2022
Si ens emplacem a fer una mirada de les lluites i reivindicacions de les dones treballadores que ens han precedit, el 8 de març de 1857, milers de treballadores tèxtils van sortir als carrers a reclamar drets laborals i la fi de l’explotació infantil. El 8 de març de 1909 va tenir lloc la vaga de “las camiseras” en què milers de treballadores tèxtils van sortir de nou als carrers a reclamar els seus drets. Malauradament, el 25 de març de 1911 van incendiar la fàbrica Triangle Shirtwaist de Nova York on van ser assassinades centenars de dones treballadores. Aquest fet va comportar canvis legislatius en matèria de seguretat en l’àmbit laboral i va ser el detonant per a la creació del Sindicat internacional de dones treballadores tèxtils.
Actualment, les dones no estem en la consideració social en què ens trobàvem durant la revolució industrial. Gràcies a les lluitadores que ens han precedit hem anat fent passes per garantir-nos aquells drets que sempre hem exigit i se’ns han negat. Ha estat a través de la presa de consciència que hem anat regulant aquests drets, i tenim regulacions que avalen aquests drets assolits i que ens han permès a poc a poc fer passes cap a la defensa dels drets de les dones. Tanmateix, tot i aquestes lluites, avui en dia és evident que encara no podem cantar victòria.
El sistema capitalista i el sistema patriarcal que ens oprimeix a les dones són dues cares de la mateixa moneda. El sistema capitalista en què vivim, per una banda, basat en el lliure mercat i la competència, posa al centre de totes les nostres accions el capital i el mercat productiu. Per altra banda, el sistema patriarcal, mitjançant els rols de gènere, imposa una divisió sexual del treball i situa a les dones en una posició de subordinació respecte dels homes, el que comporta la dominació de la capacitat reproductiva de les dones i la càrrega de les tasques de cures.
Les dones, i la societat en general, necessitem deixar enrere aquest enfocament, acabar amb la divisió sexual del treball i posar al centre la vida i les dones per poder reconèixer el treball reproductiu i així assolir la plena igualtat d’oportunitats entre home i dones.
A nivell laboral, les dones, dediquem de mitjana 2 hores diàries més que els homes a tasques de cura, tasques que suposen aproximadament el 41% del PIB a l’Estat espanyol. Això provoca que moltes dones treballin a temps parcial o abandonin el món laboral “voluntàriament”. La maternitat i les cures són un dels grans sostres de vidre que impedeixen a les dones poder prioritzar la seva carrera professional i, per tant, a assumir càrrecs de poder o responsabilitat. Les dones assumim un treball no reconegut i no remunerat, i en contraposició això provoca un canvi i és que es redueix la nostra presència en totes aquelles feines reconegudes i remunerades.
De la mateixa manera, si ja patim discriminació i desigualtat dins del mateix món laboral, existeixen altres feines que desenvolupem les dones com les cures o bé el treball de la llar on aquest menyspreu es manifesta greument, ja que no estan reconegudes legalment i, per tant, estan desemparades. Tanmateix, les treballadores de la llar sovint són dones migrades que es troben en una situació doble de discriminació per la seva precarització, vulnerabilitat i pel fet de ser dones migrades.
Tot i que les dones tenim més estudis superiors que els homes (46,9% i 36,9 respectivament), la taxa d’ocupació de les dones és inferior a la dels homes (62,2% i 71% respectivament). A més les dones ocupem només el 17,4% dels llocs de responsabilitat (direcció i gerència, alcaldies, mesa del parlament, rectories d’universitats).
Totes aquestes dades es tradueixen en una evident bretxa salarial en la qual les dones ocupen el 75% dels contractes parcials i cobrem de mitjana un 24% menys que els homes.
Per això aquest 8 de març ens conjurem per alçar la veu i acabar amb aquestes desigualtats que ens oprimeixen a les dones en diversos àmbits: a causa de les desigualtats de gènere, de classe i d’origen.
Quan parlem de garantir drets a les dones, parlem de garantir drets humans. Les dones reproduïm la vida, sostenim la societat i ens encarreguem de les cures. Per això no ens conformarem amb menys.
- - Diem no als sostres de vidre, a la precarietat laboral juvenil, als contractes temporals, a cobrar menys que els homes per la mateixa feina, a ocupar llocs sempre inferiors als nostres companys, a la doble càrrega que patim, a l’assetjament laboral.
- - Canviem el paradigma! Posem al centre la vida, les persones i les dones, i deixem enrere aquest sistema patriarcal i capitalista que augmenta i perpetua totes les desigualtats existents que patim!
És per tot això, que el Jovent Republicà exigim els nostres drets i aquest 8 de març sortirem als carrers com cada any, perquè estem compromeses amb la lluita feminista i alçarem la veu per a l’assoliment ple i efectiu dels nostres drets que durant tants anys han estat restringits, limitats i coartats.
Exigim tots els nostres drets!
Posem la vida al centre i treballem per assolirla plena igualtat d'oportunitats!