L'actual context de crisi en què vivim ha tret a la llum la pitjor cara del sistema capitalista. A mesura que s'ha anat agreujant la crisi financera mundial provocada pels mercats, els diferents estats, entre ells l'espanyol han abdicat davant les demandes del neoliberalisme i atemptat contra els drets dels treballadors i les classes més desfavorides. D'aquesta manera assistim a com dia rere dia els governs apliquen mesures dictades pels mercats amb contínues retallades al nostre estat del benestar.
Els Estats, que han anat perdent capacitat de decisió i han passat en poc temps de plantejar-se refundar el capitalisme a seguir els dictats de les grans borses i les agències d'avaluació, estan aplicant amb aquest pretext polítiques neoliberals que suposen un atac sistemàtic a l'estat del benestar i un endarreriment dràstic a les conquestes socials de les darreres dècades. Al seu torn, els governs de Catalunya, el País Valencià i les Illes han engegat retallades en àmbits claus per als ciutadans com la sanitat o l'educació.
1. Un mercat laboral més precari: la reforma laboral aprovada pel PSOE amb la complicitat de CiU suposa principalment la rebaixa del cost de l'acomiadament i l'augment de l'edat de jubilació als 67 anys. A més, afavoreix l'entrada de les ETT en el sector públic, curiosament quan es congela l’oferta d’ocupació pública i baixa la taxa de reposició, i suposa també la suspensió de la prohibició d'encadenar contractes temporals fins a quatre anys enlloc dels dos actuals. Per descomptat aquestes mesures afecten d'una manera més clara al jovent amb una taxa de temporalitat major que en altres trams d'edat. A més d'enfrontar-se a unes taxes d'atur properes al 50% i amb unes condicions laborals cada dia més precaritzades i temporalitzades s'han d'afegir també les retallades en formació i en recerca, un dels principals vehicles per a sortir de la crisi.
2. Menys serveis socials: Amb el pretext de la crisi, els governs han optat per iniciar un desballestament de l'estat del benestar enlloc d'enfortir-lo quan hi ha desenes de famílies amb serioses dificultats. En els darrers mesos, hem assistit al tancament d'equipaments mèdics públics, que ha facilitat la penetració d'equipaments mèdics privats en instal·lacions públiques, o la reducció de docents als centres educatius (eliminació de la sisena hora al Principat, o l'eliminació d'un miler de professors al País Valencià). A més, les iniciatives per a implantar la dació com a pagament de les hipoteques (és a dir que la tornada de les claus del pis serveixi per cancel.lar la hipoteca) encara no han reeixit, quan seria un globus d'oxígen per a milers de famílies. Com a organització d'esquerres i republicana no podem tolerar que paguen els ciutadans una crisi que no han provocat a més amb capítols tant claus com la seva protecció social.
3. Més desigualtats entre rics i pobles. Per una altra banda, l'actual context de crisi, ha suposat un grau més en l'accentuació de les desigualtats socials. Mentre milers de famílies estan al límit del llindar de la pobresa i ja han esgotat totes les prestacions i subsidis d'atur, hem assistit a una pujada de l'IVA que afecta a tots els ciutadans mentre els més rics han vist reduïts els seus impostos sostingudament des del 1993 (fins a un 37%) amb succesives reformes de l'IRPF realitzades tant per governs del PP com de governs del PSOE. Per una altra banda, hem vist com els partits de dretes que governen arreu dels Països Catalans han legislat per a suprimir totalment l'impost de successions, que afecta a un nombre molt reduït de famílies i que suposa un ingrés tributari important per a fer front al cost dels serveis socials.
4. Més centralització de l'Estat: El darrer capítol de la gestió d'aquesta crisi econòmica ha estat la reforma exprés de la Constitució Espanyola per tal de fixar un sostre de deute públic, novament per complir una de les exigències dels mercats. Aquesta reforma, a més, acaba amb l'autonomia financera dels diferents territoris i, per tant, limita la seva capacitat de bastir respostes pròpies a la crisi econòmics i perpetua el dèficit fiscal. Hem assistit a com la “intocable” constitució espanyola es reformava en dues setmanes per part del PPSOE per exigència dels mercats mentre s'ha ignorat la veu dels ciutadans i evidentment sense donar cabuda al dret a l'autodeterminació. El pretext de la crisi doncs ha servit per redoblar encara més la centralització financera i política de l'Estat espanyol i tancar definitivament la via federalista de l'Estat, deixant com a únic camí possible l'establiment d'un Estat Propi per als Països Catalans.
Per tot plegat les JERC, el jovent independentista dels Països Catalans, fem una crida a la societat i en especial al jovent a manifestar-se en contra de les retallades socials arreu dels Països Catalans, i fem una aposta per defensar, ara més que mai, els serveis públics claus per al nostre benestar, i a seguir plantant cara al Capitalisme i a les seves desigualtats i a seguir exigint un estat propi per als Països Catalans per a acabar amb el dèficit fiscal i poder bastir respostes pròpies per a la crisi.