ACTUALITAT: OPINIONS

La bandera de l’arc de Sant Martí té sis colors, representa llibertat, esperança, lluita i revolució. Una lluita pel dret a esti mar lliurement independentment del sexe i gènere de l’altra persona i a no ser jutjats, maltractats i fi ns i tot assassinats per aquest fet.

Són les sigles de les inicials dels col·lecti us que engloba Lesbiana, Gai, Transsexual, Bisexual, Intersexual i més…

Per què aquesta bandera?

Què vol dir? La bandera de l’arc de Sant Martí té sis colors, representa llibertat, esperança, lluita i revolució. Una lluita pel dret a esti mar lliurement independentment del sexe i gènere de l’altra persona i a no ser jutjats, maltractats i fi ns i tot assassinats per aquest fet.
Aquesta bandera ha ti ngut diversos canvis durant els anys, una de les primeres que es va fer la va dissenyar al 1978 Gilbert Baker, un acti vista i dissenyador nord-americà. Al principi constava de vuit franges de colors: rosa, vermell, taronja, groc, verd, blau cel, blau fosc i lila.

Després de l’assassinat del supervisor gai Harvey Milk, la gran demanda de la bandera va fer esgotar la tela rosa i Baker la va acabar eliminant de la bandera. El 1979 la van tornar a modifi car amb l’objecti u de decorar els fanals al llarg de la ruta de la desfi lada, amb centenars d’estendards de l’arc de Sant Martí . Baker va decidir dividir el moti u en dos, amb un nombre parell de ratlles fl anquejant cada pal de llum. Per aconseguir aquest efecte, va eliminar la franja turquesa que s’havia uti litzat a la bandera de set franges. El resultat va ser la versió de sis ratlles de la bandera que esdevindria l’actual.

Per què el 28 de juny?

Els disturbis de Stonewall van suposar un abans i un després en la lluita pels drets de la comunitat LGTB. El que va començar com una batuda policial va acabar per convertir-se en un moviment que va fer "sortir de l’armari" milers de persones que, per por, havien estat amagades durant anys. Nova York, mati nada del 28 de juny de 1969. Comença una batuda policial al pub Stonewall Inn, a Greenwich Village. Stonewall Inn era un dels pocs locals on es permetia obertament l’entrada de membres de la comunitat gai. Durant la matinada del 28 de juny, la policia va irrompre dins del pub. Els que es van presentar van ser federals i encara que tot semblava indicar que era una batuda més (en què se solia arrestar només les persones que anaven sense documentació), el desenllaç va ser molt diferent. Van començar a detenir persones fins i tot pel simple fet de no portar el mínim de tres peces que marcava la llei pel seu ‘gènere’.

Aviat els ànims es van començar a caldejar, poc després van començar els cops, la repressió policial i el llançament de tota mena d’objectes. L’endemà, la concentració de persones a prop de Stonewall havia crescut considerablement. Les autoritats havien desplegat anti avalots en previsió d’altercats. Els cops, de nou, no van trigar a arribar.

Des de llavors, els disturbis de Stonewall han passat a la història com un punt d’inflexió. La comunitat LGTBIQ va començar a lluitar pels seus drets. Gais, lesbianes, transexuals... els diferents col·lectius que abans guardaven silenci, van començar a sortir al carrer per alçar la veu i lluitar contra la persecució, les humiliacions i el menyspreu d’una societat que, unes vegades de facto i d’altres mirant a l’altra banda, havien estat exercint sobre els qui fossin diferents del cànon establert.