2021
Aquest 14 de febrer també ens hi juguem que el jovent se’ns tingui en compte i es legisli a favor nostre. Perquè com bé deia Joan Fuster: “La política o la fas o te la fan”.
Si ens definíssim com “el jovent de les crisis econòmiques” no seria exagerat. El 2007 vam patir la primera crisi i ara patim la segona a causa de la Covid-19, amb conseqüències duríssimes econòmicament, socialment i emocionalment.
Som la generació que ha de dedicar un 120% del seu sou de mitjana per pagar el lloguer d’un pis, que paga taxes universitàries altíssimes, que viu en un Estat que encapçala el rànquing d’atur juvenil amb un 40,9%. Amb també grans reptes en mobilitat, transició ecològica, igualtat, etc.
En aquest sentit, de la mateixa manera que creiem que les institucions com més a prop del ciutadà millor, com més representatives de la societat també. Per això fa anys que Esquerra Republicana dona espai als joves a les seves llistes, actualment més de 50 regidors i regidores, una congressista i una diputada del Jovent Republicà ho avalen.
Cal conèixer les problemàtiques i viure-les per actuar en conseqüència. Aquesta legislatura la diputada del JR al Parlament va promoure l’aprovació d’una reivindicació històrica, com és la creació d’un bus directe entre Vilafranca i la UAB, com també es va aprovar en aquest la rebaixa del 30% de les taxes universitàries, una mesura que cal blindar i progressar fins a la seva gratuïtat. A més es va fer un pas endavant en habitatge amb la regulació del preu dels lloguers.
Propostes valentes d’un col·lectiu que necessita mesures valentes. Per això portem mesures en el programa com l’ampliació de la T-Jove dels 25 als 30 anys, dignificar les pràctiques i que totes siguin remunerades, la construcció de 6.000 habitatges públics destinats al jovent i la gratuïtat dels productes per a la menstruació.
Aquest 14 de febrer també ens hi juguem que el jovent se’ns tingui en compte i es legisli a favor nostre. Precisament perquè som el futur d’aquest país, no podem renunciar a la política del present. Perquè com bé deia Joan Fuster: “La política o la fas o te la fan”.
