2018
Sóc l’Anna Tresserras i tinc 21 anys. Estudio Ciències Polítiques a la Universitat Pompeu Fabra i vaig treballant del que puc i del que em deixen. Sovint ens diuen: “necessitem gent jove”, “et falta experiència”, “et donem ensenyament gratuït, què més vols?” i mil i una fal·làcies més que s’inventen per tal de poder contractar-te pagant-te una misèria. Una misèria que et permet anar sobrevivint amb l’ajuda dels teus pares. I molta gent es pregunta: “per què acceptes aquestes feines? Això és il·legal”. Bé, doncs moltes vegades, els primers cops que treballem, acceptem aquestes condicions perquè mai ningú ens ha explicat quins són els nostres drets com a treballadors. Mai. A diferència dels nostres deures, que ja se’n encarreguen ben bé prou que els tinguem apresos de “pe a pa” des del minut zero.
Tot això em porta a pensar a dia d’avui que sindicar-se és la única opció viable, i que a la futura República Catalana és necessari un sindicat de classe i de país. Actualment a Catalunya hi ha una taxa de sindicació d’entre el 10 i el 20% de la població. Això és un problema important que tenim com a país, ja que els sindicats són els que tenen la força per poder exercir pressió sobre les elits econòmiques, i per tant són aquests que tenen la capacitat de negociar els drets i beneficis dels treballadors, en definitiva, millorar el nivell i les condicions de vida de les classes populars. Així doncs, aquesta poca sindicació ens porta a la ignorància comentada anteriorment respecte els drets laborals dels treballadors.
Per altra banda, és totalment necessària l’existència i la solidaritat de classe, és a dir, que entre tots puguem entendre els companys i companyes, i cuidar-nos a l’hora de mobilitzar-nos. Les classes altes alimenten el seu discurs a partir de la confrontació entre els diferents col·lectius de les classes populars, i ho hem d’evitar. Hem de ser conscients que cadascú viu en una situació i en un context diferent, i que per tant, la seva manera d’actuar serà diferent. Per algunes persones, el cost personal de participar en una vaga pot ser més alt que per altres. A l’hora de mobilitzar-nos, cal que estiguem preparats i organitzats per tal de poder garantir la participació de tothom i protegir-nos davant la repressió. Cal crear estructures de base, garantir el respecte als drets dels treballadors i crear les condicions necessàries perquè pugui tothom trobi la forma de participar: des del funcionari fins a qui té un contracte temporal a punt de finalitzar, passant per totes les situacions laborals irregulars que ens puguem imaginar.
Així doncs, sindiqueu-vos, lluiteu pels vostres drets com a estudiants i com a treballadors i treballadores. I recordeu, que sols el poble salva el poble.
