2020
Al conjunt de territoris que conformen, de forma imposada, l'Estat espanyol, l'habitatge s'ha tractat tradicionalment des d'una òptica absolutament neoliberal. Aquest no es concep com a un bé essencial, sinó com a una eina d'especulació i d'enriquiment. Aquesta mercantilització de l'habitatge provoca que, des de fa més d'una dècada, visquem en una situació d'emergència habitacional arreu del territori.
A partir de l'any 2008 la crisi habitacional es va caracteritzar per un augment descomunal de les execucions hipotecàries (desnonaments) i per la dificultat de moltes famílies per accedir a un préstec hipotecari. Aquest fenomen va fer créixer les dues principals alternatives a la compra: el lloguer i, en segon lloc, l'ocupació.
Tal com marca la lògica neoliberal, l'augment de la demanada del lloguer, sumat a l'operació d'empreses turístiques i de grups d'inversió de risc, han provocat un augment generalitzat del preu del lloguer arreu del territori. Malgrat que la situació és generalitzada, ha tingut una especial afectació a les zones amb una major concentració d'habitants: Barcelona, l'Àrea Metropolitana i les zones properes a aquesta. Les dues conseqüències principals d'aquest augment dels arrendaments són, per una banda, que impedeix a molta gent accedir-hi i, en segon lloc, que aquells que ho aconsegueixen han de destinar una part molt alta dels seus ingressos a fer front a les despeses de la llar. Per exemple, segons les darreres dades de l'IDESCAT, el sou brut mig a Catalunya entre la gent jove és de 930€ mensuals. Per altra banda, a la ciutat de Barcelona, el preu mitjà dels habitatges en règim de lloguer és, segons l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, de 980 €. Els sous baixos, i molts cops vinculats a feines precàries, i l'augment desorbitat del lloguer provoquen que per la majoria de joves emancipar-se amb condicions esdevingui un impossible.
Dimecres 9 de setembre, el Parlament de Catalunya va aprovar una proposició de llei que té per objectiu regular el preu del lloguer a Catalunya. En primer lloc, aquesta Llei estableix limitacions en el preu del lloguer en les zones catalanes amb un mercat més especulatiu (ara mateix a un total de 60 municipis). En segon lloc, el text votat emplaça el Govern a presentar una Llei de mesures urgents en matèria de contenció de rendes en els contractes d'arrendament d'habitatge. En altres paraules, a desenvolupar una llei que limiti els preus abusius del lloguer a Catalunya i que permeti regular-los en aquelles zones del país on hi ha més dificultat per accedir a un habitatge.
Aquesta Llei esdevé un primer pas imprescindible per tal de poder garantir el dret a l'habitatge. Ara bé, urgeix l'aplicació d'altres mesures (com l'augment del parc públic d'habitatge o la persecució de l'assetjament residencial) per tal de seguir avançant en la defensa del dret a l'habitatge.
La jornada de dimecres també va servir per conèixer quins grups polítics treballen en pro de les necessitats socials i a favor dels consensos de país, i els qui s'alienen amb el capital i fan bandera de la judicialització de la política. Amb l'excusa de la inconstitucionalitat, el PP, Ciutadans i el PSC no van voler aprovar la Llei i van amenaçar de portar-la al Tribunal Constitucional. No és sorprenent l'actitud d'obediència i submissió d'aquests tres partits a l'IBEX-35 i al Règim del 78.
A la votació, també es va evidenciar que la postconvergència segueix ben present en aquells malanomentats nous espais polítics. Posant pals a la roda fins al darrer moment. I tot i això, la dreta catalana i burgesa va decidir posar-se al costat dels del 155 en aquesta votació que no feia res més que garantir drets, el dret a l'habitatge.
Per acabar, cal reconèixer i agrair la feina que estan realitzant arreu del territori incompatibles plataformes, organitzacions i entitats en defensa del dret a l'habitatge. Aquestes esdevenen autèntics espais d'ajuda col·lectiva i d'acció política. La Llei aprovada és resultat de part de la feina que s'hi genera.
Blindem l'accés a l'habitatge. Defensem la regulació dels preus del lloguer.