2019
Amb disfuncions democràtiques estructurals congènites i una llarga agonia que sembla no acabar-se mai, la constitució espanyola arriba avui als seus 41 anys.
L’independentisme català l’hem rebutjat des de bon principi, quan des de l’esquerra subordinada i el nacionalisme conservador se’n cantaven les lloances. Ja fa 41 anys el jovent independentista advertia que aquella constitució feta sota l’atenta mirada de l’exèrcit franquista en l’estàven venent com a punt de partida i era en realitat un forrellat que assegurava els privilegis de les elits dirigents del franquisme, que passaven a ser les elits dirigents del nou règim del 78.
La instauració de la monarquia, una declaració de drets i llibertats abstracta sense garanties, l’impediment a la relació entre diferents territoris dels Països Catalans i el no reconeixement a drets com el de desobediència civil o l’autodeterminació éren un presagi del que hem acabat comprovant anys després de forma flagrant.
I d’aquella falsa transició al retorn a l’autoritarisme d’Estat que patim avui. La Constitució ha passat de ser bandera d’una transició a ser la mateixa raó d’Estat, sagrada, immutable i inqüestionable. El Tribunal Constitucional, deslegitimat, qüestionat i cada cop més bunqueritzat, s’ha convertit en un legislador negatiu que trepitja dia sí i dia també les propostes legislatives, d’entre d’altres, d’un Parlament de Catalunya que legisla a favor dels interessos i les voluntats de la ciutadania que representa.
Avui més que mai, perquè ni nosaltres ni tan sols els nostres pares l’han votat, perquè el temps ens ha donat la raó, i perquè aspirem i mereixem decidir com volem regir el nostre futur, el jovent independentista dels Països Catalans no reconeixem com a nostra la Constitució del 78. És més, la situem com el principal obstacle cap a l’accés a una nova realitat que ens ofereixi una vida digna de ser viscuda. La societat a què aspirem, basada en la justícia social, una plenitud de drets, llibertats i oportunitats per a tothom, decidida de dalt a baix, feminista, antifeixista i ecologista, és a dir, en síntesi, republicana, només serà possible des del combat democràtic per superar la constitució, exercir el dret a l’autodeterminació i construir la República Catalana.
Per això el jovent independentista ens aboquem a ser més i més forts, a aconseguir una societat organitzada, mobilitzada i crítica, que sigui capaç de fer valer la seva voluntat popular per damunt de la repressió, l’aparell d’Estat i les lleis que han oblidat que emanen de la ciutadania i ens les pretenen presentar com a sagrades i immutables.
Avui, 6 de desembre de 2019, tombem el règim. Visca la República!