ACTUALITAT: NOTÍCIES

Avui, dia 28 de juny, es commemora el dia Internacional per l’Alliberament LGTBI+. Per a entendre correctament el perquè d’aquesta data, s’ha de pensar en clau històrica.

Als Països Catalans la primera manifestació pels drets LGTBI+ va ser el 26 de juny del 1977 a Barcelona, una mobilització que portava per lema "Nosaltres no tenim por, nosaltres som" i que malauradament va acabar amb càrregues policials. Però ens hem de traslladar a la Nova York del 1969, en el bar Stonewall, per a entendre els inicis de la reivindicació. No era el primer cop que hi havia una batuda policial, però aquell cop els gais, lesbianes i trans, fartes de la repressió, s’hi van resistir. El col·lectiu LGTBI+ va unir-se en la lluita contra el cis-heteropatriarcat. Aquell…

Membre de la Junta Nacional d’Òmnium Cultural i activista amb una llarga, Laia Torras parla clar sobre el futur del català i el paper que hi tenim els joves. En aquesta entrevista, adverteix del retrocés d’ús social de la llengua, però també transmet un missatge de força i responsabilitat col·lectiva per fer del català una eina de cohesió i llibertat. 

Com valora l’estat actual del català en els àmbits educatius, mediàtics i digitals?  El català és una llengua viva i dinàmica amb una comunitat de més de 10 milions de parlants. És una llengua que ha demostrat que pot ser exitosa i referent en tots els àmbits, també a la cultura: la literatura, el cinema i la música. A més, ha tingut un paper cabdal per a la cohesió social d’aquest país. Estem molt orgullosos de la nostra llengua i, per tant, volem utilitzar-la de forma desacomplexada en tots els àmbits i situacions, per aconseguir-ne una plena normalització.  Tanmateix, el…

Aquest 1 de maig el Jovent Republicà tornem a omplir els carrers amb orgull de classe i força de lluita. Perquè sabem d’on venim i per què lluitem. Som el jovent de la classe treballadora que mai ha deixat de defensar els seus drets i que sap que només organitzada pot guanyar.

Som la generació de les crisis. Ens hem criat entre retallades, privatitzacions i vulneracions de drets bàsics. No podem emancipar-nos perquè ens condemnen a sous de misèria mentre el preu de l’habitatge, i de la vida en general, s’enfila dia rere dia sense fre. El nostre futur no pot ser un lloguer igual al nostre sou o una habitació compartida. No volem sobreviure, volem viure amb dignitat.  Vivim en un sistema que ha deixat de prioritzar la vida. Un sistema capitalista que ha convertit el nostre país en un parc temàtic de lloguers turístics i treball precari, on es mercadeja…

Aquest matí hem denunciat des del Parlament la deixadesa del Govern en matèria de joventut i la manca de compromís de la consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo. 

Amb la diputada del Jovent Republicà, Mar Besses, i el Portaveu Nacional, Marc Martínez, denunciem que fa més de tres mesos que el Parlament va aprovar la seva compareixença a la comissió de Polítiques de Joventut, i encara no s’ha produït, incomplint el termini que marca el reglament. “La joventut del país mereix un govern que respongui, no que s’amagui”, ha aputat Mar Besses, lamentant així l’absència reiterada de la consellera i la falta de propostes concretes mesos després d’assumir el càrrec. Per això hem registrat un requeriment a la Mesa del Parlament per forçar aquesta compareixença. La consellera només…

Sense llengua no hi ha país. El català no és només un mitjà de comunicació: és clau de pas, eina de cohesió i columna vertebral de la nostra identitat col·lectiva com a joves dels Països Catalans. Parlar-lo, defensar-lo i estimar-lo és prendre partit per una societat més justa, arrelada i lliure.  

Ara bé, vivim un moment crític. La lluita per la llengua uneix el conjunt dels Països Catalans, però s’enfronta a condicions diverses i ofensives compartides. A Catalunya, l’ús social de la llengua s’enfonsa, especialment entre les noves generacions. A les Illes Balears i Pitiüses patim una ofensiva per part del PP i Vox, que volen desmantellar el model d’escola en català i invisibilitzar la llengua en tots els àmbits de la vida pública. Al País Valencià, la recent consulta sobre la llengua a les aules confirma una voluntat clara d’arraconar el valencià i d’accelerar la substitució lingüística. D’altre banda, la…

Des de fa 17 anys, durant el dia 26 d’abril, reivindiquem el Dia de la Visibilitat Lèsbica. Un dia que ens fa recordar que encara hem de continuar lluitant contra uns prejudicis marcats per un sistema masclista i homofòbic. 

Tot i que existim des de sempre —des de Safo fins avui—, encara som invisibilitzades, estigmatitzades i hipersexualitzades. Som dones que estimem dones; una realitat tan natural, però tan difícil de naturalitzar davant d’una societat que només està acostumada a un únic tipus d'amor romàntic. No som una fantasia, ni un producte per al consum masculí. Som una realitat que incomoda, perquè desafiem les normes imposades d’un sistema que ens vol oprimides. En les darreres dècades, la comunitat lèsbica ha arribat a assolir molts avenços en l'àmbit legislatiu. El matrimoni igualitari, el reconeixement de la maternitat lèsbica o les lleis…

Avui, com cada 31 de març, se celebra el Dia de la Visibilitat Trans.  El col·lectiu trans* fem servir aquesta jornada per reivindicar les nostres vides i la seva joia, així com totes les dificultats que s’anteposen a què puguem ser, en efecte, alegres. 

Avui, com cada 31 de març, se celebra el Dia de la Visibilitat Trans. El col·lectiu trans* fem servir aquesta jornada per reivindicar les nostres vides i la seva joia, així com totes les dificultats que s’anteposen a què puguem ser, en efecte, alegres.  Fins al 2009 l'única data que visibilitzava les vides trans*, era una en què es recordaven les perdudes. El “Dia de la Memòria Trans” recorda les víctimes per agressions transfòbiques: una data important, sí. Però trista. I malgrat això és important, també ho és recordar, i visibilitzar, que les persones trans* també existim en la llum…

El 8 de març no és una data qualsevol, és una jornada de reivindicació que neix de la lluita de les dones treballadores contra l’opressió i l’explotació laboral. El seu origen es remunta a les mobilitzacions obreres de finals del segle XIX i principis del XX, quan milers de dones es van organitzar per reclamar drets bàsics com la reducció de la jornada laboral, millors condicions salarials i el dret a vot. 

Però des de ja fa uns anys, el 8 de març s’ha convertit únicament en “el dia de la dona”, esborrant tota la història de lluita. Les grans empreses i institucions es beneficien de la lluita feminista mentre mantenen estructures profundament desiguals i d’explotació. Veiem com la lluita feminista es converteix en un producte de consum, amb missatges buits i accions simbòliques, mentre les dones continuem patint la precarietat, la bretxa salarial i la càrrega del treball reproductiu, que és el que sosté l’economia productiva. Moltes multinacionals, a través del blanqueig lila, ens fan creure que les desigualtats que patim…

Aquestes festes denunciem el consumisme que perpetua un sistema capitalista devastador i que ens explota. 

El Nadal s’ha transformat en un espectacle de consum desenfrenat. Les llums dels aparadors i els anuncis plens de promeses d’alegria il·luminen una veritat incòmoda: darrere de cada descompte estratègic i cada campanya de publicitat hi ha una maquinària empresarial que perpetua un model devastador, que explota les persones treballadores d’arreu del món. Les grans corporacions, que dominen l’economia global, han segrestat l’essència d’aquestes festes, convertint-les en una temporada de vendes amb un únic objectiu: vendre més, produir més i guanyar més. Per alimentar aquest sistema insaciable, el conjunt de la classe treballadora es veu obligada a suportar jornades extenuants,…

​Aquest 23 i 24 de novembre, les Joventuts d’Esquerra Republicana han celebrat, a Manresa, el seu 31è Congrés Nacional. El Jovent Republicà inicia una nova etapa amb un equip renovat al capdavant de l’organització amb més presència arreu dels Països Catalans.

Aquest cap de setmana, centenars de joves s’han aplegat a Manresa per fer balanç dels darrers dos anys, marcats per un cicle electoral intens i complex, la pèrdua de la majoria independentista al Parlament de Catalunya, el retorn del PP -amb el suport de VOX- als governs del País Valencià i les Illes Balears i Pitiüses, i l’ascens de la dreta i l’extrema dreta arreu. Així mateix, també s’ha aprovat una nova ponència estratègica, que constata la fi d’un cicle polític, i que posa el focus en els passos a seguir en la Catalunya post-Procés. En aquest sentit, els republicans…