els monitors de lleure. Persones que, de forma totalment altruista, organitzen i permeten la realització d’aquestes activitats que responen a una forta injecció econòmica per molts comerços del municipi.
Ser monitor d’aquestes activitats és un privilegi que, tot i ser a l’abast de molts, no tothom té les ganes ni la capacitat per assumir. Són moltes les hores invertides durant molt mesos i setmanes prèvies a la realització de les estades, on l’única recompensa és el bon desenvolupament de les activitats i les capacitats adquirides al llarg de les mateixes; responsabilitat, organització, solució de problemes, paciència i sobretot, diversió i gaudi, tant de les persones participants com de les organitzadores, així com de les activitats previstes.
Partint d’aquesta premissa, em provoca un gran enuig veure noticies com les que, al llarg dels últims mesos, se n’han fet ressò diversos mitjans de comunicació referent als suposats abusos que alguns monitors d’esplai oferien a infants mentre participaven a estades de colònies o a casals. És un fet vergonyós i, és evident que si les denúncies són verídiques, s’han de castigar als infractors amb la pena que correspongui, però aquest estil de noticies poden arribar a provocar un gran dany a les entitats, que com el grup d’Esplai Somnis o la Unió Excursionista, organitzen activitats en el lleure infantil, ja que aquests fets poden acabar provocant que les entitats es vegin escanyades, pel mal cap de determinats personatges, per mesures de control que encareixen, tant econòmicament com moralment, l’organització de l’activitat i, per tant, en dificultin la realització.
Fa uns anys, els tràgics fets que ocorregueren a la riera de Marlés, on uns joves varen morir ofegats pel mal ús d’unes cordes a l’hora de travessar unes basses, ja varen situar al punt de mira a moltes entitats i associacions que realitzaven activitats a la natura, generant certes pors als responsables de les mateixes i la conseqüent paràlisi d’activitats durant un determinat temps.
L’àmbit del lleure és un espai que, històricament, ha estat mal recompensat econòmicament i sempre s’ha lligat al voluntariat de les persones. Tanmateix, al llarg dels últims anys, la Generalitat de Catalunya, a través de la Secretaria de Joventut, ha anat corregint aquesta tendència i ha dignificat, àmpliament, el món del lleure. És evident que el control ha d’existir i tota activitat ha de disposar d’una seguretat que en permeti el bon desenvolupament, però si les mesures de control son extremes pot acabar generant que les persones, que de forma totalment altruista planifiquen les activitats, no els surti a compte realitzar-les per allò “del què pugui passar”.
Els camps de treball corresponen a estades de quinze dies per nois i noies adoles
cents que tenen la finalitat de recuperar determinats elements, sovint d’una gran vàlua històrica,
cultural o natural pel municipi, a fi de conèixer les primeres pinzellades de l’etapa laboral, tot adquirint hàbits, costums i responsabilitats a través de les tasques a realitzar. A l’hora que s’organitzen activitats de lleure, per tal d’amenitzar les jornades laborals i, sobretot, conèixer l’entorn proper al qual duen a terme l’estada; Sant Joan.
Per altra banda, l’acampada al pla d’Estràngol, correspon a una activitat de quatre dies de durada i adreçada a nens i nenes d’edats compreses entre els 9 i els 14 anys, on la seva principal finalitat és la coneixença de l’entorn muntanyenc i l’aprenentatge dels hàbits de l’excursionisme, acompanyada de la realització de tallers i d’activitats.
Tant els camps de treball com l’acampada al pla d’Estràngol tenen un element en comú; els monitors de lleure. Persones que, de forma totalment altruista, organitzen i permeten la realització d’aquestes activitats que responen a una forta injecció econòmica per molts comerços del municipi.
Ser monitor d’aquestes activitats és un privilegi que, tot i ser a l’abast de molts, no tothom té les ganes ni la capacitat per assumir. Són moltes les hores invertides durant molt mesos i setmanes prèvies a la realització de les estades, on l’única recompensa és el bon desenvolupament de les activitats i les capacitats adquirides al llarg de les mateixes; responsabilitat, organització, solució de problemes, paciència i sobretot, diversió i gaudi, tant de les persones participants com de les organitzadores, així com de les activitats previstes.
Partint d’aquesta premissa, em provoca un gran enuig veure noticies com les que, al llarg dels últims mesos, se n’han fet ressò diversos mitjans de comunicació referent als suposats abusos que alguns monitors d’esplai oferien a infants mentre participaven a estades de colònies o a casals. És un fet vergonyós i, és evident que si les denúncies són verídiques, s’han de castigar als infractors amb la pena que correspongui, però aquest estil de noticies poden arribar a provocar un gran dany a les entitats, que com el grup d’Esplai Somnis o la Unió Excursionista, organitzen activitats en el lleure infantil, ja que aquests fets poden acabar provocant que les entitats es vegin escanyades, pel mal cap de determinats personatges, per mesures de control que encareixen, tant econòmicament com moralment, l’organització de l’activitat i, per tant, en dificultin la realització.
Fa uns anys, els tràgics fets que ocorregueren a la riera de Marlés, on uns joves varen morir ofegats pel mal ús d’unes cordes a l’hora de travessar unes basses, ja varen situar al punt de mira a moltes entitats i associacions que realitzaven activitats a la natura, generant certes pors als responsables de les mateixes i la conseqüent paràlisi d’activitats durant un determinat temps.
L’àmbit del lleure és un espai que, històricament, ha estat mal recompensat econòmicament i sempre s’ha lligat al voluntariat de les persones. Tanmateix, al llarg dels últims anys, la Generalitat de Catalunya, a través de la Secretaria de Joventut, ha anat corregint aquesta tendència i ha dignificat, àmpliament, el món del lleure. És evident que el control ha d’existir i tota activitat ha de disposar d’una seguretat que en permeti el bon desenvolupament, però si les mesures de control son extremes pot acabar generant que les persones, que de forma totalment altruista planifiquen les activitats, no els surti a compte realitzar-les per allò “del què pugui passar”.