ACTUALITAT: OPINIONS

Ahir, 14 d'abril, ens vam despertar amb una notícia terrible per la comarca; una dona assassinada per la seva parella a Sant Feliu de Llobregat. Una altra, una més. I llavors tothom plora, es pregunta el perquè, es posa trist i ho condemna.

Arran del fet, vam veure la punta de l'iceberg que és i representa la societat heteropatriarcal en la que vivim. Perquè, el patriarcat i el masclisme, que no és més que la forma predominant d'aquest, ens mata.

Avui en dia tots considerem molt greu que un home mati, violi o exerceixi violència física o verbal cap a una dona. Això és evident, però ara és feina de tots i totes condemnar d'igual manera aquestes microviolències, micromasclismes i actituds que vivim diàriament.
Contínuament ens trobem amb situacions d'actituds masclistes. Recentment, per exemple, en un estadi de futbol va aparèixer un cartell on posava "Shakira es de todos" i que molts ho van trobar graciós i tot. Doncs no, Shakira ni cap altra persona és propietat de ningú, ni tan sols del seu marit ni del seu pare. Cap dona no és de ningú més que d'ella mateixa.

També vivim com el presentador del matinal radiofònic més escoltat de tot Catalunya destaca de dues actrius la seva bellesa. Deixant a ells, el paper d'artistes creadors i a elles de muses belles i inspiradores, sense cap capacitat d'execució o de creació. I això ve de lluny, els fisiòlegs del segle XIX afirmaven que les dones tenen el cervell més petit que els homes i menys dens. Per aquest motiu se'ls negava les capacitats d'abstracció, invenció o de síntesis i se les considerava incapacitades per escriure, pensar, pintar, esculpir o compondre música. Pot semblar exagerat, però és preocupant que no es parli de la trajectòria professional de la feina en un film de les dues actrius, sinó que es remarqui que són guapes. És microviolència el que viuen dia a dia les nostres representants públiques, del color i partit que siguin, l’assetjament públic. Els insults masclistes els pateixen de la mateixa manera tant  Inés Arrimades com Anna Gabriel.

Des d’aquest petit espai només pretenc que entenguem que la solució està en mans de tots i es tracta de reeducar, de conscienciar, d’assenyalar, d’obrir ferides i de trencar tabús i cadenes. Perquè jo, sóc simplement una noia que està cansada de ser valenta i únicament vol ser lliure.