ACTUALITAT: NOTÍCIES

Arribem a una Diada Nacional de Catalunya marcada per la situació d’emergència sanitària i les seves múltiples conseqüències, i una situació política al país que encara multiplica més les incerteses sobre el futur. Aquells que hi hem estat des de sempre, perquè sempre hem tingut l’objectiu de la independència dels Països Catalans i l’emancipació de les classes populars, com no podria ser d’altra manera, hi serem. Amb tota la prevenció i les mesures necessàries. Determinats, ferms i esperançats. Amb un compromís i voluntat de lluita indestructibles. Així som, i per això no pararem fins la victòria.

Al llarg d’aquests darrers tres anys hem patit molt. Hem patit la repressió, la vulneració de tots els drets i llibertats. Hem vist com l’Estat intentava frenar el nostre procés democràtic d’exercici del dret d’autodeterminació a partir de desencadenar la violència, la por i la repressió. Hem vist com els nostres líders polítics i socials éren empresonats o exiliats per intentar materialitzar el projecte polític pel qual havien estat elegits. Hem vist el muntatge judicial i la conxorxa de tots els aparells de l’Estat i els que li donen suport per tal de desprestigiar, desmobilitzar, dividir i acabar amb el moviment independentista, única amenaça real que ha tingut el règim del 78 des del seu moment fundacional. I hem vist com amb la força de la imposició, el bloqueig i la repressió l’Estat arrabassava de les mans dels catalans i les catalanes la iniciativa política que havíem guanyat els darrers anys, després de la sentència del TC contra l’Estatut el 2010. Una sentència de més d’un segle de presó al primer judici entorn de l’1 d’octubre, contra els presos i les preses polítiques, és el punt culminant d’aquesta repressió, que és clarament venjança i acarnissament.

Només superarem la repressió i podrem encarar el futur amb optimisme i una nova onada d’energies si decidim d’una vegada iniciar una nova etapa a l’independentisme català, una dinàmica d’alliberament nacional marcada per l’acumulació de forces, la desobediència civil organitzada i la no violència. Per la governança de les institucions i la cooperació entre municipis i govern i els carrers. Un període de mobilitzacions que suposi un revulsiu per la necessària unitat estratègica per avançar cap a la República. I de la mateixa manera que durant els anys més intensos de l’anomenat procés sempre vam dir que érem independentistes per millorar les condicions de vida de les classes populars avui, a les portes d’una crisi social dantesca, hem de dir més que mai que només amb la independència podrem afrontar amb garanties la reconstrucció dels Països Catalans després dels estralls de la covid19. Un cop més, els i les joves en serem protagonistes, perquè no estem disposats a que ens obliguin a viure contra la nostra voluntat en un Estat que no ens respecta ni ens aporta res, que ens nega els nostres drets i ens limita les nostres oportunitats.

La República Catalana potser no és imminent, però sí que és irreversible, i el Jovent Republicà no deixarem passar cap oportunitat per obrir camí per arribar-hi. Això és el que portem fent des del 1931 i és el que farem, un cop més, aquesta tardor mobilitzats per l’amnistia i per totes les lluites compartides, alhora que, com és de rigor democràtic, també afrontarem el procés de repensar-nos internament i reorganitzar-nos per encarar noves etapes com a organització juvenil. Ens hi deixarem la pell i ho donarem tot, i dibuixarem nou horitzó per fer guanyador l’únic projecte polític viable que ofereix una millora dels drets, les llibertats i les condicions de vida per les classes populars dels Països Catalans: la independència.

Hi tornarem i guanyarem!