2021
L’any 1948, tres anys després de la fi de la Segona Guerra Mundial que va acabar amb el feixisme, es firmava la Declaració Universal dels Drets Humans amb l’objectiu de concretar uns drets bàsics aplicables a tots els éssers humans sota un principi bàsic: una persona, pel simple fet de viure, ha de tenir les mateixes oportunitats per a una vida digna que qualsevol altra, independentment de la seva condició.
"Aquests drets universals són inherents a tots nosaltres, amb independència de la nacionalitat, gènere, origen ètnic o nacional, color, religió, idioma o qualsevol altra condició."
76 anys més tard, observem que la Declaració Universal dels Drets Humans corre el risc de quedar-se en paper mullat. Cal que els organismes internacionals tinguin més incidència en els països que incompleixen la Declaració Universal i se salten els drets humans. L’Estat espanyol i francès són uns dels països en què els darrers anys hem vist com es vulneraven sistemàticament els nostres drets fonamentals.
N’és un exemple clar la causa general contra l’independentisme, que empresona, exilia i reprimeix ciutadans per exercir el dret de manifestació, la llibertat d’expressió i defensar el dret a l’autodeterminació del nostre poble.
També n’és un exemple l'anunci de la derogació de les lleis LGTBI que podrien deixar camp lliure a teràpies per "curar" l'homosexualitat, mutilacions a nadons intersexuals o la indefensió de les persones trans per part de les administracions. Tanmateix, les agressions al col·lectiu LGTBI ja fa anys que van en augment. Per contrarestar aquesta onada d'odi cal dotar a les administracions d'eines per sancionar degudament les agressions. És per això que el Jovent Republicà exigim l'aprovació d'una llei trans, per tal que ajudi a contrarestar el desemparament en el qual es troben les persones del col·lectiu arreu dels Països Catalans, cal legislar sobre la lliure autodeterminació de gènere, el pilar bàsic reclamat històricament pel col·lectiu LGTBI.
Les persones migrades també es troben en situacions de discriminació en el seu dia a dia. Des de l'atenció que es rep a les administracions públiques per ser negre, a les dificultats per accedir a un habitatge per tenir un nom estranger passant pel món laboral en no tenir la nacionalitat. Aquestes discriminacions es fonamenten en els discursos racistes i xenòfobs basats en prejudicis i estereotips inacceptables que cada vegada es practiquen amb més impunitat. Moltes d'aquestes discriminacions s'acaben materialitzant en agressions físiques i verbals. Si posem xifres a aquestes mostres d'odi, podem comprovar que més d'un terç de les denúncies per delictes d’odi a casa nostra són per motius racistes. Cal tenir en compte les xifres ocultes d'aquesta dada, ja que la majoria de les persones que pateixen un atac racista no acaben denunciant per por o per desconfiança a les autoritats.
El motiu pel qual cada cop hi ha més agressions dirigides als col·lectius vulnerables es deu principalment a la presència de formacions polítiques com Vox, que basen el seu discurs a fomentar i promoure l'odi cap a tota persona dissident, és a dir, tota persona que no és home, blanc, espanyolista, catòlic, heterosexual i d'una classe social benestant. Cal plantar cara a l'extrema dreta i al feixisme, només així aconseguirem una societat lliure d'odi i discriminacions. És per això que el Jovent Republicà creiem que és necessari un model de societat basada en els valors antifeixistes i promoure una comunitat intercultural i basada en la inclusió de totes les cultures, ètnies i religions que conviuen als Països Catalans.
L'article 25 de la Carta Universal dels drets humans reconeix que tota persona té dret a un nivell de vida suficient que li asseguri el benestar. Això inclou, entre d'altres, l'accés a un habitatge en condicions. En aquest sentit, és evident que la millor manera de garantir aquests mínims vitals és a través del treball. Ens trobem, però, amb un mercat laboral plenament immers en la lògica neoliberal: deslocalització de la producció, terciarització de l'economia (el sector que menys valor afegit genera), la desregulació com a essència, etcètera. Aquesta orientació de l'economia i de les relacions de treball impliquen, cada vegada de forma més evident, un creixent i sostingut empobriment de la classe treballadora. O bé no tenim feina, o bé la feina que tenim és precària i amb uns sous de misèria. I part de les conseqüències més evidents d'ambdues realitats s'evidencien en l'esfera de la llar: dificultat notòria per accedir a un habitatge, creixement de l'infrahabitatge, sensellarisme, pobresa energètica, etc.
Així doncs, el Jovent Republicà entenem que sense l’alliberament social i nacional dels Països Catalans, no és possible el blindatge de tots aquells drets materials, socials i nacionals que van cristal·litzar en la Declaració Universal dels Drets Humans.
Una persona, pel simple fet de viure, ha de tenir les mateixes oportunitats per a una vida digna que qualsevol altra