L’aire ens ofega arreu dels Països Catalans. Aquesta soga de fum, sorgida de tota mena d'indústries, vehicles i xemeneies, afecta a tota la ciutadania del nostre país i s’emporta milers de vides cada any. Fruit de la fam insaciable de creixement capitalista, alimentada per excessos de combustibles fòssils, la contaminació atmosfèrica és, cada cop més, una de les principals causes de mort i de malaltia a casa nostra. Estem parlant d’excessos que beneficien a una petita minoria, mentre que el seu cost el paguem entre tots amb la nostra salut o, fins i tot, amb la nostra vida.
L’excés de contaminació atmosfèrica al nostre país va lligat a molts dels excessos del capital, qui mai vol assumir els danys externs produïts en l’extracció de beneficis: el turisme massiu creuerista i aeri, les grans indústries o la deixadesa de l’Estat en infraestructures, com és el cas de la xarxa ferroviària, que ens manté dependents del cotxe i el combustible fòssil. Malgrat això, l’afany d’extracció de l’Estat i les grans empreses no s’atura: ampliació de ports i aeroports perquè vinguin més avions i més creuers, més i més grans autopistes arreu del país, mentre que el tren no deixa de degradar-se, i una indústria que refusa absorbir els danys que causa en el medi ambient i a la nostra salut.
I és que encara que la contaminació atmosfèrica es pugui percebre com a un problema essencialment metropolità, afecta a tothom, i les conseqüències les patim arreu. Tenint en compte els límits de contaminació marcats per l’Organització Mundial de la Salut, la totalitat dels Països Catalans estan exposats a nivells excessius de contaminació en alguna de les seves formes. D’entre els llocs més destacats, no només hi trobem els protagonistes habituals -les 25 grans ciutats i ports-, sinó que també hi ha territoris menys urbans com Osona, la Plana de Ponent o Maó.
En cerca d’empara d’aquest aire tan sovint irrespirable, acudim al sistema públic de salut. Traduïm així l’excés de contaminació en manca de recursos, d’una banda, per la càrrega de malaltia afegida de les patologies respiratòries i cardiovasculars, i, d’una altra banda, pel dèficit fiscal que patim els Països Catalans envers l’Estat espanyol. Només a Catalunya, el dèficit fiscal amb l’Estat duplica el pressupost total de Salut en un any. L’alliberament nacional és, doncs, una eina clau per a donar a la nostra salut pública els recursos que necessita!
Cal parar els peus als grans projectes que continuen condemnant els Països Catalans a dependre de la contaminació per a la nostra economia. És imperatiu frenar l’ampliació d’infraestructures com l’Aeroport del Prat o el Port de València, grans exemples de què la contaminació és per tothom, però, els beneficis per uns pocs; infraestructures que no donen servei a les nostres necessitats, sinó a les del capital: més turisme precaritzador i més port marítim per abastir Madrid.
I és que el sobredimensionament d’infraestructures contaminants sol ser a costa de la millora i ampliació d’aquelles que ens han de permetre fer front a aquesta contaminació. El Corredor Mediterrani roman incomplet i apedaçat, i les nostres xarxes de trens regionals i de Rodalies segueixen sense donar el servei digne que el nostre país mereix. No hi ha diners per això. En canvi, per sobredimensionar autopistes com el Quart Cinturó al Vallès, aeroports com el del Prat o ports com el de València, sempre hi ha pressupost en quantia. L’Estat, el capital i els seus aparells ho tenen clar: als Països Catalans s’hi ve a extreure riquesa, no a generar-ne pel país.
El Jovent Republicà ens organitzem perquè no volem que l’aire que respirem sigui un verí que, a poc a poc, va deixant marca als nostres pulmons. Hem de deixar enrere els combustibles fòssils, i per fer-ho necessitem alternatives dignes arreu del país: una xarxa ferroviària competitiva i viles en què moure’s a peu, bicicleta o transport públic sigui la norma i prioritat. També, exigim que, qui contamina, assumeixi les externalitats que genera, i no només s’endugui els beneficis de la seva explotació. És clar, però, que la vida no es compra, i bona part de la contaminació que ens ofega ve d’activitats prescindibles de qui té els diners per fer-les, com l’aviació privada o el turisme creuerista. Aquestes no només han d’assumir el cost que suposen per la salut de la societat, sinó que les hi hem de plantar cara amb regulacions i restriccions. Les vacances d’uns pocs no poden valer més que la nostra salut.
CONTRA QUI ENS OFEGA EL FUTUR, DEFENSEM L’AIRE PUR!
Cartell de la campanya "Contra qui ens ofega el futur, defensem l’aire pur"