2021
El dia 1 de maig, Dia Internacional de les Persones Treballadores, el Jovent Republicà de l’Hospitalet reivindiquem la defensa dels nostres drets
L’Hospitalet és una ciutat que ha hagut de lluitar per obrir centres escolars, centres d’atenció primària, equipaments socials o evitar la construcció d’edificis on ara hi ha places i parcs. Tanmateix, si hem de reivindicar quelcom aquesta setmana és el moviment obrer dels treballadors i treballadores. La lluita obrera a l'Hospitalet de Llobregat és un símbol propi, una marca d'identitat impregnada en tots i totes, així com un principi moral que mai hem de perdre els i les joves de la ciutat.
Com a joves, i com a classe treballadora, patim les opressions del sistema capitalista que posa en risc la salut i la vida d’una majoria en favor del benefici d’uns pocs. La situació laboral s’agreuja quan parlem dels i les joves, ja que som els que majors contractes temporals tenim, els que pitjors condicions laborals sofrim i els que pitjors sous percebem, entre d’altres. Som el col·lectiu més precaritzat i volem deixar de ser-lo.
El jovent de l’Hospitalet no es troba en una posició fàcil, on les dades son dramàtiques: 10.987 euros de mitjana de renta anual, situant-se així com la segona ciutat més pobre de Catalunya, 35,5% d’atur entre els joves i les joves de 16 a 25 anys, tenint en compte que al 2019 la xifra era del 24,6%. Encara patíem les conseqüències de la crisi del 2008 quan va esclatar la COVID-19, per aquesta raó, a l’Hospitalet hem de seguir lluitant per aconseguir unes condicions laborals dignes.
A més, no em d’oblidar que la lluita obrera es troba en una interseccionalitat constant, ja que col·lectius com l’LGTBI+, les dones, les persones migrants i les persones racialitzades són doblement discriminades. .
Les últimes dades disponibles, de l’any 2017, indiquen que a Catalunya la bretxa salarial se situava en el 23%. Cal remarcar, que a les feines més feminitzades (sector serveis i cures) és on trobem la diferència salarial més gran, on a més, els salaris són més baixos. Aquest fet va directament relacionat amb la segregació horitzontal que aquest grup pateix, la impossibilitat d’accedir a determinats sectors o feines que encara avui en dia es consideren “masculinitzades”. Així doncs, no és estrany que un percentatge molt gran de dones es concentrin en un tipus d’ocupació determinat.
Les dones també pateixen una discriminació vertical, més coneguda comunament com el sostre de vidre, que impedeix que aquestes arribin a llocs de responsabilitat o de presa de decisions. Tot i ser una obligació per les empreses, el elaborar plans d’igualtat per reduir la segregació entre homes i dones, aquestes discriminacions segueixen estant molt presents, sobretot, en les grans empreses.
Tampoc podem oblidar, les dones del col·lectiu trans, que en són les que més desfavorides surten a l’hora de parlar d’ocupació. Si bé fins ara parlàvem d’una desigualtat per la diferència de salaris entre dones i homes, a les dones d’aquest col·lectiu no se’ls dona tan sols l’oportunitat d’entrar al mercat laboral, pel que més del 80% de les dones trans es troben a l’atur.
També és necessari remarcar l’alarmant situació de les persones migrants i les persones racialitzades pels entrebancs que troben per accedir a un lloc de treball, i quan ho fan acostumen a ocupar llocs de treballs precaris i sota unes condicions infrahumanes, patint discriminacions, com en molts altres àmbits.
Des del Jovent Republicà de l’Hospitalet diem prou! Unes condicions laborals dignes no es negocien! Sindicalitzem-nos i construïm el futur!
Joves precaris? Defensem-nos!