Des de 1997 es commemora internacionalment el dia internacional per la defensa dels rius. Als Països Catalans des d'un bon inici aquesta jornada reivindicativa va tenir una gran volada i seguiment atesa la importància ecosocial que tenen en un context de clima mediterrani, el qual malauradament és cada vegada més i més sec degut al canvi climàtic.
La gran quantitat d'embassaments que es van construir durant la dictadura franquista per intentar resoldre els problemes d'abastiment d'aigua del nostre clima sec i de règim pluviometric disperses van fragmentar la gran majoria de rius dels Països Catalans, van dividir i buidar comarques senceres com la Ribagorça i van fer desaparèixer indrets tan emblemàtics com el Gorg Blau de Mallorca. Al Principat, especialment, cal sumar-hi la intensa activitat industrial del segle XX que va fer de moltes conques veritables clavegueres a cel obert. Exemple d'aquest fet n'és la Conca del Besòs, que ocupa bona part de la nostra comarca i que no fa gaires anys era una de les zones fluvials més contaminades de tota Europa
Malgrat aquests anys de lluita, els nostres rius encara son lluny d'una situació òptima. Tot i que la generalització de les depuradores i els tractaments de les aigües residuals ha comportat una millora important de la qualitat de l'aigua encara massa sovint els produeixen abocaments d'aigües grises, purins o fins i tot productes tòxics amb impunitat. No cal anar gaire lluny, l'any 2019 a Montornès del Vallès hi va haver un gran abocament de residus al Riu Besòs degut a un incendi d'una planta de reciclatge que va provocar un gran desastre ambiental.
D'altra banda, el problema de la fragmentació segueix ben viu. Embassaments abandonats, séquies i rescloses en desús o esculleres i canalitzacions seccionen i estreten els nostres cursos fluvials complicant la connectivitat biològica i fent-los menys resilients al canvi climàtic. Aquesta antropització de la llera sovint va acompanyada d'esclarides massa intenses i l’establiment de grans parcs urbans prop de ciutats que destrueixen els ecosistemes de ribera reduint-ne així la seva biodiversitat.
Per tot plegat des del Jovent Republicà ens mullem pels rius i exigim a tots els actors socials una major implicació en la seva conservació. Cal continuar avançant en la naturalització dels nostres rius, apostant per lleres menys antropitzades que recuperin la seva estructura ecològica que els permeti albergar una major biodiversitat i, alhora, ser més resilients en front del canvi climàtic. L'aigüa dels nostres rius serà un recurs cada cop més escàs i la seva naturalesa eco-social ens obliga a fer-ne una gestió sostenible que permeti el manteniment d'uns cabals ecològics amb un ús public, gratuït i responsable.