2020
La Segona República, proclamada el 14 d'abril de 1931, va instaurar un nou règim republicà i, per tant, plenament democràtic. Espanya hi va ser definida com una República de treballadors de totes les classes socials, es reconeixia una àmplia declaració de drets i llibertats i, a més, s'establia el principi de la sobirania popular. Si més no, aquesta il·lusió de lluitar per una societat més justa, va crear situacions molt tibants entre els sectors conservadors de la societat i la classe treballadora, que eren la majoria.
A l'Hospitalet, la proclamació de la República es va rebre amb una gran festa que reuní als veïns i veïnes de la ciutat al voltant de la Plaça de l'Ajuntament, i va anar acompanyada de la crema de símbols de la dictadura i de la monarquia. Es va constituir el Comitè Revolucionari, que es va convertir en el govern provisional per garantir l'orde, la defensa de Catalunya i la República. Aquest va traspassar el seu poder als nous regidors, encapçalats pel vell republicà Josep Muntané i entre els quals hi havia, en aquest cas a l'oposició, l'antic alcalde de la ciutat, Just Oliveras i Prats (1887-1938), empresari i membre de la Lliga.
Hem de recordar quin tipus de partit era la Lliga, i no quedar-se només amb el que van aportar al catalanisme personatges com Cambó o Prat de la Riba. Cal remarcar que aquesta força política va confluir a les eleccions amb partits com la CEDA o el Partido Republicano Radical de Lerroux i que, de la mateixa manera que van fer aquests, els militants de la Lliga, en començar la Guerra Civil, es van unir al bàndol nacional i, posteriorment, al partit únic del franquisme.
És imprescindible, com a ciutadans i ciutadanes d'aquesta ciutat, qüestionar-se per què la rambla principal de l'Hospitalet té el nom d'un home que, encara que no va fugir al començar la guerra, va ser titllat per l’historiador Antoni Téllez com a un "potentat sense escrúpols, feixista, estraperlista i estafador” i que a més, pertanyia a un dels partits que van trair la democràcia, tot sent partícip de les brutalitats comeses pel bàndol franquista.
El període republicà a la ciutat va estar caracteritzat per l'hegemonia d'Esquerra Republicana, que va aconseguir guanyar totes les eleccions menys les Generals de 1933, i per la forta influència de la CNT i l'anarquisme a l’Hospitalet que van protagonitzar diverses revoltes, tant a la ciutat com a tota Catalunya. Malgrat les traves que, històricament, els anarquistes s'han posat a l’esquerra.
És el republicanisme que va portar a l’Hospitalet i a Catalunya, Esquerra Republicana, el que hem de recuperar, el republicanisme que va fer possible bona part de la nostra realitat d'avui dia, com l'ensenyament i la salut públiques, el dret al vot per a les dones, el reconeixement dels sindicats, les biblioteques públiques, etc. Necessitem un model inspirat en els valors republicans, que defensi els drets i les llibertats de tothom, davant del model actual de ciutat obsolet d'especulació, especulació i més especulació.
L'Hospitalet és una ciutat de la qual hem d'estar orgullosos i orgulloses perquè tot el que s’ha aconseguit ha estat gràcies a la incansable lluita dels ciutadans i ciutadanes. No ens podem aturar! Hem de seguir lluitant, per un present digne, pels veïns i veïnes que es van deixar la pell als carrers defensant el republicanisme. Per tots ells. Per totes elles. El Jovent Republicà, treballant com a formiguetes, seguim endavant, guanyem la República Catalana!
David Maya i Prieto
Portaveu del Jovent Republicà de l'Hospitalet de Llobregat
La lluita republicana des de l’Hospitalet