07.07
2010
2010
L'estatut és mort, ara toca... què toca?
Fa uns quants dies assistíem incrèduls, a la retallada de l’estatut d’autonomia de la Comunitat Autònoma de Catalunya. Una retallada per molts ja vaticinada i per molts altres esperada. No s’ha de ser gaire obert de ment per entendre que la reinterpretació dels articles i els articles declarats inconstitucionals pel Tribunal Constitucional ens deixen un estatut mort.
Senyores, senyors, ens deixen un estatut mort per moltes raons. Vola l’apartat 2 de l’article 6 , que estableix el Català com a llengua oficial de Catalunya (i ara que parlarem?). També es dinamita l’apartat 1 de l’article 8 que diu que els símbols ‘nacionals’ són la bandera, la festa i l’himne (ens quedem sense senyera, sense els segadors i sense l’onze de setembre). Escapçat queda l’article 5 que justifica que l’autogovern de Catalunya es fonamenta en els drets històrics del poble català (ara ens neguen l’historia). Cal que continuem amb els articles esborrats sobre el poder judicial català? Sobre la llei de consultes populars, sobre l’article referent al cinema? etc
Alguna persona, veu possibilitats reals de construir un país democràtic, econòmicament fort, socialment just i mediambientalment respectuós amb el que queda?
Després de constatar la presa de pèl per part de l’estat espanyol sobre el nostre futur. Ara que? ara toca reaccionar, toca triar els passos a seguir després de la destrucció del fruit d’un pacte i d’una voluntat política, tal i com va ser l’estatut. S’obren diversos camins;
El primer es quedar-se com estem. Algú hi veu avantatges?
El segon és re negociar l’estatut. Un altre cop? Després del cansament de la societat catalana?
El tercer és apostar per una unitat federal. Després de sentir les declaracions d’un suposat federalista com és el senyor ZP on deia que la descentralització autonòmica ha acabat amb aquesta sentència. Després d’escoltar l’ex-director del Periódico de Catalunya que deia que els federalistes han quedat tocats de mort amb aquesta sentència. I després de constatar que per arribar a un estat federal primer cal convèncer tots els catalans i després anar a trucar a Espanya aviam si hi ha una majoria al congrés dels diputats (que és on rau la sobirania de la societat espanyola) que es declari federalista amb fets i no paraules... la via federal queda descartada.
Senyores, senyors ser federalista avui en dia és més utòpic que apostar per l’última opció que és la que permetrà inequívocament augmentar les pensions de la nostra tercera edat. Augmentar les beques que reben els nostres estudiants, augmentar els sous dels nostres treballadors i funcionaris, crear més oferta de treball, ser més competitius, tenir seleccions catalanes oficials i reconegudes, blindar la nostra història, la nostra llengua i les nostres tradicions que ens permeten expressar-nos davant del món i de la resta de societats. Qui no vol aquesta opció? I aquesta opció no l’aconseguirem amb l’estat espanyol. Aquesta opció l’aconseguirem segant les cadenes, trencant amb l’espoli fiscal i dir a Espanya amb veu clara i forta que som una nació tal i com són ells i que volem negociar de igual a igual el nostre futur, que ha de ser la independència social, econòmica i política dels Països Catalans. Sense res més a dir,
adéu Espanya,
Alguna persona, veu possibilitats reals de construir un país democràtic, econòmicament fort, socialment just i mediambientalment respectuós amb el que queda?
Després de constatar la presa de pèl per part de l’estat espanyol sobre el nostre futur. Ara que? ara toca reaccionar, toca triar els passos a seguir després de la destrucció del fruit d’un pacte i d’una voluntat política, tal i com va ser l’estatut. S’obren diversos camins;
El primer es quedar-se com estem. Algú hi veu avantatges?
El segon és re negociar l’estatut. Un altre cop? Després del cansament de la societat catalana?
El tercer és apostar per una unitat federal. Després de sentir les declaracions d’un suposat federalista com és el senyor ZP on deia que la descentralització autonòmica ha acabat amb aquesta sentència. Després d’escoltar l’ex-director del Periódico de Catalunya que deia que els federalistes han quedat tocats de mort amb aquesta sentència. I després de constatar que per arribar a un estat federal primer cal convèncer tots els catalans i després anar a trucar a Espanya aviam si hi ha una majoria al congrés dels diputats (que és on rau la sobirania de la societat espanyola) que es declari federalista amb fets i no paraules... la via federal queda descartada.
Senyores, senyors ser federalista avui en dia és més utòpic que apostar per l’última opció que és la que permetrà inequívocament augmentar les pensions de la nostra tercera edat. Augmentar les beques que reben els nostres estudiants, augmentar els sous dels nostres treballadors i funcionaris, crear més oferta de treball, ser més competitius, tenir seleccions catalanes oficials i reconegudes, blindar la nostra història, la nostra llengua i les nostres tradicions que ens permeten expressar-nos davant del món i de la resta de societats. Qui no vol aquesta opció? I aquesta opció no l’aconseguirem amb l’estat espanyol. Aquesta opció l’aconseguirem segant les cadenes, trencant amb l’espoli fiscal i dir a Espanya amb veu clara i forta que som una nació tal i com són ells i que volem negociar de igual a igual el nostre futur, que ha de ser la independència social, econòmica i política dels Països Catalans. Sense res més a dir,
adéu Espanya,
