2021
El dia 1 de maig, dia de la classe treballadora els joves republicanes dels Països Catalans ens erigim en la defensa dels nostres drets de classe.
La nostra generació només coneix la situació de crisi, començant per la del 2008 i seguint amb l'actual generada per la pandèmia de la COVID-19. Aquestes crisis, que no deixen de ser la demostració de la fallida del sistema neoliberal actual, ens han requisat els nostres drets bàsics. Aconseguir una feina fixa, emancipar-nos o estudiar sense haver de treballar s'han convertit en impossibles. Amb tot això som, actualment, el col·lectiu d'edat més precaritzat, amb un atur al voltant del 40% arreu dels Països Catalans.
El jovent patim, per tant, de forma absolutament severa aquest sistema capitalista en el qual vivim que busca els beneficis d'uns pocs a canvi de la vida i la salut de la majoria. Les persones joves som els dels contractes temporals, amb unes condicions laborals nefastes, som els d'unes jornades laborals infinites amb un sou indigne, som també els de les hores extres mal pagades i/o pagades a través de l'economia informal. Som tot això i ho volem deixar de ser.
A més, el capitalisme sap adaptar-se i canviar agafant noves estratègies i mecanismes d'opressió. Per exemple, en l'actualitat el teletreball ha agafat més pes i caldrà anar amb compte amb el retrocés de drets que pot suposar on la persona treballadora s'ha de fer càrrec de la infraestructura laboral, perdent, a més, el contacte amb els companys i les possibles solidaritats obreres que poden derivar-se'n. Altres mecanismes podrien ser la poca antelació en l'adjudicació dels horaris, impossibilitant-te així, l'organització de la mateixa vida; també, els canvis constants de la posició laboral que generen poca estabilitat.
Ens hem afartat de les falses promeses i dels canvis simbòlics. Necessitem canvis estructurals que dignifiquin la nostra vida i que ens generin oportunitats de futur. Del 2008 en vam sortir amb més precarització de les condicions del jovent i ara, un cop més, no podem permetre que s'apliquin les mateixes receptes.
Davant de tota aquesta ofensiva, el jovent diem prou i ho diem sabent que només amb l'organització de la classe treballadora serem capaces de sortir d'aquest sistema capitalista salvatge que ens maltracta i oprimeix.
Cal derogar d'una vegada les dues reformes laborals del PP i del PSOE, derogant també els salaris de tramitació que ens deixen sense capacitat de negociació i les causes d'acomiadament que ens aboquen a l'atur. Cal regular tota l'economia de les plataformes, on cada cop hi ha més joves que hi treballen, promovent la laboralizació dins d'aquest mercat. Cal evitar que s'augmenti l'edat de jubilació, que ens restarà oportunitats de feina. Cal derogar d'una vegada la llei d'estrangeria que obliga les migrades a treballar mínim 3 anys al marge de la llei. I cal destinar recursos a polítiques actives d'ocupació, sempre preservant les competències i fent partícips al jovent dels processos de decisions.
Cal que les persones joves treballadores ens sindiquem i organitzem per fer front a tots aquests abusos que patim dia rere dia. Que el model sindical estigui en crisi no és casualitat. Als grans empresaris no els convé que prenguem consciència i ens organitzem, però nosaltres tenim clara quina és la via per a l'emancipació plena de la classe treballadora. Els nous models de treball requereixen nous models sindicals que s'ocupin d'aquesta nova classe treballadora més aïllada, entrant en sectors fins ara oblidats com ara el món del lleure o el món de les plataformes. A més, la lluita sindical ha d'anar de la mà de la lluita per l'alliberament nacional, ja que no podem entendre una emancipació de classe sense l'emancipació dels països oprimits. La República ha de ser un instrument per la protecció dels drets laborals.
Farts que sempre juguin amb les nostres condicions laborals, el jovent ens plantem.
Joves precaris? Defensem-nos!
El jovent ens plantem!