Arribem a una Diada Nacional de Catalunya en la qual estem, de nou, cridats a sortir al carrer. Aquells que hi hem estat des de sempre, perquè sempre hem tingut l’objectiu de la independència dels Països Catalans i l’emancipació de les classes populars, com no podria ser d’altra manera, hi serem. Determinats, ferms i esperançats. Amb un compromís i voluntat de lluita indestructibles. Així som, i per això no pararem fins la victòria.
Al llarg d’aquests darrers dos anys hem patit molt. Hem patit la repressió, la vulneració de tots els drets i llibertats. Hem vist com l’Estat intentava frenar el nostre procés democràtic d’exercici del dret d’autodeterminació a partir de desencadenar la violència, la por i la repressió. Hem vist com els nostres líders polítics i socials éren empresonats o exiliats per intentar materialitzar el projecte polític pel qual havien estat elegits. Hem vist el muntatge judicial i la conxorxa de tots els aparells de l’Estat i els que li donen suport per tal de desprestigiar, desmobilitzar, dividir i acabar amb el moviment independentista, única amenaça real que ha tingut el règim del 78 des del seu moment fundacional. I hem vist com amb la força de la imposició, el bloqueig i la repressió l’Estat arrabassava de les mans dels catalans i les catalanes la iniciativa política que havíem guanyat els darrers anys, després de la sentència del TC contra l’Estatut el 2010.
La culminació d’aquesta farsa, d’aquest primer Judici Franquista, és imminent. La pregunta no és què farà l’Estat amb la sentència, la pregunta és quina serà la nostra resposta. Des del Jovent Republicà, les Joventuts d’Esquerra Republicana, creiem que serà el moment i l’oportunitat per invertir la dinàmica. Si l’Estat no s’autoesmena amb una sentència absolutòria, haurem d’alçar-nos de nou amb la força de la raó, la justícia i l’esperança. Haurem de fer pagar cara la repressió i la venjança de l’Estat contra els nostres líders. L’haurem de fer pagar tant cara com per aconseguir l’aturada de l’escalada repressiva i la represa de la iniciativa política en el camp independentista.
Per nosaltres, el Jovent Republicà, una sentència condemnatòria l’haurem de batallar com una oportunitat per deslegitimar i debilitar l’Estat, per desencadenar un nou període de mobilitzacions, en diverses formes i graus de contundència – totes complementàries i necessàries –, que ens permeti aconseguir una acumulació de forces i inicïi una nova etapa marcada per l’acumulació de forces, la desobediència civil organitzada i la no violència. Un període de mobilitzacions que suposi un revulsiu per la necessària unitat estratègica per avançar cap a la República. Un cop més, els i les joves en serem protagonistes, perquè no estem disposats a que ens obliguin a viure contra la nostra voluntat en un Estat que no ens respecta ni ens aporta res, que ens nega els nostres drets i ens limita les nostres oportunitats.
La República Catalana potser no és imminent, però sí que és irreversible, i el Jovent Republicà no deixarem passar cap oportunitat per obrir camí per arribar-hi. Això és el que portem fent des del 1931 i és el que farem, un cop més, aquesta tardor. Ens hi deixarem la pell i ho donarem tot, i un cop culminat aquest període de mobilitzacions esperem haver assolit com a moviment independentista una posició més elevada des de la qual dibuixar el nou horitzó per fer guanyador l’únic projecte polític viable que ofereix una millora dels drets, les llibertats i les condicions de vida per les classes populars dels Països Catalans: la independència.
Organitzem la resposta. Passem a l’acció!
La victòria de les nostres lluites serà més a prop amb la independència dels Països Catalans