2018
Uns dies després d'un primer de maig ple de mobilitzacions, crec que és adient parlar d'un tema que toca de prop a molts joves: la sobreformació i la precarietat laboral. Molts de nosaltres venim d'una generació que ha crescut amb allò de “has d'estudiar si vols ser algú a la vida” (permeteu-me que dubti, que el fet de tenir estudis et faci algú a la vida), i tan interioritzat teníem el missatge que en arribar la crisi i les dificultats per accedir a un lloc de treball, molts joves vam seguir estudiant i estudiant, fent dobles carreres, màster rere màster, doctorats, una gran llista de cicles formatius...
La situació laboral, lluny de millorar, degenera, i ens trobem amb una taxa d'atur juvenil aclaparadora i amb joves massa formats que no poden accedir a molts llocs de treball. Perquè en molts casos, lamentablement, la formació és un problema. Mai oblidaré quan un tècnic de Garantia Juvenil em va dir que esborrés les meves titulacions del currículum per a poder treballar. És clar! Després de tanta suor i llàgrimes, ara estripo els títols i llestos.
Desgraciadament, per a moltes empreses, tenir joves massa formats és un problema, Possiblement, perquè creuen que no seran tan manipulables o que no es deixaran precaritzar. Potser també hi ha qui es sent intimidat per la formació o creu que segur que aquest jove trobarà un lloc més qualificat. Però en molts casos, aquest jove no troba la feina que tant desitja i que amb tants esforços busca.
La situació d'aquests joves i de molts altres gira també entorn de la precarietat laboral, de treballs mal remunerats, temporals o en pràctiques. Aquesta situació duu al jove per un camí de pedres per finalment perdre l'esperança, i si la perden, ja no els queda res, només la maleta i l'exili. I si un país perd els seus joves, es perd com a país i deixa d'evolucionar i créixer. Si els nostres joves no hi són no hi haurà qui pagui les pensions, baixarà la natalitat i finalment, acabarem desapareixent com a societat.
Però la pregunta és: Què fem per ajudar aquests joves? Què fan els ajuntaments i l'Estat per revertir aquesta situació? En molts casos, ofereixen cursos i formacions que segueixen enfocats a joves sense estudis superiors i programes de pràctiques laborals després dels quals segueixen a l'atur. El mateix tècnic que Garantia Juvenil, també deia que mai hem de deixar de formar-nos, però alhora, no oferia cap formació adaptada a joves amb estudis superiors, formacions que permetessin especialitzar-se o aprofundir en camps atractius.
Aquesta pregunta va estretament lligada a una altra, i és: Què ha fet l'Estat per sortir de la crisi i de la precarietat laboral? Un Estat madur i amb memòria podria haver optat per la implantació de mesures innovadores o models que haguessin funcionat a altres indrets. Penso, per exemple, en la reducció de la jornada laboral (sense reducció de sous), que obligaria les empreses a contractar. Penso en la reducció de l'edat de treballar, en l'ajuda a les empreses que contractin joves titulats i un llarg etcètera. I dic que contractin, perquè un contracte en pràctiques no remunerat o miserablement remunerat (300 euros per 40 hores setmanals i dóna gràcies que cobres), no ens enganyem, no és un contracte. És un abús, una explotació ja que dir-li a això contracte, és ser un barrut.
Però l'Estat espanyol i aquells que li fan costat va optar i segueix optant per perpetuar un model precari, multiplicant i prioritzant els treballs temporals, posant facilitats pels acomiadaments... i sense parlar de les pensions o de les beques. Sorprèn molt que moltes de les ajudes per joves titulats consisteixin en enviar-los a l'estranger. Reaccionem! Ens estan fent el llit!
Despertem, si us plau, però no només els joves. Despertem tots com a societat, no ens deixem empetitir. Lluitem pels nostres drets i per allò que ens mereixem, com tants d'altres van lluitar per allò que ara ens deixem arrabassar. Si no fas res, tu també ets còmplice.
Signat: una jove que encara no ha perdut l'esperança i vol lluitar.
