Segueix-nos:
< Tornar enrere

ACTUALITAT: NOTÍCIES

30.01
2022
Com el Vallès no hi ha res, protegim-lo!

De Castellbisbal a Gualba i de Vacarisses a Vallgorguina hi trobem una vall allargassada de relleu suau, retallada per rius, torrents i rieres i rodejada de muntanyes: el Vallès. Comarca històrica i natural, avui en dia acull més d'un milió de vallesans que representen gairebé el 10% de la població dels Països Catalans. Fruit de la revolució industrial del segle XIX, el Vallès va passar de ser un territori de poblament dispers i eminentment agrari, a ser un dels principals motors econòmics de la nostra nació. Aquest creixement, però, va esdevenir desendreçat i irregular a la segona meitat del segle XX. El "desarrollisme" franquista ens ha provocat diversos problemes de caràcter social, lingüístic, urbanístic i mediambiental, tanmateix sembla que no n'hem après la lliçó. Malgrat que el més calent és a l'aigüera en la tasca per construir un Vallès compromès social i nacionalment i sostenible, encara veiem com dia rere dia es posen en marxa projectes urbanístics que posen en escac la seva harmonia ecològica i paisatgística.

Projectes com el Quart Cinturó, les promocions industrials i d'habitatge al Calderí, a Corró d'Amunt i a Gallecs, el desdoblament de la B-140 a Santiga o el Centre Direccional entre Cerdanyola i Sant Cugat posen en risc les darreres quarteres d'un Vallès agrícola que omple els nostres mercats i que encara és ben viu, divers i productiu malgrat que alguns vulguin destruir-lo. La plana agroforestal vallesana és el nostre territori de referència. Un espai natural i cultural de segles d'història i patrimoni rural que ha de continuar tenint un paper principal en l'alimentació dels vallesans. En el context actual de crisi ecològica, no ens podem permetre la pèrdua de més terres fèrtils de cultiu sota el ciment. Cal apostar per un consum ecològic i de proximitat que permeti vides dignes a la nostra pagesia i la conservació d'uns espais estratègics en matèria de biodiversitat i sobirania alimentària.

Després de la protecció de les nostres muntanyes, cal fer una aposta decisiva per la plana. Tot i el valor immens d'espais com Sant Llorenç del Munt, l'Obac, Collserola, el Montseny o el Montnegre, aquests espais no poden relegar-se a esdevenir unes illes forestals inconnexes. Els boscos mediterranis, els torrents i el característic mosaic agrari, són imprescindibles connectors ecològics i, per si mateixos, els majors continents de biodiversitat de la nostra regió. Uns espais amb un greu risc de desaparició i homogeneïtzació per culpa del canvi climàtic, l'especulació urbanística, l'abandonament ramader i l'agricultura industrial. Per tot això, des del Jovent Republicà exigim una moratòria de llicències que permeti preservar aquests espais agroforestals, sobretot aquells de caràcter periurbà per la seva vulnerabilitat i gran valor ecològic. És important establir un criteri de consens vallesà que no deixi la decisió en mans del criteri atomitzat i afeblit de cada consistori.

I és que no necessitem més asfalt, sinó un transport públic de qualitat i autocentrat que connecti el nostre territori. Tot i la gran quantitat d'usuaris que aportem a la xarxa, patim un gran greuge en la nostra mobilitat interior fruit d'unes infraestructures pensades des de i per a Barcelona. Aquest sistema centralista fa que la mobilitat en sentit interior-litoral sigui relativament eficient, però, per contra, no tinguem un bon servei transversal que connecti de manera ràpida i sostenible ciutats tan rellevants i properes com les tres capitals del Vallès o viles més petites que queden fora dels principals eixos de comunicació cap a la Ciutat Comtal.

D'altra banda, creiem fermament que cal apostar per una transició energètica urgent i justa amb el territori. El Vallès té una gran responsabilitat en la producció d'energia neta, fruit del seu elevat consum domèstic i industrial. Tot i això, no podem permetre la instal·lació de projectes en zones protegides o amb potencialitat agrícola com ara la Vall del Carbonell o les ribes del Mogent a Santa Agnès de Malanyanes. Apostem doncs per aprofitar al màxim la potencialitat de cobertes domèstiques i industrials que en el nostre cas ocupen una superfície molt valuosa.

En definitiva, exigim una protecció eficaç i general de la plana agroforestal vallesana que permeti compaginar-hi les activitats tradicionals de caràcter agrícola i ramader que s'hi desenvolupen amb les seves funcions ecosistèmiques i de lleure. La reindustrialització que necessita el Vallès ha de ser eficient, moderna i respectuosa amb el medi ambient i no podem vendre el nostre territori a canvi d'un model d'emmagatzematge i logística precaritzador i devorador del territori que no ens aporta cap mena de valor afegit. El Vallès no volem ser el pati del darrere de Barcelona. Cal una custòdia eficaç que blindi aquests espais i permeti acabar d'una vegada per totes amb un model socioeconòmic agressiu, que creiem totalment caduc i que va totalment en contra del camí cap a la sostenibilitat i sobirania que defensem i volem pel Vallès.

Protegim els paratges naturals dels Països Catalans! Protegim els paratges naturals dels Països Catalans!