ACTUALITAT: OPINIONS

En aquest article l'Oriol Massagué, portaveu del Jovent Republicà de Sant Feliu, ens explica per què és important votar a les eleccions i per què milita al Jovent, 8 anys després d'entrar.

Segurament per influència familiar, per mi mai ha estat així. He tingut la sort de comptar amb un pare, una mare, tiets i tietes profundament polititzats que, des de ben petit, m'han ensenyat la importància de la política. Que tot el que ens envolta és política i, si no ho és, poc li falta. I no parlo exclusivament de drets, de deures i de diners, no. Els nostres hàbits alimentaris són política (podríem parlar dels milers de milions d'animals que moren anualment, si algú diu que no), les cadires on ens asseiem són política (que venen prefabricades en massa d'alguna multinacional que segurament ha tallat arbres d'on no tocava), la roba que portem és política (tots tenim la imatge d'infants que són poc menys que esclaus cosint samarretes i vambes, no?), i així tot.

Així doncs, si tot té a veure amb política, per què la gent s'hi ha implicat tan poc? Potser a l'imaginari de Catalunya i la resta de l'Estat Espanyol hi té a veure l'encara massa present dictadura franquista on, com que no podies decidir res, no t'havies d'implicar en res.

Segurament hi ha molts motius i cap és el més important, però la qüestió és, en definitiva, que la política no interessa. Bé, potser ara a Catalunya una mica més, que hi ha marro del bo i tenim judicis, declaracions, preses, exiliades, advocades i altra parafernàlia estatal, però podem estar d'acord que, fins i tot quan interessa, sempre és la part més rosa de la política.

Aquesta part rosa es trasllada al que jo anomeno el centre d'interès del votant, que ve a ser l'atenció que li dedica el votant a les eleccions i la política que es fa en aquell àmbit. Mirant un parell d'enquestes, podem veure que el centre d'interès del votant mitjà és el següent: autonòmiques > generals > municipals > europees. Les autonòmiques, com a mínim a Catalunya, tenen tota una implicació nacional intrínseca lligada a elles, de manera que és natural que siguin les més votades. Després les generals, que ens la suen força més perquè Madrid queda lluny però seguim sent catalanets reivindicatius, així que votem (eh que ens va agradar a tots fer-li la moció de censura al Marianito?). I així arribem a les municipals, les filles petites de les eleccions, les grans oblidades.

De les europees també en parlarem en una altra ocasió, que també tenen tela. La gent oblida molt ràpidament que aproximadament un 60% de les lleis que ens arriben aquí es decideixen fora de fronteres espanyoles.

Però tornem a les municipals. Mai he entès com la participació pot baixar un 10% a unes eleccions on es decideix qui farà les polítiques que impliquen a la ciutadania de forma més directa. Potser la gent pensa que, com que l'àmbit d'actuació és més petit, tenen menys competències i, per tant, menys a fer i a dir. Però si bé sí que això pot tenir una part certa, també és absolutament real que és l'oportunitat més clara de fer forta la veu d'un ciutadà. La política municipal és, doncs, el primer altaveu, i sovint l'únic, que pot tenir un conjunt de persones per trobar solucions a aquells problemes amb els quals es veuen forçades a conviure cada dia.

Arribat a un punt (mínim, tampoc exagerem) de maduresa mental, i amb totes aquestes reflexions al cap, vaig prendre la decisió d'implicar-me en política. Com? Podria haver escollit plataformes ciutadanes, que fan una feina indispensable per la societat i a qui devem moltíssims dels drets dels quals gaudim, però vaig triar un partit polític perquè era el que coneixia a casa. Vaig arribar a les JERC de forma quasi orgànica, com si fos el que em tocava fer.

I vuit anys després, encaro les meves terceres eleccions municipals (i últimes com a militant del Jovent Republicà abans que em jubilin) amb més il·lusió que mai. I amb més responsabilitats, tot sigui dit, com a Portaveu del Jovent de Sant Feliu i Cap de Campanya. Títols súper guais que bàsicament volen dir que bec, menjo i em dutxo pensant en el Jovent, en com fer-lo tan democràtic, tan obert, tan actiu i tan participatiu com pugui. A vegades ho faig bé, i moltes altres no tant, com poden testificar els militants i simpatitzants de Sant Feliu.

En aquests vuit anys han canviat moltes coses, però la més important, que són les ganes, segueixen allà. I és que tinc vuit anys de proves per dir que, quan les coses es fan bé, la política pot ser genial. La política ha de ser una eina (l'eina, pràcticament) per millorar la qualitat de vida de la gent. I puc afirmar que des del Jovent hem lluitat per millorar la vida dels i les joves de Sant Feliu.

La prova del que escric més òbvia, segurament, és la JovApp, que va néixer com un Carnet Jove Local proposat per les llavors anomenades JERC al nostre programa electoral. A més de la seva conseqüència més clara, la de facilitar l’accés al jovent a un munt de serveis (cultura, habitatge, esports, ocupació i formació, per anomenar-ne alguns), també ha servit per demostrar, una altra vegada, la desconeixença absoluta que tenen des de l’actual Govern Local pel que fa a la matèria de Joventut. Podríem parlar de com l’Ajuntament s’ha intentat apropiar del procés o ens ha posat traves per participar de forma activa, de com l’ha alentit per deixar-lo pròxim a les municipals o com hi ha aspectes de l’app que no s’actualitzen des de l’estiu passat (agost de 2018). Podríem parlar de moltes coses, però no ho farem, perquè aquest article no vol parlar d’això.

A part de la JovApp, però, n’hi ha moltes més. Una d’elles és la creació de la Xarxa Antirumors, ja que la convivència, empatia i respecte són claus per seguir amb la lluita antiracista. També la moció per preservar la memòria de Guillem Agulló, jove antifeixista assassinat del qual encara no s’ha fet justícia. La demanda de feminitzar el nomenclàtor dels carrers del poble, així com eliminar-ne les restes de personatges i situacions opressores, també és una lluita que fa anys que portem anys treballant.

De cara a les pròximes eleccions Municipals (que coincideixen amb les Europees! I es presenta un altre Oriol!), els i les joves de Sant Feliu tenim, per primer cop, l’oportunitat d’aconseguir que un jove sigui el qui s’encarregui de lluitar per unes polítiques de joventut que s’ajustin a les diverses realitats de Sant Feliu; es tracta del meu company i amic des de fa més de vuit anys, l’Aitor Rivera. I amb ell, fins a nou joves més que l’acompanyem en aquest projecte. I puc dir que ho farem perquè ja ho fem fet, primer fora del Consistori i després com a Oposició, amb la participació d’Esquerra.

És important que, de cara a les pròximes rondes d’eleccions, el jovent demostrem un i un altre cop que no som apolítics, que ens interessem i participem activament en la vida política del nostre territori i que no només som el futur sinó també el present. I el que decidim ens acompanyarà molt més temps, pel que és clau que seguim implicats i implicades. És per això que repetim una vegada i una altra que és la nostra hora; ara és l’hora del Jovent. I des del Jovent Republicà treballarem com mai per aconseguir que així sigui. Palabra del niño Jesús.