El 6 de desembre d’enguany els poders de l’Estat espanyol tornaran a celebrar la vigència i supervivència de la seva Constitució, un text legal que prohibeix el dret a l’autodeterminació dels pobles i la federació de les comunitats autònomes, que estableix la monarquia com a forma d’estat i que atorga a l’exèrcit la potestat de garantir la unitat d’Espanya.
El jovent independentista ens tornem a mobilitzar perquè creiem que la reivindicació del dret a decidir és més necessària que mai. Creiem que cal superar el model de la Constitució Espanyola perquè no serveix per canalitzar les aspiracions de la ciutadania dels Països Catalans. Ara fa just un any aquesta Constitució era l’excusa i l’instrument a partir del qual es justificaven les retallades a l’Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya el 30 de setembre de 2005, tot i que per a nosaltres aquest era un text que no contenia les nostres màximes aspiracions, però que representava el millor acord polític entre tots els agents de la societat catalana. De la mateixa manera, el contingut de l’actual Constitució i la seva interpretació han forçat un estatuts balear i valencià absolutament limitats d’entrada. El proper pas en l’autogovern dels Països Catalans, si vol ser real, haurà de superar l’actual Constitució Espanyola, i per aquesta raó, cal construir la majoria social que permeti fer-ho, mitjançant l’exercici del dret a l’autoderminació.
El dret a l’autodeterminació és una necessitat democràtica. Creiem que l’actual marc jurídic i polític dista molt del que hauria de ser una democràcia avançada. Per una banda, hi ha un poder judicial absolutament centralitzat, polititzat i partidista que practica una intervenció política sense complexos, i la majoria de vegades ho fa a favor de les posicions més conservadores. Per altra banda, la monarquia avui com ahir és un anacronisme. En una democràcia completa el cap d’estat ho és perquè l’ha escollit la ciutadania, i no perquè pertany a una determinada família. I en una democràcia, tot ha d’estar sotmès al control de les urnes, fins i tot els límits territorials de l’estat. L’Estat espanyol no serà una democràcia completa fins que no se sotmeti a la voluntat de la ciutadania dels diferents pobles de l’estat si volen continuar formant-ne part o volen esdevenir estats independents.
El dret a l’autodeterminació és una qüestió de justícia. Els Països Catalans no podem tenir les eines que tenen els altres pobles del món per decidir el seu futur perquè els dos estats, l’espanyol i el francès, ho fan en nom nostre, i molt sovint, en contra nostra. Cada vegada més, els conflictes polítics al món se solucionen amb mecanismes democràtics, i tenim casos recents que ens ho recorden com Montenegro o el Quebec. Nosaltres no podem quedar-nos enrere i continuar acceptant que les nostres decisions hagin de passar per la retallada dels governs de Madrid i París.
El dret a l’autodeterminació és una eina per a la millora del benestar col·lectiu. Amb un estat propi, tindrem l'última paraula en polítiques socials, educatives, de sanitat, en l’economia, les infraestructures, l’habitatge i tantes altres qüestions. Aquí patim els problemes, aquí preparem les solucions, i aquí volem decidir.
És el moment de construir una majoria social per al ple exercici de la democràcia, per a l’exercici del dret a l’autodeterminació. Només d’aquesta manera garantirem un futur de llibertat, justícia social i progrés per als Països Catalans.
superem_la_constitucio_autodeterminaci_per_la_majoria_social.jpg