2024
No podem permetre que l’unionisme s’apoderi del Govern de Catalunya, ni tampoc donarem suport gratuït a qui viu de l’independentisme màgic i buit de propostes realistes.
Els resultats de les darreres eleccions catalanes han marcat la fi d’un cicle polític a Catalunya, un fet que es constata perquè el Parlament de Catalunya té una majoria de dretes i conservadora, l’extrema dreta ha augmentat en escons i l’independentisme ha perdut la majoria absoluta.
Diversos factors expliquen aquests resultats, incloent-hi una oposició clara de la sociovergència (PSC i Junts) al Govern Republicà, que ha fet tot el possible per frenar els avenços socials que s’han anat proposant. Tanmateix, intentar transformar el país en una situació de minoria parlamentària ens ha portat, en alguns casos, a no ser prou ferms en les nostres conviccions ideològiques i a haver de gestionar diverses contradiccions. També, cal tenir en compte que la repressió de l’Estat espanyol ens ha obligat a concentrar els nostres esforços en la lluita contra els seus efectes, sovint descuidant la necessitat de situar horitzons més aglutinadors i esperançadors en l’àmbit nacional.
Obrir camí en la via de la negociació política amb l’Estat ha tingut costos electorals perquè liderar nous escenaris sempre és difícil, especialment, quan altres actors rellevants es dediquen a confrontar la teva estratègia, encara que s’hi acabin unint, després. La fi del Procés -tal com l’hem entès fins ara- implica deixar de jugar amb les expectatives dels votants, generant frustració amb opcions impossibles i retorns que no arriben.
Enmig de tot això, l’aprovació de la Llei d’Amnistia representa la victòria política més gran dels últims anys, esdevenint una esmena total a la repressió de l’Estat espanyol. Hem aconseguit aquesta fita en contra de la voluntat dels poders fàctics de l’Estat, però, hem d'assumir que la repressió política no s’acaba aquí, i que el veritable factor alliberador és la independència del nostre país.
La nova legislatura al Parlament de Catalunya
Un cop iniciada la nova legislatura al Parlament de Catalunya amb l’elecció de la Mesa, on ha estat possible arribar a un acord entre els independentistes per tal de garantir-ne el caràcter antirepressiu, el nou Parlament haurà d’intentar investir a un nou president de la Generalitat de Catalunya.
En aquest context polític, no podem permetre que l’unionisme s’apoderi del Govern de Catalunya. Darrerament, hem vist com el PSC, capitanejat per Salvador Illa, comparteix el model de país amb la dreta més sucursalista, tal com ha demostrat amb el suport al turisme desbocat a Barcelona, l’oposició a mesures per garantir el dret a l’habitatge, les retallades a escala europea o anant en contra de la defensa del català a les escoles. Així mateix, tampoc donarem suport gratuït a qui viu de l’independentisme màgic i buit de propostes realistes.
Hem de ser coherents i exigents amb totes les demandes que hem reivindicat sempre: el referèndum d’autodeterminació per votar la independència del nostre país i el compromís amb la justícia social. Si el PSC o Junts no creuen raonables aquestes apostes, la ciutadania haurà de decidir si defensen o no Catalunya. A nosaltres, no ens fan por les urnes.
Ara, més que mai, cal que continuem mobilitzats als carrers i treballant amb veu pròpia des de les institucions per aconseguir uns Països Catalans lliures i al servei del jovent!
Comunicat sobre la possible investidura d’una nova presidència de la Generalitat de Catalunya