ACTUALITAT: NOTÍCIES

No és un repte, és un dret: emancipem-nos dignament!

Durant aquest darrer any amb l’esclat de la crisi sanitari, economica i social derivada de la COVID-19 s’ha fet palès que emancipar-se cada vegada és una tasca més complicada. Malgrat que som la generació que surt millor formada en acabar l’etapa estudiantil, les joves ens veiem abocades a un futur incert on les expectatives de trobar feina son més aviat nul·les.

Una vegada més, el sistema capitalista és l’arrel del problema, abocant a la precarietat a la classe obrera i beneficiant les elits econòmiques. En un sistema on tot és un negoci, el dret a l’habitatge no n’és menys, i tenir un sostre on dormir es converteix en gairebé un privilegi. Durants els darrers anys hem estat testimonis de com accedir a un lloguer és cada vegada més difícil, en una àrea metropolitana on l’especulació immobiliària per part dels grans tenidors fa que els preus siguin desorbitats. 

Aquestes preocupacions expressades en xifres són encara més significatives, segons l’Observatori de l’Emancipació, només el 18,5% dels joves d’entre 16 i 29 anys estan emancipats a tot l’estat, el 29,2% entre 30 i 34 anys alhora que han de dedicar el 94,4% del seu sou a pagar el lloguer, el 120% en cas de viure sol o el 75,5% del sou en cas de crèdit hipotecari.

Afortunadament, durant la darrera legislatura al Parlament de Catalunya, s’ha aprovat la llei de regulació dels lloguers que abarateix els costos del mateix. Lamentablement, però, hi ha dos fenòmens que seguim veient a diari al Baix Llobregat i L’Hospitalet. Per una banda, presenciem com s’executen desnonaments  fruit de l’increment dels preus del lloguer. Hem vist massa vegades com feien fora de casa seva a gent que portava molts anys vivint en un pis per tal de fer pisos turístics o simplement especular. D’altra banda, tenim unes estadístiques que assenyalen que només 2 de cada 10 joves es poden emancipar i han de dedicar més del 60% del salari per poder fer-ho. L’estat espanyol lidera el rànquing de països de la UE pel que fa a atur juvenil amb un 41,7% de joves aturades, mentre que de les joves que treballen un 69% tenen contractes temporals. 

Per tot això, és necessari i urgent generar un canvi de paradigma, lluitant  activament als carrers per poder garantir el dret a l’habitatge per a tothom i alhora traslladant aquesta lluita  a les institucions. Des dels Ajuntaments fins al Parlament. Cal que es garantitzi que una part del parc d’habitatges públics sigui destinat per a joves amb serveis mancomunats per tal de abaratir costos, i alhora cal executar polítiques públiques amb perspectiva juvenil des del Parlament. Hem de deixar de ser el col·lectiu invisibilitzat que sempre hem sigut. S’han de transversalitzar les polítiques juvenils i posar el jovent al centre.

No és un repte, és un dret: emancipem-nos dignament!