2025
El 8 de març no és una data qualsevol, és una jornada de reivindicació que neix de la lluita de les dones treballadores contra l’opressió i l’explotació laboral. El seu origen es remunta a les mobilitzacions obreres de finals del segle XIX i principis del XX, quan milers de dones es van organitzar per reclamar drets bàsics com la reducció de la jornada laboral, millors condicions salarials i el dret a vot.
Però des de ja fa uns anys, el 8 de març s’ha convertit únicament en “el dia de la dona”, esborrant tota la història de lluita. Les grans empreses i institucions es beneficien de la lluita feminista mentre mantenen estructures profundament desiguals i d’explotació.
Veiem com la lluita feminista es converteix en un producte de consum, amb missatges buits i accions simbòliques, mentre les dones continuem patint la precarietat, la bretxa salarial i la càrrega del treball reproductiu, que és el que sosté l’economia productiva.
Moltes multinacionals, a través del blanqueig lila, ens fan creure que les desigualtats que patim diàriament no existeixen, desviant l’atenció de les reivindicacions reals i latents, però les dades ens mostren el contrari. La realitat és que la bretxa salarial persisteix: a Catalunya, les dones cobren un 19,5% menys que els homes; al País Valencià, un 17% menys; i a les Illes, un 7,4%. A més, som les dones les que assumim la major part del treball reproductiu, sense cap mena de remuneració ni valoració social. Aquesta desigualtat no és casual, és el resultat d’un sistema patriarcal que es construeix sobre l’explotació de les dones i que ens condemna a la precarietat i la invisibilització, emfatitzant-se quan interseccionen altres opressions i discriminacions. Alhora, tot i els avenços formals i l’augment de la presència de les dones en el mercat laboral, encara queda molta lluita per aconseguir una igualtat real en tots els àmbits.
La lluita feminista no pot ser un eslògan buit ni una eina per al blanqueig d’aquells que sostenen el sistema patriarcal. Exigim mesures concretes i efectives per erradicar la discriminació laboral, assegurar salaris dignes i garantir una redistribució justa del treball no productiu. Necessitem acabar amb el masclisme en totes les seves formes i posar fi a la impunitat que el sosté.
Per això, avui no celebrem. Avui denunciem un sistema que ens vol explotades i precaritzades, que es beneficia del nostre treball mentre ens diu que som iguals sobre el paper.
Aquest 8M, alcem la veu contra la precarietat, contra el patriarcat i contra el capital. Perquè sense les dones, no hi ha treball; i sense les treballadores, no hi ha revolució.
Treballadores unides, contra el patriarcat i el capital!
8M