ACTUALITAT: NOTÍCIES

Aquest 1 de maig el Jovent Republicà tornem a omplir els carrers amb orgull de classe i força de lluita. Perquè sabem d’on venim i per què lluitem. Som el jovent de la classe treballadora que mai ha deixat de defensar els seus drets i que sap que només organitzada pot guanyar.

Som la generació de les crisis. Ens hem criat entre retallades, privatitzacions i vulneracions de drets bàsics. No podem emancipar-nos perquè ens condemnen a sous de misèria mentre el preu de l’habitatge, i de la vida en general, s’enfila dia rere dia sense fre. El nostre futur no pot ser un lloguer igual al nostre sou o una habitació compartida. No volem sobreviure, volem viure amb dignitat.  Vivim en un sistema que ha deixat de prioritzar la vida. Un sistema capitalista que ha convertit el nostre país en un parc temàtic de lloguers turístics i treball precari, on es mercadeja…

Aquest matí hem denunciat des del Parlament la deixadesa del Govern en matèria de joventut i la manca de compromís de la consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo. 

Amb la diputada del Jovent Republicà, Mar Besses, i el Portaveu Nacional, Marc Martínez, denunciem que fa més de tres mesos que el Parlament va aprovar la seva compareixença a la comissió de Polítiques de Joventut, i encara no s’ha produït, incomplint el termini que marca el reglament. “La joventut del país mereix un govern que respongui, no que s’amagui”, ha aputat Mar Besses, lamentant així l’absència reiterada de la consellera i la falta de propostes concretes mesos després d’assumir el càrrec. Per això hem registrat un requeriment a la Mesa del Parlament per forçar aquesta compareixença. La consellera només…

Sense llengua no hi ha país. El català no és només un mitjà de comunicació: és clau de pas, eina de cohesió i columna vertebral de la nostra identitat col·lectiva com a joves dels Països Catalans. Parlar-lo, defensar-lo i estimar-lo és prendre partit per una societat més justa, arrelada i lliure.  

Ara bé, vivim un moment crític. La lluita per la llengua uneix el conjunt dels Països Catalans, però s’enfronta a condicions diverses i ofensives compartides. A Catalunya, l’ús social de la llengua s’enfonsa, especialment entre les noves generacions. A les Illes Balears i Pitiüses patim una ofensiva per part del PP i Vox, que volen desmantellar el model d’escola en català i invisibilitzar la llengua en tots els àmbits de la vida pública. Al País Valencià, la recent consulta sobre la llengua a les aules confirma una voluntat clara d’arraconar el valencià i d’accelerar la substitució lingüística. D’altre banda, la…

Des de fa 17 anys, durant el dia 26 d’abril, reivindiquem el Dia de la Visibilitat Lèsbica. Un dia que ens fa recordar que encara hem de continuar lluitant contra uns prejudicis marcats per un sistema masclista i homofòbic. 

Tot i que existim des de sempre —des de Safo fins avui—, encara som invisibilitzades, estigmatitzades i hipersexualitzades. Som dones que estimem dones; una realitat tan natural, però tan difícil de naturalitzar davant d’una societat que només està acostumada a un únic tipus d'amor romàntic. No som una fantasia, ni un producte per al consum masculí. Som una realitat que incomoda, perquè desafiem les normes imposades d’un sistema que ens vol oprimides. En les darreres dècades, la comunitat lèsbica ha arribat a assolir molts avenços en l'àmbit legislatiu. El matrimoni igualitari, el reconeixement de la maternitat lèsbica o les lleis…

Avui, com cada 31 de març, se celebra el Dia de la Visibilitat Trans.  El col·lectiu trans* fem servir aquesta jornada per reivindicar les nostres vides i la seva joia, així com totes les dificultats que s’anteposen a què puguem ser, en efecte, alegres. 

Avui, com cada 31 de març, se celebra el Dia de la Visibilitat Trans. El col·lectiu trans* fem servir aquesta jornada per reivindicar les nostres vides i la seva joia, així com totes les dificultats que s’anteposen a què puguem ser, en efecte, alegres.  Fins al 2009 l'única data que visibilitzava les vides trans*, era una en què es recordaven les perdudes. El “Dia de la Memòria Trans” recorda les víctimes per agressions transfòbiques: una data important, sí. Però trista. I malgrat això és important, també ho és recordar, i visibilitzar, que les persones trans* també existim en la llum…

El 8 de març no és una data qualsevol, és una jornada de reivindicació que neix de la lluita de les dones treballadores contra l’opressió i l’explotació laboral. El seu origen es remunta a les mobilitzacions obreres de finals del segle XIX i principis del XX, quan milers de dones es van organitzar per reclamar drets bàsics com la reducció de la jornada laboral, millors condicions salarials i el dret a vot. 

Però des de ja fa uns anys, el 8 de març s’ha convertit únicament en “el dia de la dona”, esborrant tota la història de lluita. Les grans empreses i institucions es beneficien de la lluita feminista mentre mantenen estructures profundament desiguals i d’explotació. Veiem com la lluita feminista es converteix en un producte de consum, amb missatges buits i accions simbòliques, mentre les dones continuem patint la precarietat, la bretxa salarial i la càrrega del treball reproductiu, que és el que sosté l’economia productiva. Moltes multinacionals, a través del blanqueig lila, ens fan creure que les desigualtats que patim…

Aquestes festes denunciem el consumisme que perpetua un sistema capitalista devastador i que ens explota. 

El Nadal s’ha transformat en un espectacle de consum desenfrenat. Les llums dels aparadors i els anuncis plens de promeses d’alegria il·luminen una veritat incòmoda: darrere de cada descompte estratègic i cada campanya de publicitat hi ha una maquinària empresarial que perpetua un model devastador, que explota les persones treballadores d’arreu del món. Les grans corporacions, que dominen l’economia global, han segrestat l’essència d’aquestes festes, convertint-les en una temporada de vendes amb un únic objectiu: vendre més, produir més i guanyar més. Per alimentar aquest sistema insaciable, el conjunt de la classe treballadora es veu obligada a suportar jornades extenuants,…

​Aquest 23 i 24 de novembre, les Joventuts d’Esquerra Republicana han celebrat, a Manresa, el seu 31è Congrés Nacional. El Jovent Republicà inicia una nova etapa amb un equip renovat al capdavant de l’organització amb més presència arreu dels Països Catalans.

Aquest cap de setmana, centenars de joves s’han aplegat a Manresa per fer balanç dels darrers dos anys, marcats per un cicle electoral intens i complex, la pèrdua de la majoria independentista al Parlament de Catalunya, el retorn del PP -amb el suport de VOX- als governs del País Valencià i les Illes Balears i Pitiüses, i l’ascens de la dreta i l’extrema dreta arreu. Així mateix, també s’ha aprovat una nova ponència estratègica, que constata la fi d’un cicle polític, i que posa el focus en els passos a seguir en la Catalunya post-Procés. En aquest sentit, els republicans…

Ens alcem contra la violència masclista, aquest 25N i cada dia. Darrere cada denúncia, hi ha una vida trencada. Darrere cada silenci, un sistema que falla. Massa veus silenciades, massa denúncies ignorades, és hora de dir prou!

Avui, 25 de novembre, des del Jovent Republicà ens unim per alçar la veu i denunciar la violència masclista, una de les formes de violència més devastadores i persistents que afecta la nostra societat. Parlem d’un sistema que no només perpetua aquesta violència, sinó que, sovint, la legitima a través del silenci, la indiferència i la manca de justícia. Les dades són contundents. A Catalunya, el 2023 es van presentar 20.632 denúncies per violència masclista, però només 10.270 van acabar en condemna. Això vol dir que més de la meitat de les víctimes no van trobar la resposta que mereixien.…

El 2024 tornem a veure episodis de persecució contra el moviment organitzat, un reflex de la contínua repressió contra les persones que lluiten per una societat més justa. En un moment en què els drets civils haurien d'avançar, tornem a veure com les institucions usen el seu poder per silenciar a aquelles persones que es manifesten contra les desigualtats. Aquestes accions no només vulneren el dret de protesta, sinó que agreugen la marginació de determinats col·lectius.

El 16 de maig de 2022, diversos activistes es van concentrar davant de la Casa del Llibre de la Rambla Catalunya de Barcelona per defensar els drets del col·lectiu LGTBI+.  La protesta va transcórrer amb total normalitat i de manera pacífica. No obstant això, després de la concentració, la Janet Catalan, militant del Jovent Republicà i membre del col·lectiu LGTBI+, va ser identificada pels cossos policials mentre tornava a casa amb altres companyes. Malgrat que la concentració comptava amb un nombrós grup de persones, la identificació es va centrar en ella, en un acte clarament discriminatori.  En conseqüència d'aquesta identificació,…