ACTUALITAT: NOTÍCIES

Vivim un moment de regressió democràtica i d’auge de l’extrema dreta arreu d’Europa i també als Països Catalans. Els discursos d’odi i les polítiques reaccionàries s’han estès amb força, alimentats per una elit econòmica que, davant la crisi del sistema, busca dividir la classe treballadora i desmobilitzar el jovent. A través de la por i del menyspreu envers les persones més vulnerables, el poder pretén desviar l’atenció del veritable conflicte: el que enfronta la majoria social amb els interessos del capital.

Vivim un moment de regressió democràtica i d’auge de l’extrema dreta arreu d’Europa i també als Països Catalans. Els discursos d’odi i les polítiques reaccionàries s’han estès amb força, alimentats per una elit econòmica que, davant la crisi del sistema, busca dividir la classe treballadora i desmobilitzar el jovent. A través de la por i del menyspreu envers les persones més vulnerables, el poder pretén desviar l’atenció del veritable conflicte: el que enfronta la majoria social amb els interessos del capital. L’ofensiva reaccionària no és només cultural ni simbòlica: té efectes materials sobre les nostres vides. Es tradueix en la…

El 7 de novembre marca la commemoració de la signatura del tractat dels Pirineus l’any 1659. Un tractat dels Pirineus que extirparia una desena part del nostre país sense cap mena d’acord per part dels catalans de l’època.

Així doncs, els Països Catalans hem estat sempre a la mercè de les voluntats jacobines que els estats espanyol i francès han volgut imposar. Dos estats que comparteixen la mateixa visió centralista, excloent i centripetadora de tot allò que no es considera bon espanyol o bon francès. Per això, les forces independentistes i, per tant, el Jovent Republicà, agafem el 7 de novembre com la data marc per reivindicar la unitat del nostre país, un país català que va des de Salses fins a Alcanar, amb una Albera que no és ni haurà estat mai una frontera. Tanmateix, però, els…

Hui, 3 de novembre, el president de la Generalitat, Carlos Mazón, ha comparegut per anunciar la seua dimissió com a president després de la nefasta gestió de la DANA. Una dimissió que arriba tard i malament.

La tragèdia de la DANA, ara farà un any, va ser el desenllaç d’un model de gestió que ha ignorat els avisos i les necessitats del país, ple d’irresponsabilitat política. És la conjunció d’un seguit d’elements inassumibles pel conjunt de la societat valenciana. La primera i gran responsabilitat, com ha clamat el poble valencià, ha estat sempre del Govern de la Generalitat i, en última instància, de Carlos Mazón. Mazón i tot el seu equip de govern, per culpa de la seva inoperància i mala gestió, són els botxins directes de 229 valencians, que van perdre la vida per culpa…

Avui, 28 de setembre, alcem la veu per denunciar una realitat que encara condemna milions de dones i persones gestants arreu del món, l’avortament continua sent perseguit, estigmatitzat i limitat. En molts països encara és il·legal i qui decideix interrompre l’embaràs és tractat com un delicte. Aquesta criminalització obliga a buscar sortides clandestines i insegures que posen en risc la salut i la vida.  

Però fins i tot en aquells llocs on és legal, l’avortament no sempre està garantit. Obstacles com la manca de recursos, la saturació dels serveis públics, la distància als hospitals, la burocràcia i l’ús abusiu de l’objecció de consciència continuen dificultant l’accés. Aquesta realitat recau amb més força sobre les persones més vulnerables: les dones joves, les que viuen en zones rurals, les migrades i les que no disposen de recursos econòmics.  Nosaltres denunciem aquestes injustícies i afirmem amb claredat que avortar és un dret i no un privilegi. És un dret que no pot dependre del codi penal, del…

Una vegada més, l’11 de setembre, el jovent organitzat tornem a sortir als carrers del nostre país per reivindicar la Diada Nacional de Catalunya. Sortim als carrers perquè sabem que tenim la nació en un punt d’inflexió, i perquè sabem que només som nosaltres els que podem bastir una resposta democràtica i catalanista a les forces d’extrema dreta i espanyolistes que ens voldrien anorreats i empetitits

Davant d’un dels embats més cruents cap a les nostres llibertats nacionals i socials, és el jovent qui ha d’exercir de punta de llança en totes les causes justes que conformen el nostre país. El que demanem és d’absoluta justícia, ja que l’únic que volem és: normalitat. L’únic que volem és poder viure en un país normal. Viure en un país on accedir a l’habitatge no sigui un infern. Viure en un país on parlar la llengua pròpia no sigui motiu de debat. Viure en un país on siguem nosaltres qui decidim què fem amb els nostres impostos. Viure en…

Avui, dia 28 de juny, es commemora el dia Internacional per l’Alliberament LGTBI+. Per a entendre correctament el perquè d’aquesta data, s’ha de pensar en clau històrica.

Als Països Catalans la primera manifestació pels drets LGTBI+ va ser el 26 de juny del 1977 a Barcelona, una mobilització que portava per lema "Nosaltres no tenim por, nosaltres som" i que malauradament va acabar amb càrregues policials. Però ens hem de traslladar a la Nova York del 1969, en el bar Stonewall, per a entendre els inicis de la reivindicació. No era el primer cop que hi havia una batuda policial, però aquell cop els gais, lesbianes i trans, fartes de la repressió, s’hi van resistir. El col·lectiu LGTBI+ va unir-se en la lluita contra el cis-heteropatriarcat. Aquell…

Membre de la Junta Nacional d’Òmnium Cultural i activista amb una llarga, Laia Torras parla clar sobre el futur del català i el paper que hi tenim els joves. En aquesta entrevista, adverteix del retrocés d’ús social de la llengua, però també transmet un missatge de força i responsabilitat col·lectiva per fer del català una eina de cohesió i llibertat. 

Com valora l’estat actual del català en els àmbits educatius, mediàtics i digitals?  El català és una llengua viva i dinàmica amb una comunitat de més de 10 milions de parlants. És una llengua que ha demostrat que pot ser exitosa i referent en tots els àmbits, també a la cultura: la literatura, el cinema i la música. A més, ha tingut un paper cabdal per a la cohesió social d’aquest país. Estem molt orgullosos de la nostra llengua i, per tant, volem utilitzar-la de forma desacomplexada en tots els àmbits i situacions, per aconseguir-ne una plena normalització.  Tanmateix, el…

Aquest 1 de maig el Jovent Republicà tornem a omplir els carrers amb orgull de classe i força de lluita. Perquè sabem d’on venim i per què lluitem. Som el jovent de la classe treballadora que mai ha deixat de defensar els seus drets i que sap que només organitzada pot guanyar.

Som la generació de les crisis. Ens hem criat entre retallades, privatitzacions i vulneracions de drets bàsics. No podem emancipar-nos perquè ens condemnen a sous de misèria mentre el preu de l’habitatge, i de la vida en general, s’enfila dia rere dia sense fre. El nostre futur no pot ser un lloguer igual al nostre sou o una habitació compartida. No volem sobreviure, volem viure amb dignitat.  Vivim en un sistema que ha deixat de prioritzar la vida. Un sistema capitalista que ha convertit el nostre país en un parc temàtic de lloguers turístics i treball precari, on es mercadeja…

Aquest matí hem denunciat des del Parlament la deixadesa del Govern en matèria de joventut i la manca de compromís de la consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo. 

Amb la diputada del Jovent Republicà, Mar Besses, i el Portaveu Nacional, Marc Martínez, denunciem que fa més de tres mesos que el Parlament va aprovar la seva compareixença a la comissió de Polítiques de Joventut, i encara no s’ha produït, incomplint el termini que marca el reglament. “La joventut del país mereix un govern que respongui, no que s’amagui”, ha aputat Mar Besses, lamentant així l’absència reiterada de la consellera i la falta de propostes concretes mesos després d’assumir el càrrec. Per això hem registrat un requeriment a la Mesa del Parlament per forçar aquesta compareixença. La consellera només…

Sense llengua no hi ha país. El català no és només un mitjà de comunicació: és clau de pas, eina de cohesió i columna vertebral de la nostra identitat col·lectiva com a joves dels Països Catalans. Parlar-lo, defensar-lo i estimar-lo és prendre partit per una societat més justa, arrelada i lliure.  

Ara bé, vivim un moment crític. La lluita per la llengua uneix el conjunt dels Països Catalans, però s’enfronta a condicions diverses i ofensives compartides. A Catalunya, l’ús social de la llengua s’enfonsa, especialment entre les noves generacions. A les Illes Balears i Pitiüses patim una ofensiva per part del PP i Vox, que volen desmantellar el model d’escola en català i invisibilitzar la llengua en tots els àmbits de la vida pública. Al País Valencià, la recent consulta sobre la llengua a les aules confirma una voluntat clara d’arraconar el valencià i d’accelerar la substitució lingüística. D’altre banda, la…