2022
Parlem sobre l'accés al transport públic i la universitat
Article escrit conjuntament entre l’Hug Serra, el germà d'en Guiu, i la militància del nucli del Jovent Republicà - UdG
Volem posar en relleu el cas d’en Guiu, un estudiant de primer de Filosofia, que aquest setembre ha començat el grau a la Universitat de Girona. Li toca pujar a les «Àligues», un espai on l'accessibilitat és complexa si parlem de persones amb diversitat funcional o problemes de mobilitat, com és el seu cas. Segurament n’haureu sentit a parlar per les notícies o les xarxes socials i ens agradaria fer-ne una reflexió.
Els joves no tenim línies de transport públic que vagin des del nostre poble —en el cas d’en Guiu, Banyoles— fins a la universitat. A més a més, aquestes línies no ofereixen un horari concret, ja que l’oficial és més informatiu que no pas real. Cal pensar una mobilitat pràctica pels estudiants, perquè molts estudiants no hagin de fer transbord i, per tant, haver d’esperar-se a una parada de bus i, de retruc, no poder arribar a l’hora a classe. En el cas d’en Guiu, el viatge es convertia en una odissea de dues hores per Girona, des que sortia de casa fins a arribar a la Facultat de Lletres. El bus en qüestió surt cada mitja hora, sense comptar el que surt cada quinze minuts, però que no et deixa a la facultat. Segons TMG, «allà mateix».
Una vegada fet públic el problema —gràcies als mitjans de comunicació—, totes les institucions implicades de Banyoles, Girona i de la demarcació es posen en contacte amb la família d’en Guiu. Però en comptes d’oferir solucions adequades, prefereixen passar-se la pilota els uns als altres. De cop, ningú no té responsabilitat de res. La mateixa universitat diu que de portes enfora no és de la seva competència, i les administracions, lluny d’entendre els problemes de la ciutadania, estan sent incapaces de trobar una resposta efectiva a les qüestions de mobilitat. La realitat és que ara mateix no sembla que hi hagi cap pla tangible per millorar la mobilitat urbana de Girona. Això és preocupant i especialment limitant per les persones amb mobilitat reduïda, però, en realitat, afecta a tota la població. Ens mereixem uns serveis públics de qualitat i que puguin cobrir les nostres necessitats de transport.
La qüestió de la mobilitat de les persones amb diversitat funcional, no només és a la ciutat de Girona, sinó que és del transport metropolità. Cal una mirada en perspectiva d’àrea urbana per oferir una solució definitiva. Perquè els autobusos no són tots adaptats, sinó que s’han de demanar i agafar expressament en una hora concreta i acordada. No hi ha cap mena de transport públic efectiu que et porti a la universitat: ni a Girona, ni metropolità. Com diu Joan Vergés en el seu article del diari ARA: «Girona i la UdG no fan ciutat» (setembre del 2022), «falta una mica de voluntat i de visió dels que manen a la ciutat» no només per les persones discapacitades, sinó per la comunitat estudiantil en general. Després tothom es voldrà posar la medalla de la ciutat universitària, però amb els universitaris o estudiants en general, no hi pensa ningú.
No només tenim problema d’accessibilitat, també de sostenibilitat: l’últim pla d’ambientalització de la Universitat de Girona apunta que el 90% de les emissions del CO₂ són degudes a la mobilitat, ja que els desplaçaments se solen fer amb transport privat per la manca d’incompatibilitat del transport públic.
Amb tot això, ens trobem poca predisposició de les companyies d’autobús interurbanes, un servei de tren que fa vergonya i sabem que, en aquest assumpte, a Girona som deficitaris econòmicament. Tot i això, tenim una de les tarifes més cares de l’estat, no tenim línia de bus urbà nocturn, tenim busos que van plens i la qüestió de la mobilitat entre campus universitaris no es desencalla. Cal posar remei a aquestes dificultats.
Per tant, proposem un canvi de perspectiva en el transport urbà de Girona: crear una línia universitària (o diverses) que porti els estudiants als campus, augmentar les freqüències de les línies que ja existeixen o, almenys, adequar-les a la realitat horària de l’estudiantat.
Tanmateix, també suggerim pel que fa a les línies interurbanes, que es comenci a donar una visió més de conjunt pel que fa a la perifèria de la ciutat, també en el transport. Maneres i propostes segur que n’hi ha moltes més, i tenim plena disposició a treballar-les, però necessitem fets reals i no només promeses. Ja fa massa temps que ens queixem i no podem esperar que hi hagi més persones com en Guiu, que hagin de recórrer als mitjans de comunicació per ser escoltats.
Per acabar, volem agrair a tothom qui heu donat suport a en Guiu i us animem a continuar reivindicant una mobilitat més accessible i sostenible!
