2021
Durant aquest any 2021 hi ha hagut més de 22 feminicidis arreu als Països Catalans. Dones assassinades en mans de les seves parelles, exparelles o homes del seu entorn pel simple fet de ser dones. Els assassinats de dones no són morts aïllades, són la forma d'expressió última i més cruenta de les violències masclistes constants que patim en aquesta societat patriarcal i capitalista.
Parlem de violències masclistes en plural perquè s'expressen de moltes maneres i al llarg de la història n'han aparegut de noves. Mai s'han aturat i són una vulneració dels drets humans de les dones. A més, qualsevol de les violències masclistes que es perpetuen són estructurals i per tant, es donen en totes les societats, en totes les franges d'edat, en totes les classes socials i en totes les ètnies i grups.
En el conegut iceberg de les violències masclistes trobem a la punta les violències masclistes més visibles com els feminicidis, la violència física, les violències sexuals, l'anul·lació de la dona, els insults, però aquesta violència és també exercida de forma no visible o implícita com en el cas dels micromasclismes que les dones patim en la nostra quotidianitat, la ignorància, el menyspreu, la culpabilització, la humiliació, el xantatge emocional, el control, la invisibilització, etc.
A més a més, no cal que totes les violències siguin exercides per part d'un individu. Hi ha moltes dinàmiques socials que al llarg del temps han actuat com a conductores d'aquestes violències. En són exemple la publicitat sexista o l'absència del reconeixement de les creacions i aportacions històriques, culturals o científiques de moltes dones que al llarg de la història han estat invisibilitzades. Aquestes situacions formen part de la violència estructural que se sustenten en les relacions de poder i només perpetuen aquest sistema patriarcal.
En aquest sentit, les dones patim violències masclistes en molts àmbits de la nostra vida. En l'àmbit íntim de la parella; en l'àmbit laboral; en la salut, com la violència obstètrica; la violència econòmica; la institucional; i evidentment, la violència que instrumentalitza els fills i filles per causar dolor i mal a les dones, anomenada violència vicària.
Les violències impregnen la nostra cultura i tradició i són considerades fins i tot com un fet normal o natural. Cal un canvi imminent i urgent en les estructures socials i econòmiques per gaudir de la plena igualtat, l'emancipació social i econòmica de totes les dones, garantir-nos l'exercici de tots els nostres drets i l'alliberament de totes les violències.
Necessitem una justícia que actuï amb perspectiva de gènere, però malauradament ens trobem molts casos en què la justícia espanyola continua posant el focus i en evidència el comportament de la dona que ha estat víctima de violència masclista. Els tribunals han d'actuar amb un enfocament de gènere, identificant aquelles situacions en què una dona, pel fet de ser-ho, se situa en un plànol de subordinació. Han de tenir en compte aquesta situació i donar una resposta contundent, adequada i justa a aquesta crua realitat.
Les dones no estem segures als carrers i aquesta problemàtica s'ha vist agreujada amb la reobertura de l'oci nocturn. Sense anar més lluny, fa unes setmanes érem coneixedores de la brutal violència que va patir una noia de 16 anys d'Igualada que va ser violada quan tornava de festa. Què més hem de fer per deixar clar que els nostres cossos són només nostres? Prou.
És per tot això que l'Assemblea Feminista del Jovent Republicà diem prou i ens conjurem per exigir a la societat civil, a les institucions i al moviment feminista en tot el seu conjunt canviar de paradigma i treballar perquè la lluita contra les violències masclistes sigui compartida, unànime i efectiva per erradicar d'una vegada per totes aquesta xacra i vulneració de drets. Fem que viure valgui la pena!
No en siguis còmplice, digues prou. Contra les violències masclistes, impunitat zero!
Fem que viure valgui la pena!