ACTUALITAT: NOTÍCIES

Arreu del món s’ha observat que la pandèmia ha colpit als estrats més desafavorits de la societat, sigui a la població de la Torrassa, o del Bronx, trobant, en mig de tants desafortunats, la comunitat estudiantil de classe treballadora.

La pandèmia ha provocat estralls a persones de totes les edats i en tots els sectors de la societat. Està causant una crisi socioeconòmica notable, que va des de la pèrdua de llocs de treballs fins a la pèrdua de vides. I en aquest cas, com en molts altres, també es pot observar que existeix la distinció de classe. Encara que el virus no escull a les seves víctimes, la població amb menys recursos ha sigut la més afectada.
 
Com venint denunciant, el sistema laboral actual indueix a treballs precaris i de curta durada. A tot l’Estat espanyol un 55,4% del jovent menor de 30 anys té un contracte temporal. I són aquests tipus de feines les que més s’han destruït durant aquesta crisi, sent les dones i el jovent menor de 30 anys els que representen el 34% del total dels contractes finalitzats. Inclús, el 65% del treball destruït al mes de març corresponia a ocupacions relacionades a ETTs. Sens dubte, veient aquestes dades, podem afirmar que les persones joves seran les més exposades als danys i perjudicis que originaran els efectes de la COVID-19.
 
La desgràcia del moment també provoca situacions d’incertesa en el futur més immediat, davant l’angoixa de perdre la feina i no poder continuar formant-se. A aquestes dificultats hi hem de sumar altres factors com pagar el lloguer, conviure vàries unitats familiars en una mateix habitatge o amoïnar-se per no poder arribar a finals de mes. Aquests dies, per exemple, hem vist  casos on nens i nenes han d’esperar que un membre de la família torni del treball per poder connectar-se a internet a través del seu mòbil i així fer les activitats escolars. Una mostra més de fins on afecta la condició socioeconòmica d’una família.
 
Diem que “sempre hi ha una primer cop per a tot”, i en aquest cas, les institucions hauran d’aprendre de l’exemple i preparar-se per a un eventual succés futur on ens trobem en unes circumstàncies com les actuals. Les universitats i els instituts s’han trobat, com tothom, davant una eventualitat inesperada a la qual s’han ajustat com han pogut. 
 
De la mateixa manera, la comunitat d’estudiants hem fet front a diversos obstacles al llarg d’aquestes setmanes, com la incertesa de com es resoldran les avaluacions, canvis de domicili, una bretxa digital o modificacions del calendari, entre d’altres. Per tant, la col·laboració dels i les estudiants amb les universitats ha estat important per tal de poder adaptar-nos a mesura que els dies han anat passant, tot i que en molts casos no hem estat prou partícips de les decisions preses.
 
Malgrat tot, hi ha casos on el volum de treball és exagerat i es fa incompatible amb aquelles persones que treballen, afegit també al zel comprensible de cert  professorat per tal que els alumnes no realitzin cap frau, afer que ha eixit molèstia i queixes per part del moviment estudiantil.
 
En aquesta línia l’Ajuntament de l’Hospitalet hauria d’actualitzar els horari de les aules d’estudi quan la situació ho permeti. Aquesta és una reivindicació que el Jovent Republicà hem fet palès en vàries campanyes i reivindicacions al carrer. L’accés a les aules al llarg del dia permetria separar al jovent per tal de no aplegar a moltes persones en un mateixa franja horària, tot complint amb les mesures de seguretat i protecció recomanades. Per la mateixa raó, s’hauria d’estudiar l’obertura de més aules d’estudi per tal de disseminar a la comunitat estudiantil arreu de la ciutat i així no concentrar en un mateix punt a molta gent.
 
Per acabar, darrerament hem vist com la població d’indrets benestants d’arreu de l’Estat espanyol ha sortit al carrer per tal de protestar contra les mesures de confinament, en moltes ocasions sense respectar les recomanacions de seguretat i, per tant, posant en risc a la resta de la població. En contraposició, els i les alumnes d’últim curs d’infermeria i de medicina, quan la situació els van demanar, es van arremangar i van ajudar a primera línia per combatre el virus, quan l’estat era crític i en molts casos en condicions precàries.
 
Un cop més, la classe treballadora demostra la seva vàlua.