< Tornar enrere

ACTUALITAT: NOTÍCIES

08.02
2021
ARTICLE: BREU REPÀS ALS 90 ANYS DE PRESÈNCIA TRANS* A CATALUNYA

 

Per donar un repàs al moviment trans a Catalunya hem de retrocedir fins a l'any 1933. Una de les primeres notícies que tenim és la de la manifestació que les Carolines, (nom amb què es coneixia a les persones que es transvestien), van fer per honorar un urinari situat al final de la Rambla de Barcelona i que una bomba havia destruït. A les Carolines, els diaris de l'època, les anomenaven "mariconas", perquè justament anaven a aquest punt, a trobar-se amb els clients. Aquests urinaris, coneguts com a Vespasines, eren estructures metàl·liques aïllades al mig del carrer (en honor de l'emperador romà Vespasià que va construir urinaris públics, per poder cobrar l'orina que els tallers utilitzaven per tenyir la roba).

Després vingué la guerra, la dictadura i no va ser fins a l'any 1991, arran de la mort de la transsexual Sonia Rescalvo, que el col·lectiu es va tornar a activar creant el CTC (Col·lectiu de Transsexuals de Catalunya) per reclamar que l'assassinat fos jutjat com un cas de Transfòbia. Al judici va donar suport al FAGC (Front d'Alliberament Gay de Catalunya) que actuava d'acusació popular. La coordinadora LGBTI de Catalunya i l'ajuntament de Barcelona també s'hi van adherir.

A més el CTC es va implicar moltíssim per intentar resoldre la situació de dones trans que estaven en presons d'homes, ja que, fins aquell moment, era impossible fer el canvi de nom i sexe. Malauradament no se'n van sortir en els diversos casos que es van plantejar, com a molt van aconseguir un règim de sortides i d'aïllament a la presó.

Durant els anys següents, hi va haver diversos intents de negociació per l'aprovació d'una llei estatal, però l'oposició del PSOE-PSC va ser frontal. No volien reconèixer cap canvi, a no ser que la persona no estès casada, no tingués fills i, a més, s'hagués sotmès a totes les operacions possibles. No podem diferenciar en res el PSOE del PSC, tots dos mantenen les mateixes posicions Trans* excloents.

Aquí, faig un parèntesi, per explicar els orígens dels mots Transsexual, Transgènere i Trans* (amb asterisc):

Transsexual: és un terme que va utilitzar la classe mèdica, a partir de començaments del s. XX, quan es van començar a practicar amb èxit les operacions de canvi de sexe (s'entén de genitals) i que induïa a les persones que volien fer el canvi de gènere, a sotmetre's a aquestes operacions, per poder-se identificar amb el sexe desitjat (no oblidem que estàvem en una societat molt més marcada que ara pel binarisme). S'ha de tenir en compte que les operacions fetes a dones trans (vaginoplàstia) i a homes trans (faloplàstia), no tenen el mateix resultat. Mentre que les primeres són força reeixides, les segones presenten certes dificultats mecàniques. Als EUA la majoria d'homes trans s'operen, en canvi a Europa s'opta per no fer-ho.

Transgènere: als anys 80 des dels col·lectius trans* es va començar a optar per un canvi de visió del fet trans i de respecte pel propi cos. Reclamant de fer servir aquest concepte per definir a les persones trans que no necessiten sotmetre's a cap tipus de cirurgia, com a molt, incloent-hi l'hormonació. A Catalunya un dels teòrics del col·lectiu i defensor del transfeminisme, és el Miquel Missé, que ha escrit diversos llibres per trencar amb el mite del cos equivocat. Un d'ells: A la conquista del cuerpo equivocado, on descriu com desmuntar-lo.

Trans*degut al sentit explícit que tenen les dues definicions, s'opta per eliminar les referències al sexe i al gènere per designar als membres del col·lectiu. S'ha afegit un asterisc per fer més inclusiva la seva descripció i per incloure a totes les persones No Binàries, forma d'expressió que ha agafat molta força entre la gent jove, que vol trencar amb el binarisme. Les persones No Binàries, per sentir-se incloses dins del llenguatge tant marcadament sexista, han optat per fer les seves terminacions en i. Un exemple seria: ella, elli, ell.

No va ser fins que s'aprovà la llei 3/2007 de Dret a la identitat de gènere, que es va regular la rectificació de la menció relativa al sexe de les persones. Fins aquell moment, el PSOE-PSC, ho havia bloquejat durant molts anys, perquè la trobava massa avançada. Fins que la llei anglesa del 2003 va donar l'impuls necessari per aprovar-se a Espanya. Tot i aconseguir certes millores, però, la llei 3/2007 patologitza a les persones trans, havent de justificar el canvi de sexe signant un document a mesura que es pateix disfòria de gènere.

Un punt d'inflexió va ser l'aprovació dels Principis de Yogyakarta (2008). Principis sobre l'aplicació de la legislació internacional de drets humans amb relació a l'orientació sexual i la identitat de gènere. Encara que són de caràcter orientatiu, marquen els límits del que representa el mínim que han de garantir les lleis al tractar temes Trans*. Un d'ells és l'autodeterminació de gènere.

Posteriorment, a Catalunya, es va aprovar la llei 11/2014 per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a erradicar l'homofòbia, la bifòbia i la transfòbia.

El 2015, es va crear la plataforma Transforma la Salut, per fer el seguiment del desenvolupament d'aquesta llei i sobretot, per canviar el tracte patologitzant que patíem les persones trans* dins de l'estament mèdic. En aquell moment, per poder transitar de forma legal i rebre els tractaments mèdics que moltes de nosaltres sentíem com a necessaris, estàvem obligades a passar per un sistema mèdic (psiquiàtric) que ens diagnosticava, o no, per donar-nos accés al que creiem que era un dret.

Es va aconseguir que el servei de Salut Trans "Trànsit" fos el model referent en l'acompanyament de les persones Trans*. Aquest model que s'havia creat l'any 2012 per l'impuls de la Dra. Rosa Almirall i que es basa en un model biopsicosocial amb visió inclusiva de la salut, és reclamat pels col·lectius Trans* perquè s'implementi a tot el territori català.

Les persones trans* tenim dret a construir la nostra identitat i no volem que ens tutelin ni estar a mercè de la voluntat i els prejudicis d'uns professionals que ens tracten com a pacients i no com a persones amb una identitat de gènere diversa i amb unes necessitats específiques, que defineix el fet trans* com una expressió més de la diversitat de gènere i autodeterminació de la identitat de gènere de la persona.

Estem sortint de la marginalitat, per donar una nova mirada que deixi d'identificar a una persona Trans* amb la prostitució. S'estan fent projectes i propostes des de la cultura per treure l'estigma de com el cinema i el teatre ens ha tractat. Una d'aquestes propostes es Cultura Trans creada el 2011 per apoderar i potenciar l'amor propi de les persones trans, generant relats de vida positius i missatges constructius que ajudin a canviar certes estructures socials

La legislatura que acabem de tancar, s'han aprovat dues lleis molt significatives:

- La llei 11/2020 d'Igualtat de tracte i no discriminació que desenvolupa la llei 11/2014 i que defineix el règim sancionador d'aquesta. Aquesta llei aprovada per unanimitat gràcies a la Najat Driouech.

- I la llei 17/2020 que modifica la llei 5/2008 per erradicar les violències masclistes i que blinda a les dones, nenes i adolescents trans*. A més reconeix per primera vegada a les dones trans migrades que no poden canviar la seva documentació. Tot i l'oposició del PSC.

Per això des d'Esquerra Republicana s'ha posat com a condició imprescindible la creació de la Conselleria d'Igualtat i Feminismes. El plural és significatiu, ja que reconeix la diversitat de les dones. Actuarà de forma transversal en l'acció de govern, amb una dotació adequada per desenvolupar aquestes polítiques. També ens hem compromès a tirar endavant la llei Trans*.

Actualment a Madrid s'està negociant la llei Trans*, però encara seguim amb l'oposició frontal del PSOE, sobretot la vicepresidenta del gobierno, que forma part del feminisme radical trans excloent (TERF en les sigles en anglès, que intenta bloquejar el projecte presentat per Podemos, al que ERC dona suport. Un suport per poder canviar aquelles disposicions que són d'àmbit estatal, que són necessàries per poder desenvolupar la llei Trans* catalana, com el registre civil.

Segur que hi ha molts més aspectes que no he pogut desenvolupar per l'espai que ocupa aquest escrit. Que em disculpi qui s'ha sentit exclòs. La lluita la fem entre totes, totis i tots.

Clara Palau, candidata per Esquerra Republicana al Vallès Occidental. Membre de Ca l'Enredus (Sabadell) i de l'Associació Trans* Generem. Clara Palau, candidata per Esquerra Republicana al Vallès Occidental. Membre de Ca l'Enredus (Sabadell) i de l'Associació Trans* Generem.