12.04
2010
2010
Arribant a Ítaca
Després de la manipulació electoral que van fer el Partit Popular i el Partit Socialista Obrer Espanyol al País Basc a partir de la creació d’una llei feta a mida, i destinada a il·legalitzar qualsevol opció política d’una part molt important de la societat basca, i després de veure com aquest fet els ha portat a assolir el poder del Govern de la Comunitat Autònoma d’Euskadi, a Euskal Herria, el rumb de l’esquerra independentista sembla que està dibuixant un nou camí.
Quan et planteges qualsevol objectiu polític per millorar l’actual situació social del teu país, el primer que saps, és que res serà fàcil, que sovint trobaràs entrebancs, alguns de més legals i d’altres que et certifiquen aquella cita de “ que el fí justifica els mitjans” i que veus amb cara d’incomprensió, com els teus adversaris l’utilitzen sense cap tipus de mirament. Altes cops, t’acabes trobant problemes molt més solventables o fins i tot, diferències en qèe l’única solució passa per cedir una part dels teus interessos particulars per tal d’aconseguir l'interès col·lectiu.
Doncs bé, el passat cap de setmana, l’embrió d’aquest canvi va començar a avançar, i coincidint amb l’Aberri Eguna per primer cop diferents col·lectius d’una part majoritària de l’esquerra independentista basca han caminat junts per avançar en l’objectiu global de cadascuna de les organitzacions, l’alliberament polític i social d’Euskal Herria.
Molts de vosaltres segurament pensareu que serà un altre fracàs, que tot acabarà com fins ara, amb una treva d’ETA, i al cap d’uns mesos tornarà a l’activitat, i potser teniu tota la raó. Ara bé, aquesta setmana santa, juntament amb companyes i companys de les JERC, hem tingut l’oportunitat de participar als diferents actes celebrats a Euskal Herria. I si una cosa em pogut comprovar, és que aquest cop, les coses semblen diferents, l’Ezquerra Abertzale està conscienciada del que toca.
Desprès de tot un llarg procés de debat intern, les seves conclusions els han portat a aprovar amb unes xifres del 85% - 90% de suport, un document en què la seva principal aposta, ha de ser la via política per tal de solucionar el conflicte polític a Euskal Herria deixant enrere altres vies de combat.
Per algú potser arriba tard, però per altres ho esperàvem amb moltes ganes. Els canvis sempre són difícils, però hem de ser conscients que tot just s’està gestant un canvi, en que cadascun dels actors té els seus propis ritmes. En qualsevol procés en el que s’intenta resoldre un conflicte, s’ha de saber ser pacient, actuar amb cautela però al mateix temps amb molta fermesa, però sempre, sense perdre l’objectiu principal, resoldre el conflicte per tal de poder fer més lleuger el camí fins a la independència, potenciant sobretot, els punts d’unió i de força de totes les parts.
Com he dit, tot objectiu polític és molt complex, i el conflicte polític d’Euskal Herria, en el que també hi ha un conflicte violent, no serà gens difícil. Encara serà més difícil si l’Estat Espanyol i Francès, continuen intentant dinamitar tot un procés molt delicat, amb l’únic objectiu de que el conflicte a Euskal Herria no s’acabi, perquè són conscients que una Euskal Herria sense armes, significa perdre el poder polític al país, significa que més de 100.000 bascos i basques podran tornar a votar en unes eleccions.
Però el més important de tot, significa que ja no tindran l’excusa de la violència per fer front al independentisme, no només el basc, sinó també el Gallec i el Català.
Per tant, i més després d’una setmana com aquesta, en que ja estem a quarts i ahir el Madrid va veure com no eren ningú enfront el Barça, no encomanem el nostre pessimisme culè i català. Mostrem la nostra confiança i l’esperança, de que la societat basca, i els seus actors polítics, siguin capaços d’arribar a Ítaca, i de trobar la solució política al Conflicte d’Euskal Herria, perquè una solució al País Basc, és mitja victòria per l'independentisme basc, el gallec i el català, perquè la nostra victòria, la nostra arribada a Ítaca només l’aconseguirem utilitzant les armes del diàleg i de la raó, perquè la raó és nostre.
Doncs bé, el passat cap de setmana, l’embrió d’aquest canvi va començar a avançar, i coincidint amb l’Aberri Eguna per primer cop diferents col·lectius d’una part majoritària de l’esquerra independentista basca han caminat junts per avançar en l’objectiu global de cadascuna de les organitzacions, l’alliberament polític i social d’Euskal Herria.
Molts de vosaltres segurament pensareu que serà un altre fracàs, que tot acabarà com fins ara, amb una treva d’ETA, i al cap d’uns mesos tornarà a l’activitat, i potser teniu tota la raó. Ara bé, aquesta setmana santa, juntament amb companyes i companys de les JERC, hem tingut l’oportunitat de participar als diferents actes celebrats a Euskal Herria. I si una cosa em pogut comprovar, és que aquest cop, les coses semblen diferents, l’Ezquerra Abertzale està conscienciada del que toca.
Desprès de tot un llarg procés de debat intern, les seves conclusions els han portat a aprovar amb unes xifres del 85% - 90% de suport, un document en què la seva principal aposta, ha de ser la via política per tal de solucionar el conflicte polític a Euskal Herria deixant enrere altres vies de combat.
Per algú potser arriba tard, però per altres ho esperàvem amb moltes ganes. Els canvis sempre són difícils, però hem de ser conscients que tot just s’està gestant un canvi, en que cadascun dels actors té els seus propis ritmes. En qualsevol procés en el que s’intenta resoldre un conflicte, s’ha de saber ser pacient, actuar amb cautela però al mateix temps amb molta fermesa, però sempre, sense perdre l’objectiu principal, resoldre el conflicte per tal de poder fer més lleuger el camí fins a la independència, potenciant sobretot, els punts d’unió i de força de totes les parts.
Com he dit, tot objectiu polític és molt complex, i el conflicte polític d’Euskal Herria, en el que també hi ha un conflicte violent, no serà gens difícil. Encara serà més difícil si l’Estat Espanyol i Francès, continuen intentant dinamitar tot un procés molt delicat, amb l’únic objectiu de que el conflicte a Euskal Herria no s’acabi, perquè són conscients que una Euskal Herria sense armes, significa perdre el poder polític al país, significa que més de 100.000 bascos i basques podran tornar a votar en unes eleccions.
Però el més important de tot, significa que ja no tindran l’excusa de la violència per fer front al independentisme, no només el basc, sinó també el Gallec i el Català.
Per tant, i més després d’una setmana com aquesta, en que ja estem a quarts i ahir el Madrid va veure com no eren ningú enfront el Barça, no encomanem el nostre pessimisme culè i català. Mostrem la nostra confiança i l’esperança, de que la societat basca, i els seus actors polítics, siguin capaços d’arribar a Ítaca, i de trobar la solució política al Conflicte d’Euskal Herria, perquè una solució al País Basc, és mitja victòria per l'independentisme basc, el gallec i el català, perquè la nostra victòria, la nostra arribada a Ítaca només l’aconseguirem utilitzant les armes del diàleg i de la raó, perquè la raó és nostre.
