2017
M’agrada pensar que les efemèrides són el santoral dels ateus. No cal dir que a primera vista, i en essència, ambdós conceptes són difícilment equiparables; però em plau observar que mantenen una característica comuna tan important com ho és la referència
A data d’aquestes línies, per exemple, seria Sant Plató (de Constantinoble), el Dia Internacional d'Informació sobre el Perill de les Mines, l’aniversari de Gary Moore o el dia que va morir Martin Luther King. Tot a la vegada, i potser per a molta gent, res d’això, res en absolut. Al cap i a la fi cadascú recorda, celebra o plora les dates que vol, o les que pot.
Els valencians i les valencianes tendim a ser inconstants en la mesura que recordem les coses. Potser és que mirem el calendari d’algú altre, tal volta un on les dates en roig són diferents, alienes; però el que no podem passar per alt és que abril és un mes carregat d’efemèrides per a nosaltres. Com a mínim, som arrossegats ¾ i ens deixem arrossegar, en part ¾ pel guirigall que podríem dir més o menys la totalitat de la progressia espanyola organitza quan som quasi al bell mig del mes. Així doncs, el 14 d’abril és pràcticament una festa nacional clandestina, però tolerada. Nosaltres, com no, ens sumem a aquesta recança festiva, i no és estrany que celebrem el naixement de la Segona República Espanyola, atès que València en féu el paper de metròpoli durant el primer any de Guerra Civil. La nostra capital fou també la de de tothom qui se sentís espanyol, bastió de l’antifeixisme i un node cultural immens en el context de l’època. Abans, però, formàrem part de l’esclat d’alegria que suposà el naixement de la República l’any 31, la seua Constitució i les tribulacions polítiques posteriors que anaren a morir al cop d’estat de Franco. Així, el 14 d’aquest mes celebrem el naixement d’una nova Espanya que va morir d’infant, sense l’oportunitat de madurar, de conèixer-se, d’entendre’s a ella mateixa i a totes les seues parts. Una Espanya que enyorem, almenys, com a representació dels valors republicans de justícia i igualtat que no van poder arribar a ser.
El que ens ha quedat, molts episodis i molts girs argumentals després, és un Estat espanyol que es precipita en un pla seqüència cap a l’abisme del control absolut per part de les oligarquies, en braços del neoliberalisme corrosiu, quan no de la dreta més pudenta i del feixisme més flagrant. Un país on es condemna abans un artista per fer una cançó o una estudianta per un acudit que als grups de rojigualda i aguilucho, assetjadors i violents, si no assassins en el pitjor dels casos. Per no parlar de la immensa sort que es té quan es viu a l’ombra de la Família Reial, que impermeabilitza contra qualsevol represàlia seriosa tot allò que toca. Un país on un símbol religiós o la tradició més carrinclona tindran més suport institucional i judicial que la pròpia dignitat humana. Un país on les dones assassinades es moren [sic] i on la lluita pel dret a existir es persegueix. Aquest és el país que ens quedà passada la Segona República; això sí, després d’un llarguíssim entreacte.
Aquesta Espanya incòmoda, que ens dol veure i patir en el nostre dia a dia, no és una cosa de què vulguem desempallegar-nos de qualsevol manera. No podríem renunciar-hi mai, després de tants anys, a quelcom que en certa manera ja forma part de nosaltres. Però la noció de ser alguna cosa més, de saber-nos diferents en valors i en la nostra cosmovisió, de tenir clares les nostres arrels, ens obliga a marcar en roig una altra data. El 25 d’abril el poble valencià celebra una derrota, el dia que deixàrem de ser un estat per a ser annexionats a una realitat que molta gent no sent com a seua. Aquesta diada tràgica ens recorda que ens hem de reivindicar com el que som, i que hem d’avançar cap al que volem ser. I com a republicans i d’esquerres que som, només aspirem a que la República del País Valencià i la Tercera República espanyola puguen un dia mirar-se com a iguals, atès que sabem que l’associació sempre dóna més i millors fruits que el vassallatge. Tant de bo puguem marcar aquestes dates al calendari.
