2020
Malgrat l’habitatge és un dret fonamental ja que assegura l’emancipació jove, la seguretat, la salubritat, la integració social dels ciutadans i ciutadanes així com el respecte a altres drets fonamentals, queda molt per assolir en la conquesta d’aquest dret social, econòmic i cultural reconegut
Els preus de l’habitatge s’han vist incrementats de manera exponencial els darrers anys, aquesta situació lligada a l’especulació amb el sòl, la insuficient activitat pública en matèria d’habitatge social o la caiguda dels mercats borsaris ha provocat que l’emancipació jove patís un gran endarreriment. Segons l’indicador municipal d’habitatge de la Diputació de Barcelona, a l’Hospitalet de Llobregat, hi ha 408 contractes a la Borsa de lloguer social i només el 25,64% d’habitatges finalitzats són de protecció oficial.
En els darrers cinc anys, segons el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, l’Hospitalet de Llobregat ha estat una de les ciutats on més ha augmentat el preu de l’habitatge, concretament en un 57,9% i un 40% en el cas del preu del lloguer, amb un cost mitjà per metre quadrat de 2.198,60 euros, sent Santa Eulàlia, el Centre i la Torrassa els barris més afectats.
La joventut no és un col·lectiu homogeni ni estàtic, sinó que, com en tota la societat, hi trobem diferències i desigualtats dins el mateix grup, tot i això, l’accés a l’habitatge s’ha convertit en una de les seves principals dificultats. Cal recordar que l’emancipació juvenil no es tracta exclusivament d’establir-se en una nova llar diferent de la familiar ni tampoc tallar les relacions amb aquesta, és més, sovint es tracta d’un procés reversible. Aquestes preocupacions expressades en xifres són encara més significatives, segons l’Observatori de l’Emancipació, només el 18,5% dels joves d’entre 16 i 29 anys estan emancipats a tot l’estat espanyol, alhora el 29,2% dels joves d’entre 30 i 34 anys han de dedicar el 94,4% del seu sou a pagar el lloguer o el 120% en cas de viure sol, mentre que la xifra és del 75,5% en cas de tenir crèdit hipotecari.
En aquest sentit, el Jovent celebrem el Decret Llei 17/2019 de la Generalitat de Catalunya malgrat que cal impulsar-lo. Seguint l’esperit de la Llei 24/2015, el text planteja mesures urgents i necessàries per combatre l’emergència habitacional i l’especulació immobiliària. Cal destacar mesures com l’ampliació dels supòsits de lloguer en les persones en situació de vulnerabilitat o exclusió residencial, l’obligació als grans propietaris d’oferir una alternativa de l’habitatge en cas de desnonament o l’ampliació d’habitatge de protecció social on la demanda residencial és més forta, entre d’altres. No obstant això, el nostre dret a l’habitatge encara no es troba plenament garantit, pel que cal seguir lluitant.
La disminució del volum d’ingressos, la inseguretat entesa com a temporalitat, els canvis en la situació de treball amb la flexibilització com a cara visible i la manca de protecció social com l’abaratiment de l’acomiadament i els obstacles als subsidis són també responsables dels plans presents i de futur dels i les joves.
En clau local, des del Jovent Republicà de l’Hospitalet hem presentat i donat suport a les diferents mocions presentades amb Esquerra Republicana al Ple de l’Hospitalet en aquesta matèria. Mocions entre les quals destaquen la proposta presentada al febrer per impulsar un pacte local d’habitatge, la moció que condemna les pràctiques abusives d’Azora impulsada pel Sindicat de Llogaters, o la moció que proposava impulsar un pla de xoc contra els pisos turístics il·legals (HUT) que encareixen el preu del lloguer a la ciutat.
A més, actualment treballem en el Pacte Local de Reactivació Econòmica que va ser proposat per Esquerra Republicana en el darrer Ple d’abril, ja que davant la inacció del govern municipal presentem més de 100 propostes per fer front a les conseqüències de la crisi actual, entre les que destaquem la rebaixa de l’IBI, la renda bàsica municipal, destinar part del superàvit municipal a polítiques socials per garantir el dret a un habitatge digne, crear un programa d’ajuts al lloguer i recuperar els pisos buits per destinar-los al lloguer social. També s'insta tant el govern de l’Estat espanyol com a la Generalitat de Catalunya a regular els preus del lloguer.
En aquest context, moltes famílies s’han vist obligades a prolongar els estudis dels i les joves doncs els concedeix una posició avantatjosa en un futur mercat laboral alhora que, mentre estudien, ajornen la seva emancipació. A més, dins les causes econòmiques de l’endarreriment de l’emancipació també trobem la dificultat d’inserció al mercat laboral o l’exclusió del finançament bancari per la inestabilitat laboral. Tot i això, el jovent que ja es troba dins el mercat de treball tampoc té garantida la seva independència.
Sens dubte, ja estem patint alguns dels primers efectes de la crisi sanitària que afectarà a l’economia i a l’àmbit social. La COVID-19 ha provocat que molts veïns i veïnes fossin acomiadats o passessin a ser en situació d’ERTO, conseqüències patides també pels i per les jove. Uns fets que provoquen no poder assumir, en molts casos, el cost del lloguer o de la hipoteca.
És el moment de prendre decisions valentes. Aquesta nova crisi no pot tornar a recaure sobre els que més la pateixen.
Adrià Aranda i Avilés
Secretari adjunt d’organització
El repte d'emancipar-se